Novament, i esperem que sigui la darrera vegada, amb problemes d’imatge i so vam celebrar la conferència de Joan Vives Pau Casals entre la música i la Pau. La Conferència va ser un recorregut intens i complert per la vida del magistral músic.
Joan Vives va fer una afirmació d’entrada: la importància de Pau Casals i el seu reconeixement en el món, es degut a que va ser el millor violoncel·lista del seu temps i això li va donar una fama que ell va saber aprofitar per la causa de la Pau i l’entesa entre les nacions. I fer-ho com a català, com ell mateix va anomenar-se davant les NNUU, com a ciutadà de Catalunya.
Vives va donar unes quantes dades biogràfiques: Pau Casals és nascut a Vendrell. El pare de Casals va ser múcic de professió i tocava diversos instruments en una orquestra, era l’organista de l’església, composava i va casar-se amb un noia porto-riquenya d’origen català, Pilar Defilló. La figura de la mare és cabdal en l’educació musical de Pau ja que l’anima sempre a seguir els estudis quan ell decideix que vol tocar el violoncel després d’escoltar al músic Josep Garcia en un concert al mateix Vendrell. Garcia va esdevenir , més tard, professor de Casals i un dels seus valedors perquè seguís els estudis convençut que tenia unes aptituds excepcionals com a músic.
Pilar Defilló
Fou però Isaac Albéniz qui li obrí les portes per poder tenir una beca de la Reina regent Maria Cristina per recomanació de Guillem Morphy i Ferriz de Guzmán, comte de Morphy que va veure en ell condicions immillorables per la música. Aquesta beca li va permetre seguir els estudis a Europa. Primer a Bèlgica on no va tenir massa sort i després a París.
A Paris comença a fer concerts i a l’any 1905, Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud formen un trio. Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla el 18 de desembre de 1906. El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat. Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món.
Orquestra Pau Casals, cap l’any 1935
Però una de les obres més importants que ajuda a formar, és l’Orquestra Pau Casals a Barcelona a l’any 1920 i la constitució de l’Associació Obrera de Concerts que comença la seva activitat a l’any 1926 amb la finalitat de difondre la música culta entre el públic de mitjans econòmics reduïts. Amb l’orquestra van fer grans estrenes mundials d’autors catalans però també d’altres.
La guerra ho desfà tot i pau Casals marxa a l’exili i s’instal·la a Prada, a la Catalunya Nord. Es nega rotundament a actuar tant a Catalunya com a Espanya, i també a països com Itàlia i Alemanya, per la seva implicació i ajuda al general Franco.
Té una activitat solidària entre la colònia de catalans exiliats fins el punt de que li proposen , a la mort del President Irla, presidir la Generalitat. Ell ho refusa perquè considera que la seva activitat musical és més important i també la seva lluita per la pau mundial.
A partir de l’any 1950 Casals fundà el festival de Música de Prada que adquirí una ressonància mundial. A l’any 1955 torna a Vendrell per enterrar a la seva companya Francisca Vidal amb qui es va casar en els darrers moments de la vida de la noia.
Casals amb el violinista Alexander Schneider durant un assaig del Festival Bach de Prada, 1950. Fons Pau Casals. ( Foto Fundació Pau Casals.)
S’instal·là més tard a Puerto Rico on es casa amb Marta Montañez i on morirà a l’any 1973.
Dos anys abans, a l’any 1971 Pau Casals fa el seu concert a les Nacions Unides on rep la medalla d’honor d’aquesta organització i ell els lliure el seu Himne per les Nacions.
Joan Vives va explicar que una dels elements de l’originalitat de Pau Casals és haver canviat la tècnica de la interpretació del violoncel, buscant moviments innovadors que l’allunyaven de les tècniques clàssiques, iniciava els moviments amb molta força allunyats de la tècnica de l’època. Va recompondre, interpretar i enregistrar les Suites per a violoncel sol de Bach. Casals va enregistrar més de 50 obres, va fer també de professor en diverses capitals i compositor, amb obres que han esdevingut un cant de pau, com l’oratori El Pessebre instrumentat pel seu germà Enric. també músic, que l’ajuda en la orquestració de les seves sobres . Va poder escoltar, amb dificultat. alguns fragments de les seves obres entre elles El Cant dels Ocells o l’obra Nigra Sum, una composició dedicada a l’any 1943 a la Mare de Deu de Montserrat.
Bruna sóc, però bella,
per això el rei m’estima i portant-me
a la seva recambra em diu:
Aixeca’t, amiga meva, i vine..
Ha passat l’hivern, ha cessat la pluja,
han nascut les flors en la nostra terra,
ha arribat el temps de la poda.
Bruna sóc, però bella!
En definitiva l’exposició magnífica de Joan Vives ens acostà una mica més a la figura de Pau Casals,
