El Museu de Montserrat – que visitarem els dies 16 i 17 d’octubre- ens ofereix l’exposició “Montserrat, mil anys d’art i d’història”, emmarcada en les celebracions del Mil·lenari i destinada a ser una de les principals atraccions de l’Abadia de Montserrat durant aquest període.
Per parlar d’aquesta exposició vam tenir el passat divendres 11 d’octubre, al comissari de la mateixa, el Sr. Marc Sureda, que ens va oferir la conferència “ Montserrat, un monestir mil·lenari”
Sureda, que és el conservador del Museu Episcopal de Vic , és un professional de reconeguda trajectòria vinculada a l’art i a la història en totes les vessants, des d’investigador fins a responsabilitats en el muntatge i en el relat d’ exposicions de gran interès. Sureda, va ser presentat per la Nuria Mañé que és la directora de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La Sra. Mañé va glosar la figura de Sureda i el seu treball en aquesta exposició.
Sureda va explicar que emmarcades en el mil·lenari del Monestir s’han fet dues exposicions. La primera es pot veure al Palau Robert, Montserrat, 1.000 anys comissariada també per ell mateix. L’exposició intenta explicar la vida a Montserrat a través d’un viatge virtual inèdit al cor del monestir i també dels testimonis de molta gent que hi ha establert vincles de tota mena.
La segona exposició i objecte de la conferència és la “ Montserrat mil anys d’art i d’història”. Aquesta exposició, es una mostra de la història mil·lenària de Montserrat marcada per la fidelitat a la regla de sant Benet, a través de les obres d’art conservades que en parlen. Poques institucions poden celebrar el mil·lenari de permanent activitat i fe.
L’exposició té un doble propòsit: per un costat, narrar el passat, present i futur del monestir a través dels objectes que l’han configurat, fent-ne una explicació pedagògica del món cristià i monàstic; per l’altre, oferirl’oportunitat de veure peces artístiques i litúrgiques que normalment no són accessibles al públic general.
Sureda va començar situant el relat de l’exposició que es sustenta en la gran quantitat d’obres d’art que estan en el fons del Museu de Montserrat. A cada moment important del Monestir o de la seva llarga història hi ha alguna obra d’art que intenta explicar els fets o la interpretació a través d’algunes interpretacions artístiques.
Marc Sureda, va dir que el relat que han volgut fer amb les obres artístiques segueix “de manera cronològica” la història del monestir. De fet, ha explicat que és un relat que ja havia pensat fa anys el pare Josep de Calasanç Laplana, antic director del Museu de Montserrat, i que va plasmar en un llibre que porta el mateix nom que l’exposició. “Hem volgut agafar el mateix títol del llibre del pare Laplana. Reprenem el seu discurs i convertim el llibre en una exposició”, ha afegit. En aquest sentit, el comissari ha dit que no totes les obres pertanyen al moment històric que narren o representen, però sí que “el poden representar molt bé”.
Una de les primeres peces que es mostra és una pedra de Montserrat. Té la significació d’ubicar l’espai geogràfic , la serralada , el marc, l’escenari on es desenvolupa la vida del monestir i de tothom que forma part de la llarga història que té al darrera Montserrat , la seva significació, religiosa, popular, identitària. Montserrat és sens dubte un punt de referència del País. Aquest marc físic i s’il·lustra amb un quadre de Joaquim Mir.
Marc Sureda va explicar que l’exposició es donar veu a les pròpies obres artístiques perquè siguin les protagonistes del mil·lenari que en cada època de Montserrat emergeixi la seva voluntat d’esdevenir un focus de cultura i art.
Va recomanar el llibre del Pare Josep Laplana ja que en ell hi ha una mostra molt representativa de les obres que hi ha a l’exposició.
L’exposició pretén il·lustrar la història de Montserrat des de les ermites visigòtiques que hi havia en el principi fins els nostres dies. Des d’adquisició de l’Abat Oliba de Montserrat i l’enviament de monjos de Ripoll, fins a la desamortització i les èpoques difícils de Montserrat o la cessió del monestir a l’ordre de Sant Benito de Valladolid.
També hi ha representació del que podrien ser les llegendes a l’entorn de Montserrat des de la figura de Fra Garí i la seva història màgica , fins la presència d’ Ignasi de Loiola que fundarà després la companyia de Jesús o els nombrosos literats i artistes o músics que van tenir Montserrat com a guia i font d’inspiració creativa.
Llegenda de Fra Garí
Les ermites i els nombrosos eremites que poblaven la muntanya també hi tenen la seva mostra . Aquesta activitat contemplativa s’allunya en el temps immemorials.
L’exposició va indicar Sureda inclou altres elements especials, com dues escultures de Sant Benet i l’Abat Oliba, procedents de la Sala Capitular, i una còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels” de Juan Andrés Ricci, originalment fet per al monestir de Sant Millán de la Cogolla, amb l’original al Museo del Prado. La còpia que s’exposa és obra d’un monjo desconegut de Montserrat.
Un altre dels objectes destacats que el públic podrà veure a la mostra és l’original del Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399 i que és considerat un exemplar molt notable sortit de l’escriptori de Montserrat.
Des del segle XIV i fins el segle XX era habitual que les imatges de les marededéus anessin vestides. En el cas de Montserrat, la Moreneta també.
A partir de l’any 1936, però, es va decidir -seguint les tendències de l’època- treure la roba a la Mare de Déu de Montserrat i mostrar-la en el seu estat original. La imatge està demostrat que va ennegrir–se a rel de les llànties i ciris votius que s’hi anaven posant i també per la mateix pigmentació del moment en que es va fer la imatge
Va fer esment a les destruccions de Montserrat durant la guerra del francès i la pèrdua de força part de les obres d’art existents. També va fer esment al procés de construcció de la basílica i el monestir.
També durant la guerra civil, Montserrat va patir algunes situacions complicades, tot i que la Generalitat va enviar a un comissari que se’n va fer càrrec.
Després de la guerra Montserrat va començar a aglutinar el catalanisme i l’acte d’entronització de la Marededéu a l’any 1947 ja va constituir una gran manifestació de la represa del catalanisme social i cultural.
A partir dels anys setanta el Monestir, esdevé un referent pel País i de catalanitat, recuperant aquella centralitat i guiatge litúrgic que havia tingut sempre .
Sureda explicà que el final de l’exposició es vol dedicar a l’empremta cultural de Montserrat com un centre que irradia cultura, reflexió, pensament, bellesa, creació…..
Vista de Montserrat amb la gernació que s’hi aplegà en la festa de l’entronització de la Moreneta
Una brillant intervenció de Marc Sureda que va posar de relleu la intersecció entre art i història que es dóna a Montserrat,.
