Un Pau Casals íntim i universal.
El passat divendres vam tenir a l’Aula a Joan Esculies que ens va parlar de la figura de Pau Casals quan es compleixen els 150 anys del seu naixement. Joan Esculies va fer una interessant retrat de la figura de l’il·lustre músic, una figura que té un abast universal i un reconeixement internacional grandiós.
Els orígens familiars de Casals provenen per part de mare, Pilar Defilló de Puerto Rico i que va arribar a Barcelona, fugint d’una tragèdia familiar. Tenia una certa sensibilitat musical que en casar-se amb l’organista Carles Casals va completar-se , va tenir 11 fills però només en van sobreviure tres entre ells Pau. La música era doncs habitual a la casa dels Casals que ja s’havien traslladat al Vendrell. Allà Casals va tenir el seu primer instrument, un violí de carabassa que li havia fet el seu pare. Però Casals va veure un concert i allà va descobrir el violoncel i va decidir que seria el seu instrument.
Quan té 12 anys es trasllada a Barcelona per a estudiar a l’Escola Municipal de Música acompanyat del seu violoncel que li havien comprat els seus pares. Era el més petit de la classe. La seva mare l’acompanyarà en aquest primers anys i va ser una persona clau en el desenvolupament de la seva carrera artística.
Un Casals que donava concerts en un cafè de Gràcia, el cafè Tosat, després també a la Pajarera, en aquell concert l’escolta Isaac Albéniz que el vol prendre a la seva gira. La mare creu que és massa petit, Albèniz li dona una carta de recomanació per la reina regent Maria Cristina.
Es trasllada a Madrid i el compte Guillerm de Morphy el fa estudiar al mateix Palau i va fent concerts per la Cort. Reconeixen la seva feina i esforç va rebre la creu d’Isabel la Catòlica i una pensió mensual per a que pogués dedicar-se a estudiar a Brussel·les. Viatja per Europa, torna a Barcelona i el Maig de 1896 ocupa plaça de professor de violoncel de l’Escola de Música; després la de primer violoncel·lista del Gran Teatre del Liceu.
Més endavant amb Thibaud (violí) i Curtt (piano) formen un gran trio que porten la seva música per tot el món.
Pau Casals va fer llargues gires per tot el món i actua a les corts d’Anglaterra i San Petersburg. Però també fa un concert a la Casa Blanca davant el president dels EEUU (Theodor Rooselvert).
El Quartet Crickboom. Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna, violins; Rafael Gálvez, viola, i Pau Casals, violoncel, c. 1896. Fons Pau Casals.
L’any 1920 es produeix una dels fets mes claus en la vida de Casals: es funda l’Orquestra Pau Casals formada per uns 80 músics i feia uns 20 concerts per temporada. Va estrenar obres de grans autors com Garreta, Pahissa, Falla, Berg i el mateix Casals. Al voltant de l’orquestra es va crear l’Associació Obrera de Concerts. Tenia l’objectiu d’apropar la música clàssica de qualitat a la classe obrera, la pagesia i els estudiants. Va arribar a comptar amb uns 3.000 socis.
Orquestra Pau Casals
Esculies va explicar que Casals era un profund republicà que va celebrar l’arribada de la República espanyola a l’any 1931.
Va ser durant un assaig de l’orquestra el juliol del 1936 quan rep la noticia de l’alçament militar i es recomana la dissolució de l’orquestra davant l’imminent començament de la guerra. L‘orquestra s’acomiada tocant la novena simfonia de Beethoven. Mai més tronaran a tocar junts.
Pau Casals a l’ONU
Marxa l’exili a Prada de Conflent i des d’allà ajuda a molts republicans que arriben a França sense cap mena d’ajut. Es nega a tocar pèls nazis que ocupen França. Intenta marxar cap a América però el vaixell que els ha de portar és enfonsat per un bombardeig quan ja eren al port de Bordeus.
Casals sempre es va negar a tocar en els països amb règim feixistes i també va deixar de fer actuacions a Anglaterra i EEUU per la seva actitud de mantenir en el poder a Franco. Va entrar en una època de silenci volgut davant la situació política. Els seus seguidors intenten que torni a tocar i organitzen el Festival de Música de Prada al seu voltant el 1950. Més endavant marxa a Puerto Rico o també es farà un festival.
Torna la Casa Blanca i a les Nacions Unides , organització que li demanen que composi el seu himne
Va ser candidat al Nobel de la Pau en moltes ocasions sense que mai pugues obtenir el guardó. Segurament per raons polítiques del moment
Casals es va casar dues vegades, però va mantenir altres relacions. Les parelles conegudes de Casals vans ser Guillermina Suggia (1906–1912): Violoncel·lista portuguesa que va ser la seva deixeble i parella sentimental durant uns anys a principis del segle XX. Susan Jacqueline Metcalfe soprano estatunidenca. Es van casar el 1914, tot i que la relació es va trencar a partir de 1928.
Francesca Vidal, Frasquita, pianista i violoncel·lista catalana, col·laboradora i gran amor de la seva vida. Van fer vida de parella durant dècades, tot i que Casals no es va poder casar oficialment amb ella perquè la seva primera esposa, Susan Metcalfe, es va negar a concedir-li el divorci. Francesca va morir l’any 1955 i finalment Marta Montañez, violoncel·lista i alumna seva d’origen porto-riqueny. Es van casar el 3 d’agost de 1957 a San Juan de Puerto Rico, quan ell tenia 80 anys i ella 20. Van romandre junts fins a la mort del mestre el 1973
Marta Casals
Pau Casals va ser enterrat al Vendrell a l’any 1979.
Joan Esculies ens va fer una magnífica explicació de la biografia més íntima de Casals, personatge imprescindible en la Catalunya del segle XX.
Imatge de l’enterrament de Pau Casals
