Si acabàvem el passat trimestre , al marge de l’acte de l’Auditori, amb la xerrada sobre les músiques vilanovines, reprenem les activitats d’aquest nou trimestre amb més música. El proper divendres 13 de gener la Verònica Maynés ens oferirà la conferència “Què és una òpera? Orígens, veus…”
La xerrada, com sempre, a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
L’Òpera terme que prové de l’italià ( òpera , treball ) és conegut com el gènere de música teatralitzada en el qual una acció escènica s’harmonitza, es canta i té acompanyament instrumental per fer més espectacular la representació . Les representacions solen oferir-se en teatres d’òpera amb bona sonoritat i amb capacitat escènica gran pels gran muntatges que es fan. La representació va acompanyada per una orquestra o una agrupació musical menor. L’òpera pròpiament com a espectacle formal va néixer cap a 1580 en les corts de Florència com a iniciativa d’un cercle d’erudits (la Camerata Fiorentina) que, en descobrir que el teatre grec antic era cantat, van tenir la idea de musicalitzar textos dramàtics. Així, Jacopo Peri va crear La Dafne (1597), a la qual va seguir Euridice (1600), del mateix autor.
A partir d’aquí hi ha una evolució i una distribució territorial àmplia . La conferenciant Verònica Maynès explica en la revista Òpera explica la difusió d’aquesta representació.
A mitjan el segle XVII, l’escola napolitana domina el panorama operístic italià. A Europa, amb més o menys fortuna, Alemanya, França i Anglaterra, intenten adaptar els preceptes originals del gènere per crear una òpera local.
L’òpera es consolida a Itàlia i s’expandeix per Europa. Ja a mitjans del segle XVII, l’escola napolitana domina el panorama operístic no sols italià, sinó també part de l’europeu. Però mentre que a Itàlia l’òpera va ser una troballa connatural al seu llegat cultural i a la seva organització política i social particular, les diferents realitats d’altres països van adaptar la incorporació del model italià intentant el naixement d’un gènere autòcton. Amb més o menys fortuna, els països germànics, França i Anglaterra, adapten els preceptes italians per crear una òpera local.
Així ens arriba fins el nostres dies l’opera , amb canvis necessariament per adequar-los a l’entorn de cada moment i també ha esdevingut un fenomen social .
La Verónica Maynés, és musicòloga, crítica musical i professora de piano, llicenciada en Història i Ciències de la Música. Treballa a l’UGG i a Arqueonet com a professora d’Història de la Música i d’Història de l’Òpera. Escriu als més coneguts mitjans de premsa musical (Ópera Actual, Amadeus, CD Compact, El Periódico, L’Auditori, Palau de la Música, Liceu…) fent-hi articles, crítica musical, investigació i programes de mà per a concerts. És autora d’una Història de l’Òpera que es publica a la revista Ópera Actual, on treballa també com a crítica musical: es corresponsal a Venècia i cobreix les crítiques dels teatres lírics La Fenice i Malibran, a més de realitzar una tasca d’investigació musical.
Sens dubte un començament de trimestre prou interessant amb la presència de Verònica Maynés que ens oferirà la conferència “Què és una òpera? Orígens, veus…” la xerrada. Com sempre, a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
Us hi esperem!