El proper divendres comptarem amb la presència de Francesc de Paula Mestres, emprenedor i editor del Cep i la Nansa que ens oferirà la conferència “ Magí Mestres i Estradé. Arrelat al “vilanovisme”, sentit de permanència i d’esperit comunitari, 125, anys”. La conferència com és habitual serà a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
De com un fill veu la figura i l’obra del seu pare podria ser una visió lineal de la conferència però la figura de Magí Mestres, que sempre va defugir protagonismes afalagadors és també la representació de tot un seguit de persones de la ciutat – com n’hi deu haver a moltes ciutats del país- amb unes idees i projectes vitals i socials de joventut que es van veure convulsionants i estroncats per l’estrall de la guerra civil, i van haver de seguir vivint conscients, que malgrat podessin definir-se com “gent d’odre”, van tenir clar que les seves idees no estaven en absolut ni recollides, ni tolerades, ni acceptades pel regim vencedor de la guerra civil i repressor durant quaranta anys.
Malgrat això procuren sobreviure cultural i intel·lectualment…
Magí Mesters format en el catalanisme en el Centre Català, grup adscrit a la Lliga Regionalista que desplega a Vilanova la capçalera “Costa de Ponent”, com moltes persones de la seva generació va haver de renunciar als anhels de joventut i deambular amb pocs referents per una postguerra trista i molt grisa.
Va ser soci actiu del Foment Vilanoví, formà part del que s’anomenava “ la taula del savis” . Un col·lectiu que feien de la tertúlia als salons del Foment una manera de sortir de la minvada vida intel·lectual i social de la ciutat . Formà part de diferents juntes de l’entitat i arribà a ser-ne President i impulsà amb altres socis destacats la recuperació de la Mulassa, el Drac, els Diables i els gegants, que donaren de nou color a la Festa Major de la ciutat
Impulsor així mateix del Carnaval de la ciutat a les primeries del anys 50 i de la sortida recuperada de la Comparsa. També destacà en el camp del pessebrisme
A través de la seva figura podem entendre una mica més aquelles generacions que malgrat una posició contrària a l’enfrontament civil, hagueren de fer la viu- viu amb un règim franquista que tallava de soca rel qualsevol manifestació cultural genuïnament popular i catalana.
Entre l’espasa i la paret podria ser una bona definició de la situació d’aquelles generacions que varen començar a aixecar una mica el cap i a generar una certa cultura a la ciutat, emparant-se en l’anomenat “vilanovisme” per prosseguir avançant.
Magí Mestres és l’autor també d’un llibre molt interessant “ De Vilanova al Pic d’Aneto”.
Entrarem doncs amb el Quico Mestres a la dècada dels cinquanta i en una ciutat que volia començar a despertar de la letargia, encara que fos d’una manera tímida, que imposava el règim franquista.