El 21 de novembre de l’any 2000, es compliren els 25 anys de la mort, de l’assassinat en mans de la banda terrorista Eta, de l’Ernest Lluch. Va ser, sens dubte, un cop emocional molt dur per la societat espanyola i especialment la catalana.
El proper divendres dia 28 de novembre a dos quarts de set de la tarda a la Sala d’Actes de la UPC en Joan Esculies impartirà la conferència Ernest Lluch: un testimoni ben viu
Ernest Lluch era un intel·lectual valorat, un polític respectat i un comunicador enormement popular quan l’assassinaren.Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d’Universitat, articulista, tertulià… tot això fou Ernest Lluch, i per tot això se’l recorda, se’l reconeix i estima. La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques.
Intervenció de Lluch en un acte a Donosti, mentre simpatitzants d’Eta l’escridassaven
Fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política quan ja era professor. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim.
El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià.
Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats.
El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, la seva millor obra que encara se’n gaudeix avui va ser generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.
Fou rector de la Universitat Menendez Pelayo.
Va participar en nombrosos actes en pro de la Pau a Euskadi i es va enfrontar en diverses ocasions amb els abertzles retraient-los la seva violència. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que va ser assassinat per ETA.
La seva mort va desfermar un condemna unànime i va generar una gran manifestació a Barcelona.
Per parlar-nos de la figura de Lluch i del seu llegat comptarem amb Joan Esculies i Serrat autor d’un llibre biogràfic sobre Ernest Lluch
Joan Esculies és escriptor, historiador i periodista. Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona (1998) i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya (2001), feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres (2007) i de comunicació empresarial a ESADE (2008). Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil (2012). Col·labora en publicacions periòdiques (Sàpiens, Descobrir, El País, Ara, etc.) i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític. És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu, especialment català, aquest centrat en el període previ a la Segona República Espanyola i la Guerra Civil de 1936-39.
Ha publicat 1714. La Guerra de Successió (2008), entrevista amb l’historiador Joaquim Albareda reeditada el 2014 amb el títol La guerra de 1714. La clau catalana d’un conflicte mundial; Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys (2011); Evitar l’error de Companys! Tarradellas i la lliçó dels Fets d’Octubre (2014); 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial (2014, amb David Martínez Fiol); Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic (2014); Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme (2015); Macià al país dels soviets (2015, amb Enric Ucelay-Da Cal); Pau Casals. La carta secreta de Tarradellas i Prieto (2016); Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas (2017); A la recerca de Prat de la Riba (2017); 1917. El año en que España pudo cambiar (2018, amb David Martínez Fiol); Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador (2018, premi Gaziel de biografies i memòries): Artemi Aiguader. Posar ordre a la rereguarda (2021), Tarradellas, una certa idea de Catalunya (2022) i Josep Fornas, el solucionador (2022, premi Carles Rahola 2022).
En el camp de la ficció literària és autor de les novel·les L’ocell de la pluja (2002, premi Ciutat d’Elx) i Un veí ben estrany (2025), i dels reculls de narracions Tràilers (premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2005) i Contes bàrbars (2009).