Divendres passat vam tenir com a convidada a l’Aula a la doctora Dolors Bramon que ens va parlar sobre Les arrels islàmiques dels topònims del Penedès.
Prèviament a la xerrada va intervenir el Regidor de Memòria Històrica, el sr. Salvador López. Cal recordar que aquesta conferència es va organitzar conjuntament amb l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú com un acte més de la celebració del 750è aniversari de la Concessió de la Carta Poble. El Regidor va lloar la tasca que fa l’Aula des d’un punt de vista de la feina per la cohesió social i ens va animar a seguir treballant així com va oferir la col·laboració de la institució municipal.
Tot seguit la Dolors Bramon va fer la seva xerrada.
Va explicar que per trobar els pocs topònims que figuraven al Penedès en la terminologia àrab es va centrar en la figura de Abu Abd Allah Muhammad Al-Idrisi que va néixer a Ceuta l’any 1100. Besnét del rei de la taifa de Màlaga Idrisi II, la seva pertinença a una família noble li va permetre ser educat a Còrdova, una de les ciutats més importants d’Al-Andalus, i viatjar des de molt jove per la Península Ibèrica, el nord d’Àfrica i l’Orient. En els seus viatges va documentar dades d’interès que li cridaven l’atenció. Va ser cridat a treballar pel rei normand de Sicília, Roger II.
El rei li va encomanar una missió: la construcció d’un mapamundi detallat on s’especifiquessin tots els aspectes possibles dels terrenys coneguts fins aleshores
Va treballar-hi durant molts anys . Va fer servir els treballs que havia pres en els seus viatges i va recopilar tota la informació possible aportada pel món oriental i occidental. Quan tenia dubtes sobre alguns del terrenys Al-Idrisi enviava a la zona un dels seus ajudants dibuixants, que es desplaçaven i tornaven amb informació de primera mà, que Al-Idrisi anava catalogant.
Al-Idrisi, està considerat el cartògraf i geògraf més famós de l’Edat Mitjana. A l’any 1154 va confeccionar un planisferi del món conegut en aquell moment, que es va anomenar Kitāb al-Ruǧarī (‘Llibre de Roger’).
Agafant com a base els treballs d’aquest geògraf, Dolors Bramon va anar desglossant el treball que va fer en el seu moment per trobar alguns topònims penedesencs en els mapes del moment. Feina difícil i a vegades controvertida ja que en pas del temps moltes transcripcions de l’àrab han sofert canvis i errors involuntaris.
No obstant després de treballs de recerca ,de comparar textos , de buscar totes les possibles informacions i referències, conclou que hi ha tres indrets que tenen referències en l’època musulmana al Penedès: Adarró , La Granada i Begues. Adarró com a indret on es podien arrecerar les naus que venien o anaven cap a Barcelona. Les que venien passaven primer per la zona del Delta del Llobregat , conegut com un indret de terres vermelles, sobretot per les muntanyes properes a l’actual Gavà i Castelldefels i després ja venia el port de Darró o Adarró.
L’altra indret reconegut és l’actual La Granada ubicada en la Via Augusta i per tant en el recorregut entre Tortosa i Barcelona, En la seva recerca va trobar el diminutiu “ella” que considera que correspon al terme Granadella, Granada petita en comparació amb la Granada que coneixien el àrabs. La població era un important creuament de camins, un mercat potent i un castell important.
Castell de la Granada
La tercera citació que va fer va ser Begues , que tot i estar avui al Baix Llobregat, per proximitat geogràfica entraria dintre del Penedès històric. De Begues, el primer autor conegut que en parlà, va ser Ibn al-Faradí, que visqué entre els anys 962 i 1013, en la crònica es parla de la mort de, Tahir ibn Hazm i Abu Zakariyya Yahyà ibn Aid ibn Kaysan ibn Abd al-Rahman ibn Salih, en una batalla contra Bigus, al camí de Barcelona, junt amb trenta combatents més. Per tant la presència àrab és incontestable en aquesta ciutat.
Finalment ens parlà del port de Salou explicant que en algunes cròniques s’esmenta la topada que van tenir un mariners que prop de Salou havien baixat a buscar aigua fresca i es van trobar amb uns “moabites” ( terme confús ja que els moabites habitaven en altres indrets) que els van atacar. Aquets moabites no eren res més que grups de gent que vivia dels saqueig a les terres del Penedès, una terra de ningú que era indret de forces enfrontaments entre bàndols, tot i que en general a la terra de frontera també existia una coexistència interessada.
Una molt bona xerrada a càrrec de la doctora Dolors Bramon que amb la seva àmplia coneixença del tema ens va permetre conèixer una mica més la història i origen del nostre territori.
