Aproximació literària i escènica a Federico Garcia Lorca.
El passat divendres vam poder assistir a una sessió molt interessant sobre la figura i obra del poeta i dramaturg Federico Garcia Lorca. La conferència “Federico Gracia Lorca i la casa de Bernarda Alba: dues mirades amb tensió poètica.” va ser un diàleg entre el director teatral Oriol Broggi i el Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat de Harvard, Antonio Monegal.
Broggi va fer l’aproximació des de l’òptica teatral i escènica. Va començar explicant que quan es va plantejar portar a escena l’obra La Casa de Bernada Alba, s’acostà a l’obra a partir del coneixement de l’autor, però va dir que tampoc volia fer una immersió intensiva en la personalitat de Lorca , volia mantenir una certa equidistància per poder fer una interpretació pròpia de l’obra i el seu sentit. Teatralment, va comentar Broggi, Garcia Lorca té aspectes força diferents, mentre té obres que són fàcilment interpretables també te obres que pel seu moment eren avantguardistes i entroncaven amb el moviment teatral a Europa. Una d’aquestes obres és la Casa de Bernarda Alba quin simbolisme és fonamental per entendre el missatge profund de la seva obra. Lorca utilitza objectes, colors i espais amb significats simbòlics que reflecteixen la repressió, el desig i la llibertat. I elements clarament representatius, la blancor de la casa, el negre de la vestimenta, el cavall com símbol del desig.
No és una obra fàcil però atractiva i fascinant. I Broggi va assenyalar que aquesta fascinació per Lorca li ve per la consideració de Lorca com a poeta lliure , políticament compromès, alegre i trencador de les normes establertes. Per la seva pròpia llibertat personal amb una actitud vital per mantenir un compromís permanent amb la gent, tossut i amb molta determinació. I també una persona desacomplexada i que manifesta la seva homosexualitat , com una opció de llibertat, en moments d’una certa dificultat.
A partir d’aquestes consideracions avançarà amb el muntatge de l’obra de la Casa de Bernarda Alba que és una feina plaent i també compromesa pel director.
Va agafar el relleu Antoni Monegal que va fer una anàlisi des de l’òptica literària.
Va comentar que hi ha un punt d’inflexió en l’obra de Lorca, que és Poeta en Nueva York. Obra cabdal en la trajectòria del poeta. És un conjunt de poemes escrit en el viatge a la ciutat on explica el sentiments davant la soledat que li produeix la gran ciutat, els neguits del sistema capitalista i les seves injustícies socials. Els poemes s’acosten al surrealisme. Corrent estètica que seguirà en algunes obres de teatre també.
Lorca a Nueva York
Va explicar que de La Casa de Bernarda Alba, només existeix un manuscrit. L’obra pren forma el juny de 1936, dos mesos més tard Lorca era assassinat pels feixistes. L’obra estava pensada per ser estrenada per la gran actriu Margarita Xirgu. Però no va ser possible.
Ell no la va veure representar. Lorca escrivia ràpid i quan es feien els assaigs de les seves obres anava fent correccions.
La Casa de Bernarda Alba és una obra impecable. Ell vol allunyar-la del tòpic d’Andalusia i porta una anotació significativa “Drama de mujeres en los pueblos de España”.
Drama , obsessiu sobre la tensió entre unes dones que viuen recloses i de dol. La repressió, el destí, són temes recurrents en les obres de Lorca i en la Casa de Bernardo Alba és manifesta en tota la seva plenitud.
L’obra a parer de Monegal és Impecable, i ben treballada i junt amb Yerma i Bodas de Sangre conforma una trilogia sobre la situació de les dones. Tot i que en Bernarda Alba hi ha una depuració estètica notable. La repressió, el destí com a motors de la seva dramatúrgia.
I per damunt de tot, l’esperit trencador de Lorca que sempre va anar explorant formes noves i diferents.
Excel·lents intervencions dels ponents, Oriol Broggi i Antonio Monegal, que ens van acostar a la vida i l’obra de Federico Gracia Lorca i que ens van ajudar a entendre i apropar-nos més al gran poeta.
