El passat divendres 5 de maig vam escoltar la conferència “ Magí Mestres i Estradé. Arrelat al “vilanovisme”, sentit de permanència i d’esperit comunitari. 125 anys”. Va ser l’exemple clar de biografia que s’escau en el terme que encunyà l’escriptor Josep Pla, un autèntic Homenot vilanoví, entès el terme com a persona amb relleu o també aquelles persones que estan en contra del conformisme, el negativisme i també destacats per la seva afabilitat i la curiositat intel·lectual.
El ponent en Francesc de Paula Mestres Soler , fill de Magí Mestres, va superar la sensació que ell mateix va dir d’emoció, d’estima i el respecte quan s’evoca la figura del pare i ens va oferir un detallat i acurat recorregut per la vida i l’obra de Magí Mestres amb una evident objectivitat, sens però obviar el llaços afectius que uneixen un pare i un fill.
Botiga. Plaça Lledoners. La família Mestres i Estradé al complet. Els pares: Pere i Magdalena. Els fills: Magdalena, la gran, Magí, el segon, amb la bata. Francisco i Dolores
Magí Mestres fou fill de botiguers de la Plaça Lledoners i ben aviat connectà amb les organitzacions catòliques del moment, Congregació Mariana i altres i així mateix ben jove ja formà part del Centre Catòlic amb alguns càrrecs de responsabilitat.. El compromís cívic fou un dels elements constants en la seva vida . Francesc Mestres va assenyalar com a referents en la joventut de Magí, un germà de l’avi que fou capellà de l’hospital i la figura de Rosalia Serra i Miró , poetessa i que forma part de la redacció de diverses publicacions entre elles del diari Villanueva y Geltrú . Ambdós influïren en la seva formació .Educat als escolapis va tenir una forta presència en organitzacions de caire cristià. Magí Mestres a partir del 1921 va entrar a treballar a les Fàbriques Marqués i tingué una forta relació amb Josep Bultó i Marqués i una de les seves tasques fou sempre procurar que l’activitat de les empreses es quedés a Vilanova davant la possibilitat que marxessin cap a altres indrets. Això palesa l’estimació per la ciutat i la voluntat de progrés de la mateixa.
En la feina sempre va procurar aplicar la doctrina social catòlica que era part de la seva ideologia com a persona, juntament amb la família, l’església, la cultura, la natura i la pàtria.
La seva trajectòria cívica es notable ja que des de la seva joventut fins la plenitud de la vida va formar part de nombroses entitats de tot tipus, des de la política ,sempre amb el catalanisme de centre, fins a entitats de caire cívic com el Foment o també va tenir un pes important amb la formació de l’excursionisme vilanoví amb el grup “Serrats amunt” activitat que es van concretar en nombroses excursions i sortides , la més documentada és la que va donar peu a l’interessant llibre De Vilanova al Pic d’Aneto. També va formar part del grup Palestra , fundat per Batista i Roca i que forma part dels moviments catalanistes que donaren pas a organitzacions diverses. Actiu al Centre Català va seguir promovent els seus principis essencials, el ressorgir de la pàtria, els valors de l’església , la constància en el treball, la solidaritat interclassista i la fidelitat a la família i a l’amistat.
Superada la guerra que va ser per Magí Mestres, com en molta gent, un trauma , en el seu cas de per la mort de dos dels seus més íntims amics: Joan Ricart, mort assassinat en una cuneta pels faieros i Francesc Vilalta en un incident de la guerra.
Aquestes pèrdues són una mostra de com una generació va perdre bona part de la seva gent, va perdre les esperances de poder conviure fraternalment i també com els seus anhels patriòtics eren esborrats a l’Espanya Franquista.
Però tot i aquesta situació d’aïllament, de control polític i de grisos institucionals, Magí Mestres i altres amics donaren una nova vida al Foment Vilanoví. Hi fan una tertúlia, la coneguda com la “ tertúlia dels savis” que dóna pas a nombroses accions de tipus culturals, cívics, festius i també de dinamització de la cultura a la ciutat. Encara eren tímids intents, tolerats pel poder polític encarnat per l’alcalde Ferrer Pi i també amb el vist-i-plau de l’església amb el rector Mossèn Llorenç Garriga però que van tenir el seu protagonisme i obriren una escletxa en la rígida estructura que va bastir el franquisme.
Entre aquestes accions hi ha la recuperació de bona part del entremesos de la Festa Major. Magí Mestre presidí totes les comissions: la del Ball de Diables , la dels Gegants i Nans, la de la Mulassa i participà activament en els balls el dia de l’estrena.
La xerrada es va complementar amb un seguit d’imatges prou interessants.
Magí Mestres va morir a l’any 1976, al Diari de Vilanova d’aquells moment en Joan Orriols un del seus amics li va dedicar unes sentides paraules que en Francesc Mestres va també llegir en la conferència i que dibuixen el personatge de manera clara :
“Amb la mort de Magí Mestres i Estradé, els seus amics hem perdut l’exemple més autèntic de la personificació dels deures de l’amistat. Tothom que, poc o molt l’havia tractat recordarà l’afabilitat i bondat del seu caràcter. Vilanova plorarà la mort del seu fill que tants d’esforços i tanta activitat li havia dedicat al llarg de la seva vida. Aquestes consideracions són la tria dels atropellats pensaments que se m’acuden al sortir de la cambra mortuòria en mig de l’emoció que l’última visió de l’amic m’ha produït. A través del prisma personal de cadascú, tots evocarem, a la nostra manera, les qualitats que posseïa i els favors i els tractes i els consells i les atencions que d’ell havíem rebut, i particularment el recordem , i fins i tot, el mantenim viu en la nostra intimitat, però on més es farà notar la seva definitiva absència i on difícilment serà suplerta la seva desaparició, serà en el camp d’actuació públic-social de la nostra vila. Les dots d’organització i la capacitat de treball, immenses, que tenia, aparellades al seu indiscutible i (in)discutit patriotisme, el feien instituïble en la direcció de qualsevol empresa que pretengués l’enaltiment de les tradicionals essències vilatanes o el manteniment dels valors ciutadans. La seva col·laboració era buscada per a tota mena d’activitats i mai no va ser negada. El seu vilanovisme, el seu catalanisme, irrenunciables sempre, mantinguts íntegrament sens cap claudicació, amb tenacitat i pacientment, amb fe i esperança; la seva preparació cultural i intel·lectual, la seva honradesa provada i indubtable; el seu fer i el seu pensar; totes les seves qualitats, ens fan veure ara, ara que ja no hi és, com hauria pogut ésser el llegat del seu exemple si haguéssim viscut uns altres temps. … Aquestes ratlles, dictades pel record de l’amic de tota la vida, que em va alliçonar amb el seu exemple i les seves paraules i m’ensenyà com s’ha de ser i què s’ha de fer per arribar a una plenitud d’home”.
Dibuix de Jordi Cabutí. Villanueva y Geltrú. 14 de Nov. 1953
Interessant conferència doncs, la vitalitat humana de Magí Mestres narrada des del respecte, l’emoció i l’estima per part del seu fill Quico Mestres amb la necessària objectivitat per fer-nos un retrat humà de la figura del pare però també emmarcant-t’ho en el context d’una Vilanova que començava a despertar d’una nit llarga i cruel i que encara duraria forces anys.
