De la mà de Joan Vives vam fer una passejada més que interessant pel món del vals, el seu espai més emblemàtic,Viena i els compositors més destacats, la família de Johann Strauss.
La conferencia Johann Strauss, el rei del vals vienès ( Bicentenari del seu naixement) ens va portar el record del gran compositor per conèixer una mica més la seva vida i la seva obra.
Abans d’entrar en matèria Joan Vives, un dels conferenciants més veterans que ha passat en diverses ocasions per l’Aula, el primer curs ja va fer una conferència, va fer dues digressions. La primera, ens va sorprendre amb la sintonia d’Eurovisió, peça que precedeix sempre al Concert de la Filharmònica de Viena per Cap d’any des del Wiener Musikverein, fins i tot va invocar a José Luis Pérez d’Arteaga històric comentarista del concert. La segona digressió va ser per invocar a Sant Cecília patrona del músics que es celebrà el dissabte 22.
Dit això, entrà en matèria, els orígens va considerar que són d’un ball modest, humil i vinculat a zones rurals. El seu nom deriva de walzen , “girar” en alemany, i és hereu del folklore tirolès, si bé alguns autors s’inclinen per atribuir la seva coreografia a la volte , una dansa que ja es practicava a França al segle XVI durant el Renaixement i que es ballava sembla a la Provença.
Era un ball en que els executants s’agafaven i el noi feia donar una volta a la noia a qui agafava per la cintura. El ball no era ben vist per la societat calvinista ja que hi veia un excés.
Fins el moment els balls eren sense agafar-se i amb molta gesticulació de mans i braços, el prototip d‘aquell ball va ser el Minuet.
En qualsevol cas, des de les darreres dècades del segle XVIII el vals va anar arrelant als salons de ball de les grans capitals europees fins a convertir-se en el seu protagonista absolut un segle després.
La seva expansió va ser coneguda com la febre del Vals, un ball en que la parella ballen entrellaçats fet que representa una novetat. La burgesia implementa el seu estil de ballar enfront la noblesa que encara practicava els antics valls. La modernitat triomfà de ple.
Feta questa introducció Joan Vives ens presentà la família Strauss El pare
va començar tocant en petites orquestres als quinze anys. El 1824 va ser segon violí de l’orquestra que dirigia el compositor austríac Joseph Lanner. Van acabar malament i Strauss el 1825 va fundar la seva pròpia orquestra, amb la qual va realitzar gires per diferents països europeus, divulgant la nova forma musical del vals.
Autor de 152 valsos i nombroses polques , galops , quadrilles i marxes , destaca entre elles la reconeguda Marxa Radetzky. Composada en honor al mariscal Radetzky que va guanyar els italians que lluitaven per la seva independència. Va ser la darrera obra que va composar.
Monument a Lanner i Strauss
Quan va morir Lanner les dues orquestres es van unificar van crear una gran orquestra que va començar a tenir mot reconeixement i desplegà una activitat notable.
Johann Strauss va tenir diversos fills que van seguir el seu camí musical Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss.
Johann fill ben aviat va crear la seva orquestra per tocar en cafeteries per desgrat del seu pare que havia prohibit a la mare que els fills estudiessin música. La mare a més de donar-les-hi estudis tècnics, secretament va deixar que fessin música amb notable èxit. Ben aviat Johann fill començarà a gaudir d’un cert prestigi i tocaven en diverses sales. El mateix Strauss tenia diverses orquestres en els districtes de la ciutat, ell es desplaçava a dirigir i tocar alguns valsos i així tothom podia conèixer i escoltar a Johann Strauss.
L’any 1898 composa La marxa de la Revolució i més endavant una de les grans obres reconeguda arreu del Món, Al bell Danubi blau
Danubi tan blau, tan bell i blau,
a través de la vall i el camp es desplaça encara cap avall,
la nostra Viena et saluda, la seva cinta de plata,
uneix totes les terres i l’alegria del cor
colpeja la formosa riba.
L’obra és un encàrrec per un cor d’homes que buscaven una cançó nova.
La seva estrena no va tenir massa èxit, però en una gira de l’orquestra es va interpretar a País i partir d’aquell moment la peça va ser ininterrompudament tocada fins arribar a esdevenir una peça icònica de la música dels valsos.
Al bell Danubi blau i Johann Strauss quedaran ja unis i reconeguts per sempre.
Strauss fill va composar també algunes operetes a instàncies i per pressió de la seva primera dona, l’actriu Henrietta Chalupetzky que era qui posava ordre a la seva activitat professional i li gestionava els concerts.
Strauss va comprar la idea i va escriure unes quantes operetes entre elles i destacada, hi trobem Die Fledermaus (‘El ratpenat’, 1874). Strauss barreja diverses expressions musicals , vals, polca , masurques… en mig de l’obra i això els fa atractives i també perquè explica idees divertides i amb una certa ironia que arriben a molta gent.
Joan Vives un cop més va demostrar la seva extensa coneixença del món de la música . Divendres vam poder conèixer molt més de Johann Strauss(II) el Rei del Vals així com escoltar fragments de les seves obres més emblemàtiques.
Strauss ens ha llegat un enorme patrimoni musical que avui encara fruïm.
El vam descobrir una mica més amb l’erudita conferència de Joan Vives
