Torna la festa literària!!
Després de dos anys d’absència torna la nostra petita contribució al significat de les lletres i els llibres en el context de la celebració Sant Jordi.
El proper 22 d’abril a la sala d’actes de l’UPC a les 7 de la tarda ( el lloc habitual dels darrers anys, el Museu Balaguer, està en obres ) hi haurà el lliurament de premis del concurs de Relats Breus.
El programa comptarà també amb la magnífica col·laboració del Cor Modern de Grau Professional de l’ Escola i Conservatori de música Mestre Montserrat que obrirà l’acte.
Un cop feta la lectura de l’acta del jurat i els comentaris que considerin oportuns sobre els treball guardonats, ( el jurat enguany l’han format La Rosanna Lluch, en Joan Martorell i la Mercè Foradada, vicepresidenta de l’Aula actuant com a secretari l’Albert Sanabra) es farà el lliurament de premis i després, els autors o autores guardonats explicaran breument la trama de la narració i acabarà l’acte novament amb la intervenció del grup del Conservatori dirigit per la Mònica Barberà.
En finalitzar l’acte prendrem una copeta al jardí de ‘Escola.
Deixem un poema com preludi de la festa de Sant Jordi.
EL CORSER DE SANT JORDI
Sant Jordi té un corser adolescent
més blanc que els núvols d\’una nit serena:
un corser esperit i flama i vent.
A mitjanit arriba d\’Orient
vestit de llum d\’estels i lluna plena
El gentil cavaller duu in glavi ardent
amb el puny enramat de flors enceses
i al capdamunt una senyera al vent
de núvols fabulosos d\’Orient
inflats de bons auguris i promeses.
Que demà, dematí, aquest núvol blanc
el glavi el desfarà en pluja d\’estrelles
i plouran roses blanques i de sang
i es posaràn al pit de les doncelles.
Passa brunzent damunt de la ciutat,
que el corser sempre corre i mai no es cansa
i cada any passa més esperitat,
que el terme del camí també s\’atansa.
Enguany, que una rojor de llum i sang
de clariana als cims més alts s\’augura,
el corser és més lleuger, subtil i blanc:
li ha nascut una ala a cada flanc
i, de brunzent que va, ni s\’afigura.
Enguany ha renillat més fort que mai,
que ja pressent la fi que li arriba
dels camins sense terme de l\’espai:
que en aquells cims d\’aquella llum aspriva
haurà l\’etern repòs que no hagué mai
en un ferm monument de roca viva.
Sant Jordi, preneu els esperons,
som el jovent que ve al vostre darrera,
ens sentim cavallers i ens adelera
perdre\’ns amb vós endins els horitzons
dalt del corser de nostres passions.
Ventura Gassol
Us esperem doncs!!