Les pensions: dels grans consens als reptes de futur.
Divendres passat van tenim com a conferenciant a Joan Coscubiela que ens va parlar del Present i futur de les pensions a Espanya. El pòsit de coneixements de Coscubiela sobre aquest tema després de molts anys de negociació de temes laborals, des de la seva responsabilitat al capdavant les CCOO, va quedar palesat amb la xerrada en la que va fer un repàs de la història de les pensions i també ens va exposar alguns reptes que al seu entendre tenen les pensions de cara al futur per mantenir i millorar el sistema.
Va considerar les pensions com el paradigma de les polítiques públiques i va negar amb rotunditat que el sistema públic estigui en perill. Aquesta afirmació la sosté sobre el fet de que el sistema es fonamenta i forma part de la cobertura de les incerteses que genera la economia actual.
Algunes dades. Les pensions en tots els seus àmbits signifiquen el 12,7 del PIB. Hi ha en aquest moments prop de 22 milions de cotitzacions que ajuden a mantenir el sistema.
Les pensions són la clara transmissió a l’àmbit dels treballadors del que diu la constitució quan defineix l’estat espanyol com un “estat social de dret”. Les pensions a Espanya han evolucionat des de sistemes voluntaris i fragmentats cap a un model públic, contributiu i de repartiment, consolidat com un pilar fonamental de l’Estat del Benestar.
Joan Coscubiela fa fer un breu repàs de com s’han anat consolidant les pensions,
La Llei General de la Seguretat Social de 1966 (vigent des de 1967) va suposar la unificació i consolidació del sistema actual, basat en la cotització dels treballadors en actiu per pagar les pensions dels jubilats.
Des de 1985 s’han dut a terme diverses reformes, començant per la de 1985 que va elevar els anys de cotització. Reformes posteriors (2011, 2013) van endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys i van introduir factors de sostenibilitat per equilibrar els comptes.
Actualment el sistema continua basant-se en el repartiment, enfrontant desafiaments per l’envelliment i buscant la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC per garantir la sostenibilitat a llarg termini
Va destacar el gran consens que van assolir les reformes i també el treball concertat entre els diversos governs i els sindicats per trobar les formules de garantir un poder adquisitiu als pensionistes, trencat pel govern Rajoy, que va deslligar l’augment de la possible inflació anual.
Actualment hi ha 10.463.537 pensions i aproximadament 9,4 milions de persones. Aquesta diferència es dóna perquè es pot percebre més d’una pensió.
El sistema de pensions ha portat també una dada important i és que l’índex de pobresa hagi baixat significativament en la franja de persones de 65 anys.
Els diners de les pensions públiques a Espanya provenen principalment de les cotitzacions socials que paguen els treballadors en actiu i les empreses a la Seguretat Social. Es tracta d’un sistema de “repartiment”, on els qui treballen avui paguen les pensions dels actuals jubilats. És un sistema garantit per l’Estat.
Si les cotitzacions no són suficients, l’Estat pot finançar les pensions a través d’impostos generals. Generant un fons de reserva conegut popularment com la “guardiola de les pensions“, és un fons acumulat en temps en que l’economia va bé per cobrir dèficits
Joan Coscubiela va valorar positivament els debats sobre pensions que es fan al sí del Pacte de Toledo i també les aportacions de les lluites sindicals per aconseguir millores.
Garantit el sistema en general, hi ha però alguns aspectes que va assenyalar com a reptes el futur. La revisió fiscal per proposar impostos a les rendes més altes, els temes relacionats amb els autònoms i les seves cotitzacions, deslligar les mútues que mantenen privilegis, encara, respecte a salut i prestacions, analitzar la pensions de viduïtat amb criteris més adequats al dia d’avui, també el debat sobre les jubilacions anticipades per activitat penoses i el resoldre la compatibilitat entre pensió i treball parcial…
En fi, que hi ha feina, però destaquem la defensa del sistema públic que va fer Joan Coscubiela i també el paper dels treballadors en aconseguir objectius que han millorat els sistema de pensions i prestacions socials.
