El passat divendres una inoportuna indisposició de la conferenciant Núria Plana, defensora de la Ciutadania ,va obligar a suspendre la seva intervenció.
Per a mantenir la convocatòria va intervenir en Sixte Moral que va fer la conferència amb el títol “Notes sobre la premsa a Vilanova i la Geltrú al segle XX”.
La xerrada va començar amb explicar les característiques generals de la premsa a la nostra ciutat que concretava en quatre punts:
- Gran quantitat de publicacions. Certament cal dir que Vilanova i la Geltrú ha estat prolífica en l’aparició de publicacions. La facilitat que en alguns moments de la història hi ha hagut per fer sortir al carrer publicacions, en pot ser una causa i possiblement també , en part, a un fort moviment associatiu que ha estat un dels elements impulsors de tot un seguit de revistes i publicacions
- Poca durada de les publicacions. Aquesta quantitat de publicacions contrasta en gran manera en la poca durada de la majoria de les mateixes. La mateixa facilitat per editar, es té per deixar de fer-ho. Possiblement la manca de constància sigui degut en part per la tipologia de revistes editades, en la seva majoria per entitats i aquestes mateixes entitats són canviants i volubles i els canvis en les juntes també tenien la seva translació a les publicacions.
- La llibertat d’expressió La professió periodística és una professió vinculada sempre a la llibertat d’expressió i per tant el nombre de publicacions que apareixen va estretament lligada al sistema polític que es viu en cada moment. Al llarg del segle XX hi ha moment de forta repressió de la llibertat d’expressió: Les dictadures i especialment la del franquisme, fruit d’una victòria militar sobre un règim legal, democràticament .
- La precarietat dels mitjans Tot i la indubtable voluntat d’oferir productes de qualitat formal i de contingut, cal deixar constància que en el primer aspecte la majoria de la premsa que podem comptabilitzar té uns mitjans de producció força precaris. Aquest fet s’agreuja si les publicacions es fan per mitjans poc convencional com és la premsa de moltes entitats de després de la guerra civil. Pocs mitjans tècnics, precarietat dels mateixos i els costos econòmics són sens dubte elements que cal considerar a l’hora de fer aquesta valoració. Bona part d’aquesta qualitat formal i del gust, es perquè les publicacions a més de dir coses cal dir-les de manera que hom les consideri atractives.
A partir d’aquí es van comentar algunes de les publicacions, al seu parer, més importants que han aparegut a la ciutat , d’entre les que va esmentar destacaríem :
1850 amb l’aparició del Diario de Villanueva y Geltrú comença bona part de la història. Aquesta publicació és la de més llarga durada de la premsa vilanovina. En el seu moment va aplegar a un seguit de notoris ciutadans i una ciudatana que li van donar vida; Josep Pres i Ricart, Teodor Creus i Corominas, Ceferí Tresserras i , val la pena remarcar-ho, Rosalia Serra entre d’altres. Tenia una voluntat informativa i sempre va procurar mantenir-se al costat del poder ,
1879 Lo carril de Vilanova. A l’any 1879 sota la batuta de Josep Verdú apareix aquesta capçalera. Verdú conegut en el camp literari com a Gestus, tingué una vida curta però impulsar una quantitat de diaris notable. La gran aportació a part de la profusió de capçaleres va ser utilitzar el català com llengua habitual de les seves publicacions. Fet que també obligà a els altres diaris a utilitzar la llengua catalana en els seves edicions, encara que fos combinant-la amb el castellà.
1887 sortia a la llum pública La Defensa. La segona publicació en durada a la ciutat (49 anys) fou una publicació vinculada al catolicisme de la ciutat representada pel Centre Catòlic. Fou un diari conservador en la seva línia editorial però tingué un moment gairebé d’integrisme amb la publicació del seu suplement El Sentinella vilanoví que carregava amb duresa contra l’Escola Moderna , però també fou un diari que s’arrenglerà amb el catalanisme que reclamà el vot femení, es posa al costat de l’estatut i acceptà la legalitat de la república
1907 Democràcia. És la tercera gran publicació de la història de la ciutat. Es seguirà publicant fins l’any 1938 . De caràcter republicà federalista va començar a publicar-se en castellà per canviar en català ben aviat. Defensà les opcions republicanes a la ciutat i tingué com a directors Pau Barbé i qui fou alcalde la ciutat Antoni Escofet, dos noms cabdals en el republicanisme vilanoví. Aquesta capçalera for reeditada contemporàniament per la secció local d ‘ERC.
I en l’àmbit de la cultura es va destacar,
1915 Themis És un dels gran títols de la premsa cultural a la ciutat. Aplegà un seguit d’artistes i escriptors al voltant de Rafel Sala Marco que en va ser l’ impulsor, noms com Ricart, Damià Torrent o J.F. Ràfols van signar en les seves planes. Fou una publicació d’avantguarda i va està en connexió amb els moviments culturals europeus. Va plegar quan l’aixeta dels diners es va tancar.
1923 Butlletí Alumnes Obrers de l’Escola d’Indústries. Publicació que va tenir molta importància en el món dels estudis vilanovins. El seus treballs de caràcter científics i estudiós van tenir un alt nivell de qualitat, és un títol que destaca en la premsa local.
1930 Prisma. Una altra de les grans publicacions culturals de la ciutat. És una publicació de gran qualitat formal i també amb una nòmina de col·laboradors extraordinària, tot i que rep algunes crítiques per la seva pocs implicació en l’àmbit social. Alguns dels seus col·laboradors van ser : F.Serra–Noves, P. Serra Briones, Manuel Amat, Nicolau Barquet, Francesc Montaner i altres
I així es van presentar altres capçaleres de les prop de 400 que s’han publicat a la ciutat al llarg del segle XX.
Es van quedar moltes per tractar , per es va poder fer un tastet del món de la premsa de la ciutat.
