PROPERA CONFERÈNCIA EL 25 DE NOVEMBRE

Aquest divendres 25 de novembre  tindrem una sessió que entra perfectament en la memòria històrica de la nostra ciutat. La conferència “ Sis galledes, un cistell i una embarassada. La història de la manifestació de les dones contra la manca d’aigua que sacsejà la Vilanova Franquista de 1956”  anirà  a càrrec de Josep Maria Rafols, periodista i escriptor. La xerrada com sempre divendres 25 a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC,

La manca d’aigua  a la nostra ciutat va ser un mal endèmic que no es va resoldre definitivament fins l’arribada de l’aigua d’ Abrera i d’això fa  menys de trenta anys.

En els anys seixanta  era habitual veure cues a les fonts de la ciutat . Molta gent havia d’anar a omplir unes quantes galledes per usar-la a casa per rentar o,  fins i tot, poder fer el menjar. Les aixetes no rajaven durant moltes hores, i la poca pressió feia que en determinats llocs fos impossible tenir aigua corrent amb normalitat.

Es parlà de que hi havia una certa picaresca entre els instal·ladors que resolien els problemes amb bombes que xuclaven mes aigua de la necessària o preses innecessàries , a més, durant l’estiu  es deia que l’ajuntament desviava bona part de l’aigua de les canonades cap a la zona de platja on hi havia els turistes.

Això va anar creant un cert malestar, les fonts es convertien en autèntics fòrums  i les crítiques  a l’autoritat eren a l’ordre  del dia.

El 24 de setembre de l’any 1965 a la ciutat apareix amb un mantell d’octavetes  que van ser recollides pels serveis de neteja a córrer cuita.  La convocatòria era a les 12 del migdia  amb galledes a la Plaça de Vila per palesar la protesta contra una situació insostenible.

La convocatòria fou seguida per alguns grups de dones que baixaven des del Tacó cap el centre i foren neutralitzades per la Guàrdia Civil així mateix tampoc hi pogueren  arribar des del barri antic.

Finalment  poques dones , una  mitja dotzena, van poder arribar a la plaça que estava força plena de  persones  encuriosides per veure que passava…El final conegut, repressió , multes …

Però s’havia posat una primera pedra de la protesta a la ciutat. L’acció va ser recollida per part de la premsa clandestina del moment.

Ens en parlarà en   

Josep Maria Ràfols Cabrisses (Vilanova i la Geltrú, 1951). Conegut com a “Mima Ràfols” és un periodista, historiador i escriptor català.
Va estudiar periodisme a la Escola Oficial de Periodisme i va començar a treballar al Diario de Barcelona. Posteriorment fou un dels membres fundacionals d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana d’El País i de TV3, on va ser el primer director del Telenotícies i el cap dels Serveis Informatius. El 1989 deixà TV3 per reincorporar-se al Periòdico, on assumeix diverses tasques de responsabilitat fins a l’estiu de 2006.

Actualment es dedica a la investigació periodística, fruit de la qual és coautor del llibre Tarradellas, El guardià de la memòria (Editorial Pòrtic, 2017) i de dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial. El 2017 publicà la seva primera novel·la, El Xiscle de la Sirena (Pagès Editors), la qual fou guardonada amb el premi Fiter i Rossell del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra 2016. El seu últim llibre és La increïble història del bisbe Irurita, on explica que el prelat de Barcelona durant la Guerra Civil no va ser afusellat a la tàpia del cementiri de Montcada, com refereix el relat fet pel franquisme acabada la guerra, i relata allò que realment li succeí.

Josep Maria Ràfols ha fet en diverses ocasions alguns treballs sobre la Manifestació de les galledes .Aquest paràgraf que reproduïm corresponen a un article de quan es va inaugurar al carrer Soler un mural que recorda aquell fet:

Quan van arribar a casa seva, tres de les protagonistes de la manifestació descobriren que una parella de guàrdies civils les esperaven a la porta per a demanar-los-hi que els acompanyessin a la caserna de la Benemèrita. Francesca Cabrisses va respondre que no hi podia anar perquè havia de fer el dinar pels seus sis fills. Els uniformats dubtaren entre obligar-la o confiar en la seva paraula. Per tal que no temessin que fugís, ella els va dir: “No puc pas fugir tenint sis fills”. Els guàrdies finalment van acceptar. Ella va fer el dinar i després va agafar la bicicleta i es presentà a la caserna.

Allà va ser interrogada durant cinc o sis hores. Se la va amenaçar a rapar-li el cap, cosa que finalment no es va produir. L’objectiu principal dels interrogadors era descobrir si darrere de manifestació hi havia algun partit polític, cosa que ella va negar i que realment va ser així. Arribà a casa a l’hora de sopar. No hi ha testimoni dels interrogatoris de les altres dues detingudes, però és lògic pensar que devien ser similars. 

Em Josep Maria Ràfols a més d’haver treballat el tema amb profunditat, és fill de  la Francesca Cabrisses (fundadora de l’Aula), una de les protagonistes d’aquesta història.

Segur que ens farà una excel·lent explicació.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

four × five =