Garcia Lorca sempre present.
El proper divendres 20 de març la conferència evocarà un dels poetes més importants de l’Espanya del segle XX, Federico Garcia Lorca a través d’una de les obres de teatre més importants com és la Casa de Bernarda Alba. Oriol Broggi i Antonio Monegal parlaran a través d’un diàleg sobre : “Federico Garcia Lorca i la casa de Bernarda Alba: dues mirades amb tensió poètica.” La xerrada com sempre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Federico García Lorca és un dels poetes més importants del grup del 27 i de la literatura del segle xx,. però que sentia una notable estima pel món teatral. Per a ell, teatre i poesia estan íntimament lligats, perquè “el teatre és la poesia que s’aixeca del llibre i es fa humana. I en fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin en l’escena portin un vestit de poesia i al mateix temps que se’ls vegin els ossos, la sang”.
Garcia Lorca va estar al capdavant de “La Barraca”, grup de teatre universitari que va dirigir, amb el qual recorre els pobles d’Espanya representant obres del nostre teatre clàssic, portant la cultura als qui no disposaven de mitjans per a accedir a ella. Durant aquests anys, compagina aquest quefer amb l’escriptura de les seves obres dramàtiques més universals, de les que La casa de Bernarda Alba és el seu màxim exponent.
Garcia Lorca amb el temps evoluciona respecte a la seva concepció del teatre, i comença a indicar que la seva funció principal és comunicar amb el públic, educar-lo, d’aquí ve que abandoni el seu teatre més avantguardista, de difícil posada en escena i s’obri a un teatre socialment compromès, amb un llenguatge més directe, amb el qual aconseguirà no sols l’èxit del públic, sinó també les més altes cotes d’expressió artística
La casa de Bernarda Alba, peça universal no va poder ser estrenada fins a 1945, a l’Argentina, per la companyia de Margarita Xirgu; i fins a 1950 a Espanya, protagonitzada per Amparo Reyes.
L’obra narra el conflicte entre l’autoritarisme de Bernarda, que, a la mort del seu marit, s’entesta a exercir un control ferri sobre les filles, i l’ànsia de llibertat d’aquestes, que busquen desesperadament la manera d’eludir aquest control.
La casa de Bernarda Alba constitueix una denúncia contra la situació de la dona a l’àmbit rural de principis del segle XX, permanentment sotmesa a l’home i, en absència d’aquest, a l’opinió dels altres.
Amb aquest tema se’n van entrellaçant altres, com l’ànsia de llibertat, l’amor carnal, les enveges familiars, el respecte a les tradicions, els matrimonis de conveniència…
La Casa de Bernarda Alba és una obra carregada de tensió fins a límits insostenible .La repressió sexual, l’autoritat asfixiant de Bernarda i la passió oculta d’Adela per Pepe el Romano. L’ambient tancat, la gelosia entre germanes i els silencis imposats desencadenen un final
Per parlar-ne comptarem amb Oriol Broggi i Antoni Monegal
Oriol Broggi
És un dels directors teatrals més reconeguts a Catalunya i l’escena internacional per la seva capacitat de sorprendre amb els clàssics. Es va llicenciar en dramatúrgia i direcció escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona el 1997 i va cursar estudis d’imatge i so. L’any 2002 crea La Perla 29, una productora i companyia teatral connetada a l’espai de la Biblioteca de Catalunya de la qual n’és també el director artístic. Hi ha dirigit diverses obres, entre elles: Els fusells de la Senyora Carrà, de Bertolt Brecht, El misantrop, de Molière, La mort d’Ivan Ilitx, de Lleó Tolstoi, i Enric IV, de Luigi Pirandello. Ha adaptat al català els textos teatrals de Wadji Mouawad, com la cèlebre tetralogia La sang de les promeses, formada per les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Recentment ha portat a escena Tots Ocells (2024), part del programa del Festival Grec 2024.
Antonio Monegal
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat de Harvard, Monegal ha estat professor de la Universitat de Cornell, i també ha impartit classes a Harvard i a Princeton. Actualment coordina el màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra. És autor, entre altres publicacions, dels llibres Luis Buñuel de la literatura al cine: una poética del objeto (Anthropos, 1993) i En los límites de la diferencia: poesía e imagen en las vanguardias hispánicas (Tecnos, 1998). És editor de les obres de García Lorca El público i El sueño de la vida (Alianza, 2000) i Viaje a la luna (Pre-Textos, 1994), i coordinador de l’antologia Literatura y pintura (Arco/Libros, 2000). També ha compilat l’obra Política y (po)ética de las imágenes de guerra (Paidós, 2007), i ha publicat l’assaig Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura (Acantilado, 2022), reconegut amb el Premio Nacional de Ensayo 2023 per la seva reivindicació de la cultura com una activitat intrínsecament política i com un bé comú de primera necessitat per enfrontar-nos als reptes de l’existència. Recentment ha publicat El silencio de la guerra (Acantilado, 2024), sobre la representació que els conflictes bèl·lics han tingut històricament i haurien de tenir en la literatura, les arts visuals i els mitjans de comunicació.
Un col·loqui que ben segur podem seguir amb interès.