A l’any 2025 es celebrarà el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. Aprofitant l’efemèride hem programat la conferència Montserrat un Monestir mil·lenari a càrrec de Marc Sureda .La xerrada serà el divendres dia 11 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Era l’any 1025 quan l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll va fundar el monestir de Montserrat. El monestir de Santa Maria de Montserrat s’erigeix al costat de l’església existent, de Santa Maria, del segle IX. En el Web de la Generalitat s’explica que l’any 1022 Oliba, ja com a bisbe, tornà a reclamar a la cort comtal de Barcelona la propietat de la muntanya. El 29 de juny Ermessenda i Berenguer Ramon I acudiren a Ripoll per confirmar personalment la propietat del monestir de Ripoll sobre la muntanya. Oliba envià diversos monjos de Ripoll cap a Santa Maria de Montserrat amb l’ordre de formar un cenobi directament dependent de Ripoll. Així, la fundació de l’abadia de Montserrat se situa a l’any 1025, i fins a l’any 1409 el monestir de Montserrat depengué de Ripoll.
Fundat doncs el monestir, començà la llarga trajectòria de la comunitat i la seva influència a Catalunya. Montserrat va anar creixent i a l’any 1443 es van incorporar sis monjos de Montecassino, fet que no va semblar massa adequat pels monjos que ja hi havia. Després d’uns anys de decadència el monestir es va agregar a la comunitat de Sant Benito de Valladolid. La basílica es consagrà el 1592. Creix la seva influencia i el monestir guanya prestigi i l’escolania ja comença a tenir un cert reconeixement.
El Monestir va patir també la desamortització i va perdre algunes propietats
La comunitat va retornar el 1844 i el papa va nomenar el 1862 un nou abat, desvinculant-lo de San Benito, que també havia desaparegut. Des d’aquell moment, i encara en l’actualitat, depèn de la congregació benedictina de Subiaco. El lloc és un centre molt important pel desenvolupament de la vida religiosa i ciutadana de Catalunya i de molta influència social.
Però més enllà del lideratge religiós incontestable, Montserrat també ha esdevingut un element de referència identitària. Des d’escriptors a músics, pintors i altre artistes s’han inspirat no sols en l’aspecte físic de la muntanya sinó en la seva simbologia i el fet referencial que significa per la comunitat catalana més enllà de les seves creences religioses.
Ara en la celebració del mil·lenari, Montserrat vol tornar a ser present en la societat catalana. Així ho manifestava el prior i comissari del mil·lenari, Bernat Juliol, deia que «Montserrat sempre ha estat un lloc de celebració popular, i ens agradaria que pel mil·lenari, Montserrat sigui la plaça Major de Catalunya. Volem apropar Montserrat a la societat, com de fet ja ha estat fent durant aquests deu segles que hem caminat conjuntament». I encara afegia “a mi m’agrada partir del que som: un monestir, un santuari, un lloc de fe on moltíssim gent puja al llarg de l’any a peregrinar a venerar la Mare de Déu, però al mateix temps Montserrat ha estat al llarg de la història un lloc obert, un lloc de diàleg amb el món contemporani; un lloc acollidor amb tothom, creients cristians, creients d’altres confessions i no-creients. I amb la celebració del mil·lenari volem posar en relleu, per una banda, aquesta tradició de mantenir-nos amb aquestes arrels catòliques i de fe, i alhora continua sent aquesta porta oberta al món, en diàleg amb la societat, amb el món que ens envolta».
Per parlar-ne ens acompanyarà el Marc Sureda. Marc Sureda Jubany és doctor per la Universitat de Girona. És conservador al Museu Episcopal de Vic d’ençà del 2008. Des del 2003 ha impartit docència als estudis d’història i de turisme de la Universitat de Girona (llicenciatura, grau i màster), així com a l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, del qual és director des del 2015. També ha treballat com a investigador a l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, i ha coordinat els serveis culturals de la catedral i l’inventari artístic de la diòcesi de Girona (2004-2008). És membre fundador de l’equip de recerca TEMPLA (Taller d’Estudis Medievals. Programes, Litúrgia, Arquitectura). És director científic de la revista Quaderns del Museu Episcopal de Vic, membre del comitè científic de la revista d’art medieval Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics. És coordinador dels continguts científics i del programa de formació del projecte Catalonia Sacra, de dinamització del patrimoni cultural de les diòcesis amb seu a Catalunya. Aprofitant el mil·lenari de Montserrat esta al capdavant d’unes exposicions copatrocinades pel Museu Episcopal de Vic i el Museu del Monestir de Montserrat
Recordeu doncs la conferència Montserrat un Monestir mil·lenari a càrrec de Marc Sureda el divendres dia 11 d’ octubre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC