Enguany es commemoren els 50 anys de la mort del reconegut músic, un dels noms més universals de la cultura catalana. Nascut el 29 de desembre de 1876 al Vendrell, i després d’una llarga i intensa vida, Pau Casals va morir el 22 d’octubre de 1973 a Puerto Rico.
Per recordar la seva vida i la seva obra hem programat pel proper divendres dia 24 la conferència , Pau Casals, entre al música i la pau, a càrrec de Joan Vives. L’acte com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
La figura de Pau Casals té un reconeixement internacional, no sols per la seva música, sinó per la seva posició sempre a favor de la pau, la democràcia i la llibertat.
Pau Casals ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau. Després de tombar per tot el mon el 1919 torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals , que dirigeix sota la seva batuta fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del general Franco, el 1939 s’exilia a Prada de Conflent, França, i a partir del 1957 a San Juan de Puerto Rico, on mor el 1973, a l’edat de noranta-sis anys. Havia promès que no tornaria a Espanya fins que no hi hagués dictadura. I així ho va fer.
A l’any 1971 el secretari general de l’ONU, U Thant, va atorgar a Pau Casals la Medalla de la Pau, pels seus esforços en pro d’aconseguir l’entesa de tots els països a través de la música. Era l’octubre de l’any 1971 i va pronunciar el cèlebre discurs sobre el seu país, Catalunya: Sóc un català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya.”
La seva biografia està marcada per la seva projecció i activitat internacional. L’any 1899 va interpretar per a la Reina Victòria d’Anglaterra, i va triomfar a París, on va viure fins a l’any 1914. El seu primer viatge als Estats Units va ser l’any 1901, i el primer concert a la Casa Blanca, convidat pel president Theodor Roosevelt, va ser l’any 1904. Va viure a Nova York del 1914 al 1919, moment en què retornà a Barcelona. Amb l’esclat de la guerra civil, va ajudar els damnificats i s’exilià a Prada de Conflent, l’any 1939.
No va ser fins sis anys després de la seva mort a l’any 1973 , a conseqüència d’un atac de cor, que les restes del músic no es van poder enterrar a la seva vila natal, al Vendrell. Tal com ell va deixar dit, no volia tornar fins que no s’hagués restablert la democràcia.
Enterrament de Pau Casals al cementiri d’El Vendrell.1979
Per parlar-ne comptarem amb la presència de Joan Vives. Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics (EMI, La ma de Guido, etc…), radiofònics (Catalunya Música, Radio Nacional de España, Radio Classique Française, etc…) i per a Televisió (TV3, TVE, diverses locals etc…). Va obtenir la Menció d’honor en el “Concurs Permanent” de Joventuts Musicals d’Espanya (1982) i el 2on Premi a la “Muestra de Nacional de Música de Cámara” (1989).
Com a instrumentista ha estat membre, entre altres grups, del “Trio Unda Maris” (1985-2003). Actualment és integrant de diferents grups com “Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó” i del “Trio barroc del cafè”, a part d’altres col·laboracions puntuals.
En el terreny pedagògic ha estat professor de flauta de bec a l’Escola de Música de Mataró (1983-2003), també al “Curs internacional de música antiga de Raimat/Solsona” (1996-2006) i professor d’història de la música a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, adscrita a la Universitat de Barcelona) (1996-2020).
El seu inici en el món de la ràdio va ser conduint el programa “Gran Gala” (de música clàssica) a Ràdio Mataró en el període 1982-84. Actualment és locutor-redactor de Catalunya Música.
Pel que fa als reconeixements, el 2005 va obtenir la “Medalla d’honor de l’ordre del Mèrit Cultural” atorgada pel Ministeri de Cultura de la República de Polònia. El 2017 va ser guardonat amb el “Premi a la Recerca i difusió” dins dels “Premis Cultura de Mataró” i el 2018 pels “Premis de Radio Associació de Catalunya” amb el “Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical”.
Una conferència que creiem serà molt interessant amb un ponent de luxe. Recordem divendres dia 24 la conferència , Pau Casals, entre la música i la pau, a càrrec de Joan Vives. L’acte com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC