Per començar aquest segon trimestre del curs vam tenir entre nosaltres a Francesc Marc Álvaro que ens va parlar sobre “ La defensa d’Europa. Entre Trump i Putin”, tema d’una actualitat evident , sobretot des de les darreres accions de Trump amb la conquesta de facto de Veneçuela i segrestant al seu President.
Per situar el tema en el moment actual Álvaro va fer un retrocés en el temps i manifestava que, en la seva adolescència, el temor estès era el de bomba nuclear i ara la realitat, és que amb un senzill dron es pot produir una destrucció important, i alhora ningú es podria imaginar que s’arribaria a una situació geopolítica com l’actual.
Entre Putin i Trump, Europa està tenallada va dir. Putin actua com un autòcrata que ja fa més de 25 anys que està al govern i per tant controla tost els ressorts del poder amb mà fèrria i l’aparició d’un Trump que sembla més un personatge de Reality Show sinistre i amb actuacions impròpies d’un dignatari que presideix la potència més important el món, ha complicat molt més la situació.
Va voler fer èmfasi en que l’afirmació que s’ha trencat l’equilibri obtingut després de l’any 1945 no és ben bé certa, ja que a Europa s’han anat succeint situacions, caiguda Mur de Berlin, Desfeta de la URSS, guerra al Balcans que ja van trencar aquest equilibri obtingut després de la segona guerra mundial.
Els atemptats del 2001 generen nous conflictes i l’aparició d’un nou terrorisme i les relacions geopolítiques ens han portat a una dimensió desconeguda, amb el sorgiment d’un neoimperialisme amb tres espais emergents , els EEUU que assumint la contradicció de replegar els seus exèrcits però alhora envaint altres països vol apoderar-se de tot l’espai americà, per altra banda Rússia que necessita eixamplar el seu coixí de seguretat amb Europa i vol apropiar-se d’Ucraïna com a primer pas i, el tercer, Xina amb una tàctica més de jugar amb el comerç que – de moment- amb les armes, també es consolida com un gran espai amb notable influència a l’Àsia i a l’Àfrica.
I Europa? Doncs Europa està en una certa crisi ja que ha perdut la batalla comercial davant la Xina i a nivell de defensa té subrogada la tasca a l’OTAN i això vol dir amb els EEUU, i per tant, amb un soci que avui sembla més enemic amb les seves actituds que aliat.
Francesc Marc Álvaro ens va donar algunes xifres sobre els recursos destinats a defensa per part d’aquest tres països, comparant-los amb els recursos que hi destina Europa que està molt per sota. I va fa fer incís en alguns aspectes culturals de les societats que ajuden a justificar les conflagracions bèl·liques. Tant a EEUU i Rússia les morts en combats estan prou assumides per la societat i per tant en contraposició amb els impactes que provoquen a molts països Europeus, els representa un avantatge per actuar amb els seus exèrcits . Mentre a Espanya, per exemple, la mort de dos soldats al Líban amb les tropes d’interposició significa una tragèdia ni a Rússia i a EEUU es veu igual, està normalitzat . Avantatge doncs amb el relat sobre la “guerra”.
Hi ha altres aspectes que situen la defensa d’Europa en una posició de feblesa. Més enllà del que es podria dir la cultura de la guerra hi ha altres fets que no ajuden a que Europa pugui actuar de manera conjunta.
A Rússia i EEUU, els seus presidents actuen de manera directa sense masses contratemps, mentre que a Europa cal consensuar les actuacions entre 27 països sobirans, i a més, moltes d’aquestes accions requereixen unanimitat. Europa no té un sol exèrcit sinó que cada país té les seves forces armades i són molt gelosos amb les competències. Això dificulta intervencions i cal refiar-se de l’OTAN , però aquesta organització està molt condicionada per la presència del EEUU que reclama més aportacions que serveixen per comprar armes als mateixos EEUU. El negoci.
Europa hauria de fixar la seva pròpia estratègia de defensa , el que s’anomena sobirania estratègica , però hi ha inconvenients greus, per una banda no hi ha les indústries necessàries ni existeixen els recursos per fer-ho possible.
I la gran pregunta: Com ho paguem?
Per tant sembla que avui per avui Europa està atrapada entre Trump i Putin. Avui ni el secretari de l’Otan ni la Presidenta Ursula von der Leyen ho fan, van fent la viu-viu sense compromisos ni plantant cara a cap dels dos Presidents.
Álvaro va acabar dient que només una veritable concepció Federal d’Europa i també en la defensa podria plantar car als imperis actuals. Actuant unitàriament i de manera decidida, Europa podria tenir un paper en aquesta nova configuració del món. Esperem que sigui així.
Francesc Marc Álvaro ens va oferir una autèntica lliçó del moment geopolític. Claredat, pedagogia, dades contrastades, un relat treballat i els seus coneixements van fer que la conferència ens ajudés a conèixer una mica més la situació actual al món. Situació confusa i perillosa certament, però també interessant .
