Divendres passat varem tenir una oportunitat immillorable de reviure l’activitat de les Colònies Tèxtils que varen esdevenir una font econòmica important a la Catalunya de final del segle XIX i encara algunes dècades del XX.
Al llarg de 20 quilòmetres del riu Llobregat s’instal·laren fins 15 Industries tèxtils i les consegüents colònies per donar cabuda els seus treballadors i a les seves famílies.
I precisament la xerrada duia per títol “Vint quilòmetres, quinze colònies” que va anar a càrrec de Ramon Soler Riba, un antic treballador del tèxtil i per tant un coneixedor profund dels sistema industrial i social del que va representar les colònies. Ramon Soler és autor així mateix de diversos llibres ambientats a les colònies tèxtils i al voltant del Llobregat.
Ben cert és que quan s’ha d’explicar allò que un ha viscut, que forma part de la teva identitat es fa amb una intensitat i amb disposició notable. És el cas de Ramon Soler que va parlar d’unes vivències directes i d’unes condicions de vida que va marcar la vida laboral al Berguedà durant uns anys.
Va començar situant el paper important de la comarca berguedana en l’economia de la Catalunya del XIX i part del segle XX. Per una banda una mineria potent del carbó: moltes mines , es calcula que un miler de quilòmetres de galeries d’explotació subterrànies, més de 200 explotacions i més de 7.000 treballadors i per l’altre a la zona sud del territori i al llarg del riu Llobregat s’hi van instal·lar les colònies tèxtils que van aprofitar la força de l’aigua del riu, que van canalitzar, per fer anar les turbines de les fàbriques que donaven l’energia per fer funcionar els telers. Les fàbriques ocupaven a uns cinc o sis mil treballadors i treballadores.
Les cases de la Colònia de Cal Guixeró
Després d’explicar el procés de la conversió de la llana en teixit i de com va arribar el cotó a aquestes fàbriques cap a finals del segle XVIII amb línia de comerç amb els EEUU, Ramon Soler va fer una passeig per les diverses colònies que encara avui tenen presència encara que només 4 segueixen funcionant com fàbriques.
Així va explicar com els treballadors i treballadores, la majoria eren provinents del camp i del món rural ,i per tant calia donar-los allotjament i es van construir autèntics pobles , habitatges de 60 metres quadrats i la majoria tenien tots tots els serveis necessaris per tenir-hi una certa comoditat. Així des de escoles unitàries, llars d’infants, servei propi de bombers, visites mèdiques a domicili, casal per les noies que venien a treballar des de masies i s’hi quedaven tota la setmana, cafè i barberia que només obrien els caps de setmana i els teatres que feien el serveis de cinema i distracció. I naturalment l’església omnipresent en aquells moment de la història.
La vida, deia Soler, era com a la resta de pobles però allà, a les colònies, hi havia una mena de comunitat que treballaven en els mateixos indrets i compartien espais públics. I també l’activitat als horts que servien per poder obtenir aliments de manera pròpia a part de la que es podia comprar a la botiga , al forn a o al carnisseria que funcionava a cada colònia.
Foto: Arxiu Rosa Serra. Botiga Ametlla de Merola.
Hi havia també vida cultural, festiva i esportiva com arreu..
Ramon Soler va passar també un seguit de fotografies complementant el relat de les activitats i vida de les colònies i també de l’estat actual de les fàbriques, la majoria d’elles tancades i en procés de destrucció, més enllà de les turbines que segueixen funcionant.
Destacà també la visió de les Torres que hi havia les colònies , la majoria de les vegades eren les cases dels propietaris o dels directius, algunes eren autèntiques joies d’ arquitectura refinada.
Torre de l’amo a la colònia Viladomiu a Gironella
Una explicació molt interessant per part de Ramon Soler, que nascut a la colònia Guixaró va fer tota la seva vida professional a les fàbriques tèxtils i per tant parla d’allò que coneix amb profunditat, de manera vital.
La xerrada es complementarà el proper dijous 4 de maig amb la visita a la Colònia Vidal i a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou on de manera directa es podrà constatar el que ens ha explicat el Ramon Soler.