El proper divendres dia 16 de gener ens endinsarem en el món sempre absorbent i desconegut encara, en part, de la Intel·ligència Artificial. El catedràtic Josep Domingo Ferrer ens parlarà sobre “La Intel·ligència Artificial: les màquines poden pensar ?. La xerrada com sempre a la sala d’actes de la UPC a dos quarts de set de la tarda.
Una de les incògnites que durant forces anys han intentar resoldre els experts i teòrics de la intel·ligència artificial es resoldre el dubte de si les màquines algun dia podran realment pensar.
Després de moltes investigacions i avenços ha estat ja en aquest segle que s’ha disposat de la quantitat de dades i informacions suficients com per poder alimentar “l’aprenentatge” d’una màquina. Per altra banda s’ha assolit una clara eficiència i un augment notori de la potència de càlcul en les màquines notablement superior a les coetànies, dels principals algoritmes i models de la IA del passat segle. Ara per exemple hem pogut veure com els models de llenguatge com ChatGPT poden mantenir converses diverses i sorprenentment molt humanes, encara que els experts debaten si realment entenen i matisen el que van dient o processen patrons estadístics recollits de les informacions que li han subministrat .
Més enllà del debat existent i necessari sobre el que és o pot arribar a ser la intel·ligència artificial, la realitat és que ja aquesta intel·ligència en qualsevol cas ja emergeix i es mostra ja de manera recurrent com invasiva en forces àmbits de la nostra quotidianitat i per tant com en algunes ocasions com una tecnologia que comença a substituir les persones en alguns treballs i funcions i també ocasionalment en les seves capacitats. I fins i tot pot parcialment imposar les seves maneres d’accedir a la informació i al coneixement interferint en les seves decisions. Això ens hauria de fer pensar que és del tot necessària la col·laboració entre ambdues intel·ligències i per damunt de tot sobretot s’ha de gestionar garantint la preservació de la dignitat, la llibertat i la responsabilitat humanes.
És evident que l’aplicació de la IA a la nostra vida pot portar avenços significatius i ajudar a millorar condicions de vida, però això no fa que persisteixi el dilema de si l’actuació artificial serà fruit sempre de les aportacions d’informació que es vagi fent o arribarà un moment en que la màquina serà capaç de generar els seus propis recursos d’intel·ligència i actuar amb una autonomia notable
És veritat que cal reconèixer les aportacions més que positives que la IA que ja s’està fent en molts àmbits de la nostra vida. Ja podem gaudir dels avenços en àmbits com la medecina i la salut, en l’educació, en les finances, les comunicacions. I en el futur aniran millorant sensiblement i per tant cal que ho aprofitem. Però també cal estar amatents per quin preu haurem de pagar si la IA acaba ocupant tots àmbits més personals i de les relacions de la nostra vida i si aquesta intel·ligència artificial es desenvolupa sense un control social democràtic i lúcid. Caldrà evitar que interessos aliens i fins i tot antidemocràtics s’apoderin dels mecanismes de control de les màquines intel·ligents.
El debat està servit.
I per intentar resoldre alguns dubtes el catedràtic Josep Domingo Ferrer ens parlarà sobre “La Intel·ligència Artificial: les màquines poden pensar ?.
Josep Domingo Ferrer és nascut a Sabadell (1965), és catedràtic distingit d’informàtica i investigador ICREA-Acadèmia a la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, on ha fundat i dirigeix CYBERCAT-Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya i la Càtedra UNESCO de Privadesa de dades. És investigador associat de la càtedra VP-IP de l’Institut Mines-Télécom, Paris, França. És llicenciat (amb premi extraordinari) i doctor en informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i també llicenciat en matemàtiques. Els seus interessos de recerca inclouen les tecnologies de privadesa i seguretat de la informació, i més generalment, l’ètica per disseny en tecnologies de la informació Guanyador del Premi ICREA-Acadèmia durant tres vegades consecutives (2018, 2013 i 2008; taxa d’èxit del 13%). Científic Distingit, ACM-Associació per a la Maquinària de Computació (2016). Membre permanent de l’Institut d’Estudis Catalans (2016). Premi de Recerca de la Facultat de Google (2014, taxa d’èxit del 16%). Medalla “Narcís Monturiol” al mèrit científic, Govern de Catalunya (2012). Membre electe de l’Acadèmia Europea (2012) i de l’Institut Internacional d’Estadística (2012). Fellow de l’IEEE-Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (2012).
Coautor de 5 patents i de més de 480 publicacions, Ha estat professor convidat a la Universitat Beihang, Pequín (2015) ia la Universitat de Roma Tre (2011). Ha estat visitant a les universitats de Cambridge, Leuven, Princeton i Wisconsin. Ha treballat al Departament Central d’R+D de Siemens AG, a Munic.
És president del panell de Starting Grants d’informàtica de l’European Research Council (2022 i 2024). Des del desembre del 2015 és el Director Acadèmic del Programa Serra Húnter, Generalitat de Catalunya.