El divendres passat vam començar el trimestre. La primera xerrada del 2024 va anar de música i ball. Aprofitant que el proper dia 21 de gener es va a l’auditori de Sant Cugat del Vallès a gaudir de l’espectacle-concert Gardel, tangos i milongues amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i amb la música de l’orquestra Simfònica del Vallès, vam programar la conferència A l’origen del tango a càrrec d’Esteve Molero Olivella.
I certament amb la xerrada ens vam apropar a la música que avui és un dels símbols d’una part de l’Amèrica llatina com són Argentina i Uruguai. Esteve Molero va constatar la dificultat que té parlar de la música simbòlica , com és el cas del tango, ja que en ella si arrepleguen gran quantitat d’elements referencials, sentimentals, metodològics, identitaris fins i tot.
El tango pertany a les músiques simbòliques que identifiquen el territori del Rio de la Plata ,com són Argentina i Uruguai però que es va traslladar al món i és avui un gènere reconegut arreu. Va tenir una notable presència i es va popularitzar des dels seus inicis a ciutats com París, Buenos Aires i Barcelona.
El tango és una música nascuda al voltant del 1800 que va anar evolucionant musicalment i socialment. Va néixer en els barris pobres de la ciutat de Buenos Aires , per tant és una producció urbana i va arribar a tots els espais socials . També el tango, com a particularitat, compte amb un instrument característic com el bandoneó instrument semblant a l‘acordió de procedència alemanya que es va convertir junt amb flauta, violí i guitarra en els instruments bàsics de les formacions que tocaven tangos. El bandoneó va esdevenir l’ instrument icona del tanguistes
Del tango també podria dir-se, com va explicar Esteve Molero, que és una de les músiques anomenades d’anada i tornada. Algunes formes musicals que sortien d’Europa van arribar a països sud-americans i després de rebre les influències diverses, des de sons indígenes fins les que aportaven la pròpia musica popular dels llocs on van arrelar es van crear ,entre altres, les tonades del tango que va retornar a Europa ja com una forma musical original i definida i que va obtenir una èxit notable.
Música viva, intensa, solemne, apassionada, tràgica a voltes que acompanyada d’unes lletres realment impactants per la seva nostàlgia, sofriment o desamor van fer que fos una musica consagrada popularment però també apreciada pels músics importants i en cercles musicals selectes.
Vegis la lletra d’un dels tangos més famosos que cantava Carlos Gardel. La Cumparsita , el trencament personal, l’esfondrament sentimental queden ben reflectits en aquest versos de l’uruguaià Gerardo Martos
Si supieras que aún dentro de mi alma
Conservo aquel cariño que tuve para ti
Quién sabe si supieras que nunca te he olvidado
Volviendo a tu pasado te acordarás de mí
Los amigos ya no vienen ni siquiera a visitarme
Nadie quiere consolarme en mi aflicción
Desde el día que te fuiste siento angustias en mi pecho
Decí, percanta, ¿qué has hecho de mi pobre corazón?
Al cotorro abandonado ya ni el sol de la mañana
Asoma por la ventana como cuando estabas vos
Y aquel perrito compañero que por tu ausencia no comía
Al verme solo el otro día también me dejó
Si supieras que aún dentro de mi alma
Conservo aquel cariño que tuve para ti
Quién sabe si supieras que nunca te he olvidado
Volviendo a tu pasado te acordarás de mí
Va ser en el cinema que es va ,en primer lloc, popularitzar el tango a través de la figura de Rodolfo Valentino i les seves pel·lícules on el ball del tango tenia importància, ambients sòrdids que a vegades es transformen en alegres amb les músiques i el ball del tango i les milongues. La milonga és una derivada amb un tempo més lent del propi tango.
Va tenir molta importància el músic Astor Piazzola que va ser qui va revolucionar el tango en incorpora-hi elements jazzístics. Piazzola va saber trobar la combinació entre la tradició i la modernitat. La seva peça clau va ser Libertango que vam poder escoltar en la versió imponent de la trompetista Alison Baldom
Astor Piazzola
En la dècada dels 80 el tango va obtenir més popularitat pel reconeixement internacional a través de diverses pel·lícules de Hollywood. Avui dia, a tot el món s’han obert escoles de tango i en 2009 la UNESCO ho va incloure en la seva llista de patrimoni immaterial mundial.
En la part final de la seva intervenció Esteve Molero va parlar d’Antoni Pañella, un compositor sitgetà de qui fa un anys es van trobar un seguit de peces musicals que no havien estat mai tocades ni enregistrades. Vam poder escoltar el tango “ Vivir sin ti” , en una arranjament i interpretació del mateix Esteve Molero i aquets fet és una prova més de que el tango , va saltar fronteres i molt compositors han creat alguna peça d’aquets tipus.
La conferència va ser molt interessant i entretinguda, els coneixements que demostrà Molero del tema i alguna interpretació amb trombó com la Cumparsita en directe va amenitzar l’explicació. Sens dubte un magnífic preludi del Concert del dia 21.
