PROPERA CONFERÈNCIA l’11 DE NOVEMBRE

Els tresors de la llengua.  Amb aquest suggestiu títol, el proper divendres dia 11 de novembre acollirem a l’Aula  Marius Serra , conegut i reconegut escriptor i periodista . La conferència a les 7 de la tarda  a la sala d’actes de l ’UPC.

La paraula tresor ja de per si ens dóna  entendre o bé alguna cosa  de valor que està amagada i que hem de descobrir o trobar o bé un conjunt d’elements que tenen  gran valor. Si aquest terme l’acompanyen de la paraula  llengua  ens porta a pensar ja que  llegua té moltes possibilitats, expressar-se comunicar-se, crear bellesa, trametre missatges de diversa tipologia, expressar sentiments .. I també lligar paraules i termes per aconseguir objectius ben diversos però tots amb interès.

Si les llengües són elements de comunicació , relació i entesa , els tresors que contenen seran d’un gran valor simbòlic però també tangible.

Marius Serra és un descobridor de tresor de la llengua, juga amb ella i ens farà descobrir alguns ben segur amb la seva intervenció.

Al web de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana hem trobat algunes dades d’interès biogràfic sobre el nostre conferenciant.

Màrius Serra i Roig neix a Barcelona el 1963, tot i que la seva família procedeix, per via paterna, de les terres de ponent i, per via materna, de Vilanova i la Geltrú, ciutat a la qual se sent molt vinculat. En aquesta ciutat del Garraf, Màrius Serra, de petit, passa força estones al Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, el responsable del qual és un cosí-germà de la seva mare. És en aquest museu on trobem la famosa carpa Juanita, que menja amb cullera i beu amb porró, i que Màrius Serra fa aparèixer en la novel·la Mon oncle (Premi a la Creació de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1994
Estudia Filologia Anglesa a la Universitat Central de Barcelona i fa classes d’anglès a Sarrià, una experiència que li serveix per escriure la novel·la juvenil Tres és massa (1991). Abans, però, el 1987, publica Amnèsia, amb la qual obté el Premi El Brot 1987, que l’editorial Pòrtic atorgava a autors inèdits, i Línia (1987).
Tradueix, entre d’altres, obres d’Edmund White, Tom Sharpe (Wilt, més que mai), Alexander Stuart (Zona de guerra i Tribus), els Germans Marx (Groucho i Chico, advocats) i Groucho Marx (Memòries d’un amant sarnós).
Tot i que Màrius Serra s’ha interessat per la música —ha tocat en grups de rock—, la seva gran passió, a més d’escriure, ha estat l’enigmística, la tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l’art de jugar amb els codis de signes, tal com el mateix autor la defineix.. Manté una secció setmanal d’enigmística a l’Avui des de 1989 i, des de 1990, fa la secció diària de mots encreuats en català de La Vanguardia, a partir dels quals s’han publicat ja dos reculls en forma de llibre.
És també membre del consell editor de Verbàlia, web sobre literatura i enigmística feta en català, espanyol i italià.

Aquesta doble obsessió, per la literatura i per la llengua, l’ha portat a afirmar que la seva pàtria és la literatura però que, tot i no ser un tema central en la seva obra, té la voluntat, a l’hora d’escriure, d’afirmar que l’estranger és tot allò que és aliè a una tradició lingüística, sense que això signifiqui que no li interessi allò que passa, per exemple, a Burgos o a Bordeus.
A part d’escriure, ha fet i fa altres feines. De més jove havia treballat a la sabateria que els seus pares tenien a Nou Barris (Barcelona). Posteriorment, ha pogut treballar en feines paral·leles a la d’escriptor —ell no en defensa una professionalització absoluta. En l’àmbit radiofònic, per exemple, ha estat guionista al programa de RNE La Bisagra (1989-1990), conduït per Xavier Sardà, i col·labora a Catalunya Ràdio en els programes de Xavier Graset i d’Antoni Bassas, entre d’altres. En l’àmbit televisiu ha col·laborat en el programa d’àmbit estatal Peligrosamente juntas, d’Inka Martí i Marisol Galdón, que es va emetre el 1992, any especialment prolífic per a Màrius Serra, ja que publica L’home del sac, Contagi i El Conte màgic de Barcelona (un llibre on, a part del text, el lector pot jugar amb les imatges). Entre el 1996 i el 1999 té una secció diària sobre ludolingüística al programa Bon Dia de TV3 i entre el 2003 i el 2005 condueix el programa literari Alexandria del Canal 33 de Televisió de Catalunya.
D’entre les seves obres, també destaquen AblanatanalbA (1999) i el llibre de relats La vida normal, guardonat l’any 1999 amb el premi Ciutat de Barcelona de Literatura en català. El seu assaig Verbàlia ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or (2001), l’any 2006 la seva novel·la Farsa guanya el Premi Ramon Llull, i el 2012 rep el Premi Sant Jordi de novel·la per Plans de futur. ( Associació d’escriptors en llengua catalana)

 Amb aquest currículum i ambl a trajectòria literària de Marius Serra , la conferència promet. Ben segur que serà  un estona més que  interessant.

Recordeu Els tresors de la llengua   divendres dia 11 de novembre  a càrrec de Marius Serra, a les 7 de la tarda  a la sala d’actes de l ’UPC.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

eleven + 15 =