Divendres vam comptar amb la presència de l’honorable Conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Inicialment, quan va comprometre la seva presència no era conseller i vam convenir que parlaria sobre “ El tercer sector social. Una eina per la cohesió social”. Nomenat pel càrrec, va voler mantenir el seu compromís , però va variar, per una qüestió d’oportunitat, el contingut de la xerrada en que sense deixar de parlar del tercer sector va fer una radiografia dels reptes que com a Conseller té plantejats.
Campuzano va començar fent un retrat de la nostra societat i va constatar que la població catalana s’està envellint i amb una perspectiva encara d’augment de jubilats amb l’arribada a aquesta situació vital de l’anomenada generació del baby-boom. La població envellida marca algunes de les pautes de la societat, la perspectiva de millora de la qualitat de vida i de l’allargament de la vida genera necessàries transformacions en temes com la dependència o la salut així com transformacions de tipus culturals.
Va assenyalar les dificultats que té avui encara l’aplicació de la llei de la dependència amb llistes d’espera excessivament llargues , a la manca de places de residències i també de les condicions de treball de bona part dels cuidadors i cuidadores.
Mesa de la gent gran de Vilanova
Davant d’aquestes situacions va donar algunes xifres com que, per exemple, dues terceres parts del pressupost de la seva conselleria va dedicada a la dependència i tot i així la situació encara hauria de millorar molt més i en aquest sentit va assenyalar que l’estat espanyol destina un 0,9 del PIB a despesa assistencial mentre que d’altres països d’Europa estan molt per damunt, fins un 3% dels països escandinaus.
Compromisos de resolució o almenys de pal·liar alguna d ‘aquestes situacions a mitjà termini però també va considerar que aquest repte cal afrontar-lo des de tota la societat.
Un segon repte de la conselleria i del país és apaivagar les conseqüències de les respectives crisis que ha hagut d’enfrontar la societat dels nostres dies: la crisi econòmica del 2008 , la crisi de la pandèmia de la Covid i l’actual crisi energètica fruit de la guerra d’Ucraïna. Això ha comportat que hi hagi un ascens molt elevat de la pobresa i sobretot la pobresa entre la infància.
I aquesta és una situació molt greu ja que la pobresa infantil comporta que hi hagi tot un sector de la societat que ja té un destí pràcticament prefixat de formar part d’una pobresa enquistada i crònica d’aquesta societat.
I naturalment, la pobresa entre els infants comporta el fracàs escolar, la impossibilitat de tenir treballs qualificats o restar en la marginalitat.
Així mateix va parlar sobre les oportunitat minvades pels joves per poder emancipar-se i buscar el seu propi recorregut vital.
Envelliment i baixa natalitat doncs són reptes del nostre país i l’obligació de l’administració de posar-hi recursos perquè es puguin pal·liar de manera efectiva socialment aquets problemes.
I en aquest sentit va parlar de les entitats del tercer sector, que des de la societat civil, amb bona organització i sense minvar els drets dels seus treballadors poden tenir un paper cabdal en la resolució dels problemes o almenys ajudar a resoldre’ls.
El Conseller Campuzano va plantejar amb claredat i honestedat les feines que li pertoca fer i va adquirir compromisos per avançar de forma decidida en millorar les drets de la ciutadania , sobretot, d’aquella més vulnerable.
Tant de bo sigui així. Sort Conseller.
