Per començar el curs vam tenir una sessió molt interessant sobre l’Òpera: els seus inicis , les seves característiques i la funció social, La conferenciant, la Verònica Maynés, una experta en el tema, va fer un recorregut pels començaments de l’òpera.
Per començar va presentar-nos diferents definicions que s’han fet sobre l’òpera, per triar com a més aproximada a la realitat, la que fa el Diccionari de Música : Obra teatral posada en música, el text de la qual es canta, totalment o parcialment, amb acompanyament orquestral.
La història es pot dir que comença a Venècia al Teatre San Cassiano, que es va convertir en el primer teatre d’òpera públic quan es va inaugurar el 1637. Es considerava públic perquè era dirigit per un impresario, o director general, per al públic en general, que pagava una entrada i no exclusivament per a nobles.
Durant el segle XVI, Venècia va ser la capital lírica del món. A San Cassiano s’hi van estrenar algunes de les primeres òperes, És te noticia de diverses obres representades, entre elles La Pelegrina que ja va incorporar intermedis en la seva representació, i Dafne
Això va portar que hi hagués una alta estima per aquesta nova forma teatral i musical i es popularitzar. La primera obra conservada és Euridice en que es recrea el mite d’Orfeu i la recerca de la seva estimada amb la baixada als inferns, on protagonitza amb Caront unes escenes musicalment molt interessants.
La Verònica Maynés va glosar la figura cabdal de l’òpera que fou Monteverdi, que va fixar algunes de les normes sobre les representacions operístiques ; així es van fixar algunes condicions: Orquestra amb 40 músics, clara divisió en actes, diversitat en les músiques, recitats, cors, àries, caracterització de paisatges i personatges amb instruments musicals.
A partir de Monteverdi hi va haver una popularització de l’òpera i Venècia n’era la capital amb molts teatres i espais on es celebraven les representacions
Maynés va fer especial èmfasi en la figura de Giacomo Torelli peça clau en la divulgació i espectacularitat de les representacions d’òpera. Torelli era enginyer naval i arquitecte, va dissenyar escenografies de complexa maquinària i el1641 és contractat pel Teatre Novissimo, que oferia teatre i operi in musica. Les seves invencions tècniques permetien canvis escènics veloços i espectaculars, amb efectes mai abans vist: personatges volant, fenòmens meteorològics i altres efectes màgics- amb què l’escenari s’ampliava fins a l’infinit.
Decorat de Torelli
La popularitat de les representacions va créixer molt o això va fer que els Llibrets de les obres tinguessin molta importància i fos també una font d’ingressos amb la seva venda.
Normalment els llibrets contenien el text escrit i no portaven l’autor de la música ja que això permetria que diversos autors podessin posar-hi la seva pròpia música.
L’òpera era una representació força selecta i això va portar que es creessin també òperes bufes que tenien una certa component de comicitat i els personatges abastessin totes les classe socials. Una de les obres bufes més conegudes va ser El Barbero de Sevilla
Enfront de l’òpera bufa hi va haver l’òpera diguem-ne “seria”, que estava molt més estructurada i com a característica diferenciadora entre altres hi havia la obligada inclusió de “l’ària da capo” que era la forma musical predominant a les àries de l’ òpera seriosa del segle XVII. S’anomena així perquè la seva estructura resulta de l’expressió italiana da capo (des del principi) situada al final de la partitura, la qual indicava que, un cop acabada, havia de tornar a interpretar-se des del principi tota la primera estrofa. En la repetició és quan el o la cantant podia explicitar el seu virtuosisme ja que es podia cantar com es volgués. Llavors l’artista s’exhibia.
Vam poder escoltar diverses peces musicals que van completant les magnífiques explicacions de la Verònica Maynés.
I com a nota local va explicar que a Catalunya i a Espanya la primera representació d’òpera es fa fer a l’any 1708 a la Llotja de Mar de Barcelona.
Una interessant vetllada per saber una mica més de l’òpera i les seves representacions.
