Reprenem les conferències després de la petita pausa del carnaval i ho fem amb la presència de l’ historiador Xavier López que ens parlarà de “ Joan Magrinyà: dansa , figura i llegat”. La xerrada serà el divendres 24 de febrer a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC com és habitual.
Ara farà cent vint anys del naixement del ballarí i coreògraf vilanoví que va portar la dansa i el nom de la ciutat als millors escenaris del món.
| Diu l’escriptor vilanoví Xavier Garcia, que va escriure una biografia de l’artista, en un article sobre Joan Magrinyà: No diré pas que el nostre Magrinyà tingui la categoria de precursor o de profeta de la dansa, però sí que ell n’inicia a Catalunya l’estil europeu i escampà la llavor, profusament, entre la gent de casa. Abans d’ell, la cosa era importada. Com si fos impensable que pogués posar arrels ací. No hi havia tradició. El mèrit d’ell és que es féu com portaveu de les ànsies ‘que es respiraven en els estadis intel·lectuals, artístics, literaris, englobats dins el modernisme i l’ impressionisme que senyorejava a casa nostra, com a signe de la vitalitat que s’ anava apoderant d’unes gents que estaven encaminant el nostre país cap a la consecució d’un poble de primera categoria. |
Joan Magrinyà va representar la barreja i fusió d’estils amb moltes de les influències de dansa clàssica renovada del segle XX. D’una formació molt sòlida fruit d’un treball i amb un àmplia gamma de recursos estilístics , va conrear les disciplines més diverses de la dansa així com de la incardinació en els escenaris i va fer una lectura renovadora de l’espai escènic . Va estudiar amb tots mestres que va poder, renovant-se constantment per crear un estil propi fruit del coneixement, de la imaginació i dels recursos creatius.
Va ser primer ballarí, mestre i coreògraf del Gran Teatre del Liceu durant més de cinquanta anys. Així mateix, va dirigir el seu estudi privat del carrer Petritxol i en 1951 va crear la companyia Ballets de Barcelona. En 1944 va ser nomenat catedràtic de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Al llarg de seva carrera artística va obtenir nombrosos premis, reconeixements i guardons. Va dominar i ser protagonista de la dansa catalana durant més de quaranta anys. Enllaçant diverses generacions de ballarins considerant-se’l com un dels principals renovadors del ballet al nostre país .
En 1957 es va retirar com a ballarí, però va continuar com a coreògraf del Liceu, i com a mestre de ball en el Conservatori, en l’Institut del Teatre, fins a 1977, i en el seu estudi. Va rebre la Medalla d’Or del Liceu el 1973; el 1982 la Generalitat de Catalunya li va condecorar el seu màxim guardó, la Creu de Sant Jordi, i se li va atorgar la Medalla d’Or de les Belles arts, del Ministeri de Cultura d’Espanya, en 1989.
L’Ajuntament de Vilanova i al Geltrú li va atorgar la Medalla de Plata de la ciutat a l‘any 1985, deu anys més tard l’11 de setembre del 1995, Joan Magrinyà, morí a Vilanova. Així mateix l’Ajuntament va començar l’edició de la Col·lecció Retrats amb un volum sobre Joan Magrinyà escrit per la Trinitat Ruiz.
Així doncs divendres vinent a les 7 de la tarda en Xavier López el recordarà a “ Joan Magrinyà: dansa , figura i llegat”