Ou ferrat, una perspectiva científica
El proper divendres dia 27 tancarem el trimestre amb la conferència Els ous ferrats vistos per un científic a càrrec del doctor Daniel Closa. L’acte com sempre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Un acte tan senzill i usual de fer un ou ferrat, trencar la closca i posar-lo a la paella amb l’oli calent. Aquest acte repetit tantes vegades a les nostres cuines serà objecte d’una anàlisi científica.
L’ou ferrat, ou fregit o frit, ou deixat caure o ou caigut i ou rotllat és una preparació culinària, consistent en un ou trencat, i fregit amb oli o amb llard, fins que la clara es pren.
L’expressió prové del verb «ferrar»: fregir ous a la paella sense batre’ls. Fins aquí, entesos.
Quan hi entren altres aspectes científics , la cosa es complica.
Perquè un ou ferrat esdevé com un procés de canvis físics i interns de la composició molecular de l’ou, és a dir, com la velocitat de les reaccions i el moviment de les molècules canvien amb la temperatura.
La presencia de l’oli que va guanyant temperatura ajuda a modificar aquests canvis que transformen l’ou ferrat i a la seva pròpia estructura
Aparentment doncs passar d’ou a ou ferrat és molt senzill però si es mira amb ulls científics veurem que la senzilla recepta amaga molt més del que sembla, es complica molt més amb els canvis que es produeixen per unes lleis físiques i químiques.
Curiós i segur que dóna molt joc quan les explicacions les fa un científic com Daniel Closa.
Daniel Closa Autet, és Doctor en Biologia i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). És autor de diverses obres de divulgació científica com ara Blocs de Ciència (Publicacions URV, 2007), 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt (Cossetània, 2008) o Tots som parents (La Campana, 1994), que va ser guardonada amb el Premi de Novel·la Científica. També manté el blog «Centpeus», que va ser premiat el 2011 com el millor blog en l’àmbit d’universitats, recerca i ciència pels Premis Blogs Catalunya. Actualment, dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancreàtiques a l’IIBB. És vicedirector de l’Institut d’Investigacions Científiques de Barcelona