El proper divendres dia 27 de febrer, a dos quarts de set de la tarda ens acompanyarà Josep Mº Carreté que parlarà de Les pintures de Sixena al MNAC: els dilemes que plantegen.
Un conflicte que s’ha anat enverinant i fent-se present en la societat. El mateix director del MNAC Pepe Serra deia “ Em paren al súper pel tema de Sixena”. Una anècdota que ve a mostrar l’interès generalitzat pel tema.
No ha ajudat la posició del govern d’Aragó o el propi advocat de l’Ajuntament de Villanueva de Sixena que ha anat burxant de manera sistemàtica.
Plet judicial que té una difícil solució pensant en la integritat de les pintures…
Algunes notes sobre el tema
El Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, és un element cabdal en la història d’Aragó ja que en ell hi han enterrat reis aragonesos i en la comunitat eclesial també hi havia persones de l’alta noblesa. Fou fundat per Sança de Castella dona del compte de Barcelona, Alfons. Al llarg de la història ha tingut alts i baixos com a monestir , fou cremat durant la guerra civil i des de fa anys se’n ha fet la reconstrucció.
El tema de l’art de la Franja que reclama l’Aragó és conseqüència de la divisió del bisbat de Lleida. El 15 de juny del 1995 s’obre la caixa de Pandora. Una resolució papal obliga a la diòcesi de Lleida a traspassar les 111 parròquies aragoneses a la diòcesi de Barbastre-Montsó per adequar-se als límits provincials actuals (aquest traspàs es realitza en dues etapes, tot i que la principal va ser el 1995). Dos anys després, el 1998, el nunci vaticà Lajos Kada, emet una ordre on diu que tot l’art de Lleida no és en propietat sinó en qualitat de dipòsit. Si no es demostra el contrari, les obres d’art s’han de tornar.
El Govern de l’Aragó reclama també les pintures murals del MNAC que, provinents del mateix Monestir, van ser recuperades per Josep Gudiol a l’any 1936 quan el monestir va ser incendiat per alguns incontrolats.
Aquestes pintures però, la immensa majoria dels tècnics consideren que no es poden tocar ja que la seva retirada les destruiria i tampoc avalen les condicions del monestir després de les obres de reforma.
Un breu cronologia
2014: demanda aragonesa
El govern d’Aragó, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, presenta una nova demanda als tribunals d’Osca, reclamant la titularitat de les 97 obres adquirides per la Generalitat i les pintures murals del MNAC..
2016: Sentència sobre les pintures murals i recursos
El juliol de 2016, el jutjat de primera instància número 2 d’Osca dictamina que les pintures murals de la sala capitular, custodiades al MNAC, han de ser retornades a Sixena, considerant que només estaven en dipòsit. La Generalitat i el MNAC presenten recursos contra aquesta decisió, al·legant la fragilitat de les obres i el risc de danys irreparables en cas de trasllat. El 12 de juny, la jutgessa ordena un trasllat provisional, però els recursos de la Generalitat frenen temporalment l’execució. El Tribunal Constitucional avala la competència del jutjat d’Osca, rebutjant els arguments catalans.
2018: Paralització temporal del trasllat de les pintures murals
El gener de 2018, la jutgessa del jutjat de primera instància número 2 d’Osca suspèn l’execució provisional del retorn de les pintures murals del MNAC, després que experts, incloent-hi Gianluigi Colalucci, alertin del risc de danys irreversibles a causa de la fragilitat de les obres. Aquesta decisió dona un respir temporal a la part catalana.
2020: Confirmació de l’Audiència d’Osca
El 6 d’octubre de 2020, l’Audiència d’Osca ratifica la sentència de 2016 sobre les pintures murals, rebutjant els recursos de la Generalitat i el MNAC. El tribunal considera que les obres estan lligades al monestir, declarat Monument Nacional, i que la seva devolució és legítima. Es manté, però, la paralització del trasllat per motius de conservació.
2025: Sentència definitiva del Suprem sobre les pintures murals
El 28 de maig de 2025, el Tribunal Suprem resol el recurs de cassació presentat per la Generalitat i el MNAC, ordenant la devolució de les pintures murals de la sala capitular al Monestir de Sixena. La sentència considera provat que les obres estaven en dipòsit al MNAC i que la reclamació d’Aragó és legítima. Tot i els advertiments d’experts sobre els riscos del trasllat, el Suprem no aborda aquest aspecte tècnic
Per parlar-ne i conèixer de primera mà les gestions d ela generalitat comptarem amb Josep Maria Carreté (Vila-seca, 1963), museòleg, arqueòleg i gestor cultural de dilatada experiència, ha estat nomenat secretari general del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que liderarà la consellera Sònia Hernàndez, l’ex directora general de Patrimoni en l’anterior mandat. Carreté va dirigir també el Museu d’Arqueologia de Catalunya (1999-2000); l’àrea de Patrimoni de la Generalitat entre el 2006 i el 2009; la gerència del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2012-16) i, seguidament, la gerència del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2016-2022). El 2022 va guanyar el concurs per dirigir la gerència de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
Format a la Universitat de Barcelona, Carreté va ser soci fundador d’una de les primeres empreses especialitzades en intervencions arqueològiques i projectes de patrimoni i és un expert, amb diversos articles publicats, en arqueologia romana. Va dirigir el projecte del Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà i fou director-gerent del Museu de Gavà (1990-1997 i 2000-2006). Entre 1997 i 1999 va estar al capdavant del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on va posar en marxa els centres d’interpretació de les vil·les romanes d’Els Munts i de Centelles.
Així doncs, el proper divendres dia 27 de febrer, a dos quarts de set de la tarda ens acompanyarà Josep Mº Carreté que parlarà de Les pintures de Sixena al MNAC: els dilemes que plantegen.
Ben segur que serà prou interessant.