Los misterios de Villanueva, un llibre bàsic de la bibliografia vilanovina.
El proper dia 30 d’octubre parlarem de “Los Misterios de Villanueva” 170 anys després”, La xerrada anirà a càrrec del coneixedor de la cultura popular i autor de diversos llibres i estudiós vilanoví, Bienve Moya. La xerrada com sempre a la Sala d’actes de la UPC a dos quarts de set de la tarda.
Los misterios de Villanueva és una obra literària publicada a Vilanova i la Geltrú l’any 1851. El seu títol complet era Los misterios de Villanueva: descripción e historia de sus monumentos, usos y costumbres. L’obra pertany al gènere de la novel·la de fulletó,és lliurava per fascicles que es publicaven setmanalment. Aquest tipus de novel·la va ser molt popular durant el segle XIX. El llibre combina la narració de ficció amb una historia de conflictes, personatges diversos i aventures diverses amb la descripció de la ciutat, els seus monuments, els costums dels habitants i diversos aspectes de la vida social de l’època.
El llibre forma part en d’un corrent literari a nivell d’Europa que havia tingut un gran èxit amb obres com Els misteris de París, d’Eugène Sue. A Catalunya i a Barcelona també es van publicar obres inspirades en aquest model, com Los misterios de Barcelona. En aquest context, Vilanova va tenir els seus propis «misteris»,
Entre els autors relacionats amb Los misterios de Villanueva destaquen Josep Pers i Ricart i Teodor Creus i Corominas. Josep Pers i Ricart fou escriptor, periodista i tipògraf, i va fundar el Diario de Villanueva y Geltrú. La Gran Enciclopèdia Catalana el considera autor de la novel·la de fulletó Los misterios de Villanueva de 1851.Teodor Creus i Corominas també va tenir una destacada activitat literària i historiogràfica relacionada amb Vilanova. La seva producció inclou obres sobre la història i els esdeveniments de la ciutat, i la seva participació en Los misterios de Villanueva és atribuïda juntament amb Pers i Ricart. Segons l’estudi introductori d’Albert Virella i Bloda a l’edició facsímil de 1991, també hi ha indicis d’una possible participació de Ceferí Tresserra i Ventosa, que aleshores era un jove caixista i redactor del Diario. L’obra no només en una peça literària, sinó també en un document interessant per estudiar la cultura, la societat i la vida política de la Vilanova de mitjan segle XIX.
El llibre és una novel·la històrica costumista publicada originalment de forma anònima l’any 1851 a la impremta de J. Pers y Ricart, a Vilanova i la Geltrú. L’argument de l’obra barreja la ficció folletinesca pròpia de l’època amb la crònica històrica local. Més enllà de la trama de ficció , el llibre funciona com una crònica novel·lada de la Vilanova de la primera meitat del segle XIX. Ofereix una descripció minuciosa dels seus monuments, places, carrers i de la vida quotidiana dels seus habitants L’argument s’estructura al voltant de les festes populars, usos i costums locals. Per exemple, inclou passatges i descripcions basades en fets viscuts a la vila, com la cèlebre festivitat del dia de Reis de l’any 1836 o un ball de Carnaval.
Després de l’edició original de 185, a l’any 1947 es va fer una reedició local per subscripció popular a càrrec de Ramon Parera amb notacions: A. Ferrer y Soler i amb Il·lustracions: Xilografies de Ricard Vives i Sabaté. Posteriorment Los misterios de Villanueva van tenir una nova edició facsímil publicada per l’Institut d’Estudis Penedesencs l’any 1991, amb el patrocini de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Els autors van ser
Josep Pers i Ricart va néixer a Vilanova i la Geltrú el 10 d’agost de 1829 i va morir a la mateixa vila el 13 de gener de 1855, amb només vint-i-cinc anys. Va ser escriptor i tipògraf i és una figura especialment important per a la cultura vilanovina de mitjan segle XIX.
Va tenir una activitat molt intensa en el món de la premsa i de la cultura local. Fou el fundador del Diario de Villanueva y Geltrú, aparegut el 1850, Pers i Ricart és considerat l’autor principal de la part estrictament novel·lesca de Los misterios de Villanueva Segons l’estudi d’Albert Virella i Bloda, a ell se li poden atribuir especialment els capítols centrats en la història d’amor i en les aventures dels protagonistes. El personatge d’Eugenio, un jove liberal i benestant, ocupa un lloc important en aquesta trama.
Teodor Creus i Corominas fou una de les grans figures intel·lectuals de la Vilanova del segle XIX. Va desenvolupar una important activitat com a escriptor, historiador i estudiós de la realitat local.
La seva participació en Los misterios de Villanueva sembla especialment relacionada amb les parts descriptives i històriques. Mentre Pers i Ricart hauria assumit sobretot la narració novel·lesca, Creus hauria aportat els capítols dedicats a la història de Vilanova, els monuments, els costums, l’economia i altres aspectes de la vida local.
Ceferí Tresserra i Ventosa El tercer nom relacionat amb Los misterios de Villanueva és Ceferí Tresserra i Ventosa, nascut el 1830 i mort el 1880. La seva participació és més discutida que la de Pers i Creus, però Albert Virella i Bloda va defensar que probablement va intervenir en l’elaboració de l’obra.
La seva possible aportació explicaria sobretot la dimensió política de la novel·la. El rerefons de Los misterios de Villanueva està marcat per la Primera Guerra Carlina, coneguda també com la Guerra dels Set Anys, i pels conflictes polítics entre carlins, liberals i demòcrates.
Teodor Creus i Corominas Josep Pers i Ricart Ceferí Tresserra
La xerrada anirà a càrrec de Bienve Moya Domènech (Vilanova i la Geltrú, 1944). És gestor cultural. Va estudiar Estudis Dramàtics (Estudis Nous de Teatre, Barcelona). L’any 2009 obté el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Cultura Popular. Ha treballat per a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat.
Ha estat director del Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú i promotor del Consorci de Teatres Públics de Catalunya i de la fira internacional de circ Trapezi, productor del projecte d’investigació sobre la música popular Socatalà, membre de l’equip directiu de Festcat (Escola de la Festa del Departament de Cultura de la Generalitat) i membre fundador del col·lectiu Els Altres Andalusos, que aplega catalans d’origen andalús.
És articulista a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, Fiestateatro, El Periódico, El País, Avui, Ara, etc., i fa guions per al programa de ràdio Imaginari, rondalles i llegendes catalanes (Catalunya Ràdio), premi Càmera del Consell Audiovisual Mundial (París).
Entre altres, ha publicat les obres Una mà de sants (La Magrana), Llegendes urbanes (Editorial Marfil), La festa a Catalunya (Galàxia Gutemberg), Pol·len vol estimar (La Galera), Flordesaüc (Editorial Pagès) i Il·legals (Editorial Marfil).
.
Alguns dels seus títols vinculat a la cultura popular són : Llegendes urbanes i narracions suburbials, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants. I Els contes del Penedès, Cada dia és festa i darrerament alguns llibres vinculats a la figura de Mir Geribert, l’assaig Tocats de Festa i ara arriba Les 100 coses…