El proper divendres 7 de febrer a dos quarts de set a la sala d’actes de la UPC comptarem amb la presència de la senyora Dolors Bramon professora emèrita de filologia àrab de la Universitat de Barcelona que ens parlarà sobre Les arrels islàmiques dels topònims del Penedès.
Aquesta conferència es una col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú emmarcada en la commemoració dels 750 anys de la Carta Pobla
Catalunya va ser una part de l’extens territori que durant alguns segles va tenir presència musulmana i per tant al país els topònims d’origen àrab a Catalunya són prou nombrosos. Des del punt de vista històric, els àrab-musulmans van tenir presència en els espais o territoris catalans durant quatre segles i mig: durant gairebé tot el segle VIII van dominar les principals vies de comunicació i en algun moment tenien tota la Catalunya al sud del riu Llobregat i una de les conseqüències òbvies va ser que la cultura i la llengua àrabs eren totalment dominants a les planures de l’Ebre i els seus afluents, amb centres urbans importants, com: Tortosa, Lleida, Balaguer i Fraga.
El Penedès es va convertir en terra de frontera sense massa població i també en una terra de “marca“ amb diversos castells que anaven construint-se a mesura que la terra era abandonada pels musulmans i es repoblava. Però sens dubte la presència del àrabs va portar a que molts dels noms del pobles , ciutats i indrets anessin consolidant la seva forma àrab que després ha anat evolucionat arribant als nostres dies amb la forma que ja coneixem i usem.
Sobre la presència musulmana al Penedès unes notes de Santiago Pérez al butlletí interior de la Societat d’Onomàstica: A la porció del país coneguda tradicionalment com a Catalunya Vella, en els territoris corresponents als antics comtats fundacionals, són poc nombrosos els topònims d’origen islàmic (és
a dir, d’etimologia aràbiga o berber) que s’hi constaten. A penes una dotzena han estat detectats i reconeguts indubtablement com a tals en la toponímia actual: Gallifa, Rifà, Marata, Rama, Jafre i algun altre més. Un estudi més acurat, però, i tenint en compte també els topònims antics, en revela, al noste entendre, un nombre major, si bé no substancialment més abundant.
L’empremta real que va deixar l’ocupació musulmana a Catalunya, en tots els ordres i no només en l’àmbit lingüístic, és un tema fins a cert punt obert i que dóna lloc periòdicament a un debat no tancat encara. Enfront de postures renuents a admetre influències extraeuropees en qualsevol aspecte del nostre patrimoni cultural i a minimitzar-ne, en tot cas, la importància, en l’altre extrem trobem intents d’etimologitzar forçadament a partir de l’àrab (o l’amazig) noms
perfectament transparents en la seva filiació romànica.
Pel que fa a l’àmbit geogràfic, estendrem, de forma potser un tant artificiosa, el nostre estudi a les comarques més enllà del Llobregat que s’integren administrativament a la província de Barcelona.
La ponent que ens acompanyarà és la Dolors Bramon (doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També ha escrit molt sobre temes àrabs i islàmics als mitjans de comunicació. A Fragmenta va escriure un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008), i hi ha publicat L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i Professora d’islam (2023), un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta. El 2023 ha sigut guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Valdrà la pena conèixer una mica més l’origen dels noms de les nostres contrades amb la conferència de la Dolors Bramon. Recordeu : Les arrels islàmiques dels topònims del Penedès. divendres 7 de febrer a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.