El proper divendres dia 9 de juny tindrem l’última sessió del curs. La farem ,com és habitual els darrers anys, a la Masia d’en Cabanyes i comptarem amb l’Olga Jiménez i l’Albert Alba, de la companyia de titelles l’Estaquirot, que ens oferiran la xerrada “50 anys fent titelles, un ofici, tota una vida, un privilegi.”
L’Estaquirot compleix ara cinquanta anys d’activitat ininterrompuda i es retiren dels escenaris. O almenys això diuen, però els costarà ben segur deixar una activitat plena que ha portat a que els titelles s’hagin convertit en un art.
Les xifres són eloqüents, més de 10.000 actuacions dutes a terme en una quarantena de muntatges, que van des dels espectacles de carrer i saltimbanquis, passant pel titella de guant, fins a consolidar-se amb els espectacles d’actors, titelles i objectes manipulats. Si el compte es fes amb quilòmetres la xifra seria molt més gran, amunt i vall han portat els seus espectacles arreu del país i també fora d’ell amb participació en els principals certàmens internacional.
Actualment tenen un petit teatre en el seu local on acullen a les escoles per fer-los passar una bona estona amb els seus personatges i amb les tècniques més diverses. La majoria dels materials com els titelles són de fabricació pròpia.
Així explicava l’Olga Jiménez a la revista Putxinel·li quan feien quaranta anys els seus principis :
– Això dels titelles va començar per atzar, com sol passar en aquesta vida -diu l’Olga-. Érem Escoltes i ens vam embolicar a fer una obra de teatre. No en teníem ni idea però en teníem moltes ganes. En Bertu un dia va veure a Barcelona una funció del 1er Festival de Titelles, amb una exposició de La Claca. Va quedar molt impressionat, i com que els que volíem fer teatre ens havíem quedat reduïts a tres, vam pensar que potser ho podrien fer amb titelles. Compràrem un llibre que explicava quatre coses de construcció, i ens hi vam posar. Vam representar l’obra als escoltes més petits, i el resultat fou un èxit total. Clar que era un públic d’amics i vam considerar que ens havíem de posar a prova amb espectadors que no ens coneguessin. Vam escollir un poble que quedava una mica lluny i on per arribar-hi vam haver de caminar carregats amb bosses, caixes i motxilles. A les deu de la nit actuàvem a la plaça del poble. Vam recollir 200 pessetes de barret i uns aplaudiments entusiastes. L’alcalde ens convidà a sopar, a dormir i al dia següent ens acompanyà a l’estació amb el seu propi cotxe. Havíem passat la prova i nosaltres estàvem pels núvols amb la nostra il·lusió.
Han creat escola, ens han fet disfrutar a moltes generacions de pares , avis i fills, que omplíem a la plaça de la Vila i la de les Cols el seu teatret que era una senya d’identitat de la companyia.
Han fet fruir moltes generacions amb la seva imaginació..
La companyia de titelles a més enguany ha esta guardonada amb la Creu de Sant Jordi. En el decret de concessió s’explicita que es dona Per la seva innovadora i distingida trajectòria dintre del món del teatre de titelles.
No ha estat ben segur un camí fàcil el recorregut de l’Estaquirot perquè allò que es podia pensar fa trenta anys com una febre passatgera de quatre joves ha esdevingut una carrera professional carregada d’esforç i treball però també de reconeixement com una de les companyies més emblemàtiques de l’actual panorama artístic del nostre país. I aquest recorregut s’ha fet sense estridències amb una pas modest però ferm i segur, recollint èxits de públic i de crítica fruit de treballar els seus muntatges amb innovacions, barrejant el titella amb la persona amb la gestualitat amb el so o amb les paraules però sempre investigant per trobar solucions que permetessin acostar l’anima dels ninots als nens i nenes o als adults ja que de vegades ens convé que la gent de la faràndula ens les digui ben dites ni que sigui a través de personatges tant emblemàtics com són alguns dels protagonistes dels clàssics contes de la nostre terra. Aquest esforç , treball i dedicació ha fet que avui la companyia l’Estaquirot tot mantenint la frescor inicial hagi esdevingut una de les millors companyies de titelles del nostre país alhora que referència obligada en la història contemporània de les arts escèniques a Catalunya. I això sense renunciar mai a la col·laboració amb múltiples activitats fora o dintre de la Vila. Així doncs en el camp de l’espectacle també la nostra projecció com a ciutat passa per la companyia l’Estaquirot i amb el valor afegit que no demanen cap subvenció amb l’excusa de portar el nom de Vilanova arreu del món i això encara els dignifica molt més.
Doncs bé, el proper divendres seran els protagonistes del final de curs de l’Aula. Recordem-ho. A les 7 de la tarda a la Masia Cabanyes : “50 anys fent titelles, un ofici, tota una vida, un privilegi.” Amb l’Olga Jiménez i l’Albert Alba que ens faran un recorregut per la seva trajectòria artística,
Acabada la xerrada prendrem un copa per desitjar-nos unes bones vacances i celebrar el final de curs.