CONFERÈNCIA DEL DIA 16 d’OCTUBRE

Una passejada significativa pel monestir de Poblet

 

Divendres  vam comptar amb la presència de Damià Amorós, director del Museu de Poblet i una de les persones que més coneix la història i la vida del Monestir de  Poblet.

La seva conferència va ser una immersió al Monestir i un passeig pels principals espais i que tenen rellevància ja sigui des del punt de vista arquitectònic o històric.

Aquesta setmana Poblet ha estat notícia. Després de  quinze anys,  s’ha  tornat a visibilitzar la Corona d’Aragó: ha estat en la reunió el reial monestir de Santa Maria de Poblet. El rei Felip VI ha presidit aquest dijous la trobada del patronat de Poblet amb els presidents català, valencià, balear i aragonès, a més del ministre de Cultura, Ernest Urtasun i amb el mateix Abad de Poblet, Rafael Barrué.

Amorós va començar la xerrada explicant que Poblet és avui el Monestir més gran habitat d’Europa, que vol dir també del món. Avui hi conviuen 17 monjos però en alguns moments passaven de 150.

El monestir es va fundar el 1150 per encàrrec de Ramon Berenguer en terrenys que havien estat conquerits als musulmans. Va ser el primer monestir de la Catalunya Nova, El terme Poblet segons l’etimologia no té res a veure amb un poble petit, sinó que significa literalment «albereda» o «bosc d’àlbers“ Els Monjos del Cister buscaven indrets en que àlbers  hi fossin presents. Poblet  és fundà amb 12 monjos provinents del monestir francès de  Fontfreda (Abbaye de Fontfroide).

Poblet forma part de la ruta del Cister juntament amb els monestir de Santes Creus i Vallbona de les Monges , monestir situats en tres comarques diferents, dues províncies i un sol bisbat.

La construcció de poblet ha durat fins els nostres dies comptant-hi les reformes i rehabilitacions. Es funda el monestir (1150) i s’inicien les obres de l’església, el refetor dels monjos, aquest és un espai preservat  de les visites públiques

Part del claustre i la infermeria amb la capella de Sant Esteve

El  Monestir presenta diversos estils arquitectònics fruit de la seva construcció allargada en el pas del temps . De fet la combinació de romànic i gòtic ha donat peu a que es consideri l’existència d’un art cistercenc que ordena els monestirs de l’època. Per exemple en els capitells de les columnes del claustre no hi ha figures humanes ni animals sinó que sempre hi ha formes geomètriques o elements vegetals   

Damià Amorós ens va acompanyar pel edificis més importants, la Església abacial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que és una gran basílica de transició del romànic al gòtic, construïda principalment a finals del segle X on hi destaquen d’entre molts  altres dos elements: el  Retaule major, destaca el magnífic retaule renaixentista d’alabastre, obra  de Damià Forment i  les Tombes reials ja que l’església esdevé el  panteó de diversos monarques de la Corona d’Aragó (com Alfons el Cast, Jaume I el Conqueridor o Pere III el Cerimoniós).

Vam passar després al  claustre  d’aquesta església una obra que va ser començada al segle XII (l’ala romànica tocant a l’església) i continuat i acabat al llarg del segle XIII. Segueix en la seva decoració les pautes de puresa i sobrietat establertes per l’Orde Cistercenc: capitells i mènsules amb decoració de motius vegetals o geomètrics.

Ens van explicar la funció del refetor del monestir, el lloc on els monjos fan els seus àpats en silenci mentre un lector va llegint textos diversos

També ens va explicar que la sala més gran del Monestir , més de cent metres de llargada, havia servit de dormitori dels monjos, un espai sense cap mena de servei. Ara els monjos ja tenen la seva pròpia cel·la que més enllà de la modèstia i l’austeritat , és un espai força més còmode i higiènic.

El  Monestir té diverses portes i torres  així ho expliquen en la descripció que trobem al Web del propi monestir. Són d’admirar les dues torres que flanquegen la porta reial, únic accés al recinte (més tard s’obrí la porta de l’església). En total hi comptem 13 torres: les 2 torres reials, la torre del sabater, la torre del fossar (mig enderrocada), la torre de les hòsties o de la sagristia, la torre dels bojos o de la infermeria, la torre de sant Esteve, la torre de les armes, la torre del racó o de les Cases Noves, una torre ara inexistent al lloc on hi havia les letrines del dormitori gran, la torre dels banys, la torre de l’oli i la torre del prior.

El Monestir va tenir una forta sacsejada amb  l’aplicació de la Desamortització de Mendizabal, ja que va ser saquejat  i espoliat i la majoria dels bens que hi havia al Monestir es van dispersar. L’espai va quedar abandonat i es va anant deteriorant molt. Als anys 20 va començar un corrent per reivindicar la reconstrucció del Monestir per la seva importància espiritual i per ser un espai on hi ha reis catalans enterrats.

La voluntat de recuperar el monestir de Poblet es deu en part a la tenacitat d’Eduard Toda, Gaudí i Ribera tres reusencs que es van conjurar per poder restaurar el Monestir, finalment fou Toda que hi dóna les empentes més grans per reconstruir el monument.

A partir de l’any 1940 van tornar monjos a Poblet , tres italians i un austríac i des de llavors hi ha hagut monjos ininterrompudament. La vida de la comunitat es fonamenta en la màxima de “ora et labora” , resa i treballa  i aquestes dues funcions són els que avui es continuen fent.

Amb una forta inversió per part de les institucions el monestir de Poblet continuarà tenint un paper primordial en l’espiritualitat del país.

I també segueix mantenint uns arxius i museus dignes  de ser visitats. El Monestir guarda l’arxiu del President Tarradellas.

El monjos que va recupera la vida monàstica  a l’any 1941

En la reunió del Patronat de Poblet a la que fèiem esment al començar aquesta crònica l’Abad Poblet, Rafael Barruè, ha reclamat a les administracions una llei específica per garantir la protecció integral i els recursos estables del cenobi i també una llei especial pel monestir. A veure si es fa realitat.

Els coneixements i l’estimà que té Damià Amorós del Reial Monestir de Poblet es va fer palesa en una magnífica xerrada en que ens va acompanyar tot visitant els espais més emblemàtics de Poblet.