El proper divendres dia 17 de març tindrem entre nosaltres a Joan Safont Plumed, periodista i escriptor que ens parlarà d’ Amadeu Hurtado, un il·lustre vilanoví. La conferència com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.
Certament la figura d’Amadeu Hurtado emergeix amb força en la llista prou llarga de vilanovins i vilanovines que han treballat pel país i pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Malgrat la seva importància, Hurtado no és una figura potser prou coneguda i per tant poc valorada si ho comparem amb l’enorme tasca que va fer. El treball en forma de tesi doctoral de Joan Plumed L’eminència grisa: biografia, singularitat i influència d’Amadeu Hurtado i Miró (1875-1936) ajudarà indiscutiblement a pal·liar una mica l’oblit que hi ha sobre aquest vilanoví universal.
A la nostra ciutat l’ajuntament li va dedicar un Retrat que va escriure el nostre consoci Francesc Puig i Rovira que sempre ha procurat posar en rellevància la figura d’Hurtado.D’un dels nombrosos escrits que ha fet sobre el polític vilanoví n’ extraiem alguns dels paràgrafs.
Amadeu Hurtado, nascut a Vilanova el 1875, va destacar com a advocat i per les seves activitats polítiques i periodístiques. El 1906, com a republicà independent, fou un dels organitzadors de la Solidaritat Catalana i, el 1907, diputat a Corts pel districte de Terrassa. El 1914 fou editor del diari barceloní La Publicidad, organ del catalanisme d’esquerra i dels aliadofils, durant la Primera Guerra Mundial. El 1922 edita dos diaris a Madrid. El mateix any fou elegit degà del Col.legi d’advocats de Barcelona, càrrec del qual dimití després del cop d’Estat de Primo de Rivera. El 1929 crea el setmanari Mirador. Durant la 2a República fou conseller de la Generalitat de Catalunya, diputat a les Corts Constituents i tercer delegat d’Espanya a la Societat de Nacions, entre d’altres carrecs. Intervingué en importants afers parlamentaris. El 1934 fou president de I’Academia de Jurisprudencia; el 1936 impulsa el II Congrés Jurídic Català. El juny de 1936 fou elegit president de I’Ateneu Barcelones, carrec que no arriba a exercir. Després de l’aixecament militar, a I’agost de 1936 marxa a Franca, i residí a París i a Perpinya, d’on ja no torna a Barcelona fins al 1949, poc abans de morir el 1950.
retrat d’Hurtado pintat per Ramon Casas
Amadeu Hurtado Miró és un dels fills de Vilanova que més ha destacat com a jurista, i en altres activitats d’interès públic, relacionades amb la política catalana i espanyola. Avui no és pas molt conegut ni recordat pels seus compatricis. La política era una de les seves preocupacions i dedicacions. Pero ell no fou un polític de partit. No prengué habitualment part a la lluita política directa, però en coneixia bé les interioritats. Solament dona el seu nom a un partit en moments singulars que ho considera indispensable, encara que constantment assumí compromisos polítics. Al llarg de la vida hi contribuí donant idees, sembrant inquietuds, escrivint articles i intervenint en gestions. És autor d’unes memòries titulades Quaranta anys d’advocat, publicades en tres volums a Mèxic (els dos primers, el 1956 i 1958) i a Barcelona (el tercer, el 1967). Es tracta d’un dels primers Llibres de memòries polítiques publicats encara durant el franquisme, i el primer que ho fou en català.
L’any 2008 va es publicar un interessant llibre d’Hurtado Abans del sis d’octubre ( un dietari) en la col·lecció D’un dia a l ‘altre de Quaderns Crema. El llibre és el dietari que Hurtado va portar des del maig fins el setembre del 34 , temps en que va participar com a defensor per part de la Generalitat en el procés sobre el recurs que el Govern de l’Estat havia presentat contra la Llei de Contractes i Conreus aprovada pel Parlament de Catalunya. S’afegeix al final una conferència que sota el títol -tan actual- de ¿Cal revisar el catalanisme? va fer Hurtado a Perpinyà a l’any 1945.
El nostre conferenciant és el Joan Safont ,periodista i escriptor. Llicenciat en Dret (UPF) i Màster en Reporterisme i Periodisme Avançat (URLL). Guionista de documentals, articulista del diari Ara i col·laborador del programa de televisió Més 3/24 de TVC. Escriu a L’Avenç, Revista de Catalunya i Valors. També col·labora a El Temps, El Nacional i Crític. Ja des del seu primer llibre Per França i Anglaterra, la Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans ha treballat el periodisme, la literatura, la política i la societat catalanes entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil. L’any 2016 va publicar Capitans del Comerç explicats pels seus fills i enguany ha publicat Sabotatge contra Franco, episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra.
Cita doncs el divendres a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC per escoltar la conferència de Joan Safont : Amadeu Hurtado, un il·lustre vilanoví.