CONFERÈNCIA DEL 4 DE NOVEMBRE

 

Acostant-nos a Gabriel Ferrater

Ara ha fet cent anys del naixement de Gabriel Ferrater i 50 de la seva mort.

Ferrater és un dels poetes més invocats i evocats al país.

Divendres passat vam tenir l’oportunitat de saber més coses de la seva vida i de la seva obra  a través, d’una més que interessant, conferència d’Oriol Pi de Cabanyes. L’Oriol va conèixer directament a Ferrater ja que va ser professor seu en els inics de la Universitat Autònoma de Bellaterra quan les classes de  lletres es feien al claustre de Sant Cugat del Vallès.

També Oriol Pi de Cabanyes ha escrit sobre Ferrater en alguns dels seus llibres sobre la literatura i literats catalans   del segle XX. En fa un retrat  recordant-lo com professor que generava empatia i també parla de la seva obra, que defineix de poesia “ hermètica” però que va tenir una acceptació més que notable entre el públic i no tant entre alguns dels autors consagrats de la literatura del país d’aquells moments en que Ferrater començava a publicar .

Ferrater és nascut a Reus en els primers anys de la seva vida , passa per Almoster, Barcelona, Bordeus i torna  Barcelona. El pare fa de canceller de la república a aquella ciutat francesa on Ferrater segueix els estudis que havia deixat com a  conseqüència de la guerra quan tenia 14 anys. En aquest temps viu una mena de llibertat plena amb els amics i vivint la vida plenament. Primeres experiències  eròtiques i comença  l’addicció  a la beguda.

Torna a Barcelona a l’ acabar la guerra i comença estudiar matemàtiques però ben aviat se’n cansarà i estudiarà lletres. Treballa  a la revista Laie fent comentaris i crítiques d’art. Freqüentà els ambients on es mouen altres escriptors i editors, Carles Barral, Josep Maria Castellet , Jaime  Gil de Biedma i altres autors influents en els avantguardes del moment literari a Barcelona. Va tenir una bona amistat amb l’escultor berguedà Josep Maria de Martín amb qui va acabar escrivint una novel·la sens massa interès a parer de Pi de Cabanyes.

A l’any 1960 publica el recull De nuces Pueris que queda finalista del premi Carles Riba, alguns membres del jurat són crítics perquè en els poemes hi veuen crítiques a alguns dels autors sagrats del país.

Forma part del grup organitzador i fundador del premi internacional de literatura Formentor , on fa intervencions que excel·leixen , això sí, les fa quan ja porta alguns copes , fet  cada cop més habitual.

Bevedor empedreït de ginebra Pedro Giró, (aquí  l’Oriol va fer una digressió vilanovina  sobre l’origen de la ginebra i del seu logotip).

Oriol Pi va fer també una lectura humana del personatge, va considera que era una persona carregada de por, poc avesat a resoldre temes de la quotidianitat, amb poca capacitat per enfrontar l’ envelliment i amb una certa tendència depressiva. Tot i això és un poeta que ha estat molt llegit  encara que potser poc interpretat.

En un article  a la Vanguardia el mateix Pi de Cabanyes diu :  

 Aquesta capacitat d’aprendre de les obres de literatura de creació o d’especulació, i aquesta capacitat de comunicar amb llibertat l’aprenentatge adquirit pels marges del sistema universitari és del millor que encara ensenya avui Gabriel Ferrater a la vintena de classes que, sense ser doctor ni tan sols llicenciat, va impartir entre el 1965 i el 1967 a la UB a invitació d’Antoni Comas i que, en bona part gràcies a les transcripcions i els apunts de Joan Alegret, s’han editat ara a càrrec de Jordi Cornudella amb el títol de Curs de literatura catalana contemporània.

Són moltes les suggestions que es desprenen d’aquestes conferències de Gabriel Ferrater sobre Carner, Guerau de Liost, Riba i Foix, Ruyra, Caterina Albert i Josep Pla. Són moltes les lliçons magistrals i moltes les digressions dinterès daquest Ferrater oral ara posat per escrit. Què se li escapava dir quan considerava davant els joves estudiants que Jaume Bofill “l’obsedeix l’envellir”, que li “deprimeix l’envelliment, com un acostament a la mort”?

Estava en camí dels cinquanta. Hipersensible com era, revoltant-se a cops de mà contra les pròpies debilitats emotives, que li devien causar tanta infelicitat, Ferrater va patir molt. Entre els testimonis sobre el personatge que Josep Miquel Servià va reunir pocs anys després del seu suïcidi, el dia de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 72, hi consta aquesta observació del sempre ponderat Josep M. Castellet:

 “No hi ha dubte que va ser un home profundament intel·ligent –des d’un punt de vista intel·lectual– però li faltava la més elemental de les intel·ligències pràctiques, l’adequació a la realitat”. Però va ser, més que un crític o ressenyador, un gran pensador de la literatura. Llegeix i analitza les obres literàries en funció de poeta. I en moltes de les seves observacions hi ha aquesta necessitat de trobar-se a si mateix reflectit al mirall dels altres. D’ell també se’n podria dir el que ell mateix cita de Riba evocant Verdaguer: “Tenia massa poesia en la seva ànima i no la va saber dominar.”

Tot i que només va publicar tres llibres de poesia, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), que més endavant aplegaria en un únic volum, Les dones i els dies (1968), es considera autor d’una de les obres poètiques de la literatura   del segle XX més  importants . 

Segons Pi de Cabanyes, Ferrater ja anunciava que no arribaria als cinquanta anys i vet aquí que el 27 d’abril e 1972 quan just  havia complert 50 anys Ferrater es suïcidava. El poeta  de qui va explicar L’Oriol que  Joan Fuster va dir :  “ La persona més intel·ligent malaguanyada”.

La conferència va acabar amb la lectura del poema de José Agustín Goytisolo que va escriure quan van enterrar a Ferrater.

EL DÍA DEL ENTIERRO DE UN AMIGO

Esos que le leyeron
pero no le entendían
esos que siempre andaban
tomando apuntes mudos
mas que desde hoy se creen
que fueron sus discípulos
y han de emplear su nombre
para reafirmarse
deberían saber
que además de maestro
y además de poeta
este hombre fue en vida
un marginado auténtico
que odiaba los rituales
y despreciaba mitos
un solitario erguido
entre la muchedumbre
de estupidez unánime
que ahora y sin su permiso
querrá mitificarle.

Interessant conferència que ens va permetre acostar-nos i conèixer una mica més la figura del poeta i escriptor Gabriel Ferrater.