El proper 21 de gener està programada una anada a escoltar el concert Gardel, tangos i milongues amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i l’orquestra Simfònica del Vallès, un espectacle extraordinari. Aquets fet ens ha portat a programar per l’inici del segon trimestre la conferència A l’origen del tango a càrrec d’Esteve Molero Olivella, el proper divendres dia 12 de gener a les 7 de la tarda i com sempre a la sala d’actes de l’UPC.
El tango és un conegut gènere musical i ball rioplatense , popular en l’àmbit urbà d’ Argentina i Uruguai que es va convertir en una música i ball interpretat a tot arreu i a les principals capitals del món occidental
A nivell musical, el tango sol ser interpretat per una orquestra típica o sextet amb instruments com el bandoneó , el piano, el violí, la guitarra i el contrabaix. Però també la veu és important i també les lletres tenen repercussió en el camp de la cançó i de la música. Són cançons descriptives, procaces, de despit i fins i tot melancòliques. Canten els desamors i també les baralles entre enamorats. Moltes lleters dels tangos més famosos van ser traduïdes al català pel cantant Enric Barbat cap els anys setanta. Un exemple és la traducció del famós tango Cambalache.
Que el món és i serà una porqueria jo ja ho sé
en el quatre-cents nou i en el dos mil també
que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats
desastres i estafats i algun home de bé
però que el segle XX és la disbauxa, ja no cal negar-ho
doncs no fa cap falta
vivim tots barrejats com una sopa
i com una tropa tots uniformats.
El ball del tango es creu que és una transformació del ritmes arcans que es van anar perfilant. Així ho expliquen:
De mica en mica, la música i el ball es van anar estenent per la ciutat. Amb l’ajuda d’organets, i de parelles d’homes que ballaven pels carrers de Buenos Aires, finalment va arribar als barris de les classes acabalades. I d’allà, a la resta del món.
A principis del segle XX ja s’havia convertit en un dels balls més populars d’Europa . També havia arribat als Estats Units. Pel que fa al país d’origen, l’Argentina, va gaudir d’una bonança econòmica notable als anys 30 i 40 del segle passat, que també es va notar al tango.
El ball es va tornar més ric, i van néixer diverses varietats de tango. A poc a poc va anar guanyant pes al país. Tant, que des del 1977 fins i tot se celebra el Dia Nacional del Tango , que commemora la data de naixement de Carlos Gardel i Julio de Caro, dos dels principals cantants de tango de la història.
Actualment segueix havent-hi diferents estils en ballar el tango. Però tots tenen un denominador comú: els ballarins, que dansen agafats, dibuixen diverses formes a terra amb els peus . L’abraçada que es fan per dansar també és diferent en funció de l’estil. En alguns ho fan en forma de V, en altres l’abraçada és més estreta, i en d’altres, oberta. En qualsevol cas, ballar-lo és, a més a més d’un ball molt bell d’executar, també de veure. ( Web. Dance Emotion)
Per situar-nos en el marc del tango comptarem amb la presencia d’ Esteve Molero Olivella, un músic, compositor, professor i comunicador, d’arrels vilanovines. Ell mateix ens dóna quatre dades de la seva extensa biografia musical: Vaig començar com a trompetista en cobles, bandes, orquestrines i grups de tercera regional. Tots, ara me n’adono, amb noms relativament graciosos: la Banda Avant, la cobla Neàpolis, la Banda Puig, l’Orquestrina Sonotone, els grups Banditz i Bugies, la cobla Catània, etc. Però en acabar el batxillerat no vaig estudiar la carrera de música al Conservatori. Ja intuïa aleshores que el meu encaix no passava per anar a estudiar en institucions anquilosades. Sempre he anat per lliure. Compaginava la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb classes de música al Taller de Músics (amb Oriol Bordas) o a l’Escola Avinyó (amb Jordi Torrens). I al cap de poc temps ja estava treballant de trompetista professional amb l’Orquestrina Galana, el Casellas Sextet Folk o la Barcelona Jazz Orquestra.
En llicenciar-me per la Universitat vaig començar a treballar com a guionista per la Televisió de Catalunya, als programes musicals Sardana i Nydia, però també als infantils Club Súper 3 i per al departament de documentals de creació. Van ser sis anys en què la meva activitat com a guionista, escriptor, corrector o periodista va guanyar terreny a la de músic. Va ser en aquesta mateixa època que vaig publicar el meu primer llibre: Les quintes del biberó (Rúbrica Editorial, 1999), un reportatge llarg sobre els soldats més joves reclutats per la Segona República en la Guerra Civil Espanyola. Tot i així, en aquells anys vaig seguir estudiant música (harmonia i arranjaments amb Lluís Vergés) i fent provatures musicals amb grups propis, com la Cia. Catalana de Latin Jazz i la Transpenedès Jazz Orquestra…….
Anoteu doncs, comencem el segon trimestre el proper divendres dia 12 de gener a les 7 de la tarda i a la sala d’actes de l’UPC amb A l’origen del tango a càrrec d’Esteve Molero Olivella.