50 anys acumulant brossa al Garraf
El proper divendres 25 a les set de la tarda a la Sala D’actes de l’UPC comptarem amb al presencia del Doctor Enginyer Ambiental Josep Anton Herrera Sancho que ens parlarà de “1972-2022, cinquanta anys de l’abocador de brosses del massís del Garraf”. El Dr.Herrera és una de les persones que ha estudiat més les conseqüències d’aquest abocador situat en mig del massís , a la Vall de Joan. Ja en el seu moment va denunciar les conseqüències que podia tenir l’abocador
Hem trobat alguns comentaris de com tot va succeir :
Era un setembre del ja llunyà 1972, manava encara l’alcalde Porcioles, que la premsa diària de Barcelona es feia ressò del projecte de construcció d’un abocador d’escombreries a la Vall de Joan al bell mig del massís del Garraf. La necessitat de trobar espais per abocar-hi els residus corria presa ja semblava que no hi havia temps per trobar altres alternatives menys pernicioses i sí en canvi era una solució fàcil. Però no sempre el que és fàcil és sempre el millor.
No havia passat encara un mes de l’anunci que l’Escola Catalana d’Espeleologia va elaborar i fer públic un informe en que consideràvem ecològicament inviable el projecte i donaven tres raons principals la contaminació de les aigües subterrànies que es contaminarien amb el consegüent perill si s’utilitzaven per alguna funció pública ,la possibilitat de contaminació subsegüent de l’aigua del mar amb el consegüent perill per la fauna marina i la pesca i també per la pèrdua de molts avencs que serien impossible de visitar i per tant la pèrdua de possibilitats d’estudi de la flora i la fauna subterrània . Aquest informe va ser presentat en diversos fòrum per recollir adhesions contra un projecte de clara submissió del territori per part de la capital amb interessos poc clars. Diverses entitats com la Confraria de Pescadors, La Talaia o paradoxalment el propi Consejo Económico y Social del Sindicat vertical s’hi oposava.
Aquesta decisió va tenir una tímida contestació des del territori, va mobilitzar alguna protesta, una recollida de signatures i posicionament del món acadèmic contra la decisió.
I el que és més important es fa una recollida de signatures en diversos municipis sobrepassant les 3000 signatures que en temps de la dictadura era prou i molt .L’oposició no va tenir cap efecte però va ser el primer cop que hi ha haver una certa voluntat col·lectiva del Garraf d’actuar conjuntament contra decisions preses fora del territori però que l’afectaven negativament.
La demanda ciutadana no va tenir resposta, només un informe dels tècnics de l’ajuntament de Barcelona que evitaven posicionar-se des del punt de vista ecològic i feien èmfasi en temes d’obres com el cimentat , filtres per les pluges…
La resposta a aquest informe va venir el gener de l’any 1973 per part d’una trentena llarg de professors de la Universitat que van considerar que l’obra seria un desastre pel territori.
En un extens reportatge al diari digital Público de la Maria Rubia, es donen algunes dades per part d’experts que són realment indicadores del desastre ecològic que ha suposat l’abocador
\”S\’han rebut al voltant de 28 milions de tones de residus. Oficialment, tots són sòlids urbans, però mai va haver-hi cap control\”. L\’ecologista assegura que els mateixos conductors de camions narren haver portat residus industrials, hospitalaris i electrodomèstics amb líquids contaminants. No va ser fins als anys 90 que es van aprovar les primeres lleis de gestió dels residus en la primera conselleria de Medi Ambient de tot l\’Estat espanyol, dirigida per Albert Vilalta, que va sorgir davant la pressió dels ambientalistes contra el Govern de Jordi Pujol. Finalment, el 2006 es va tancar l\’abocador per projectar unes obres de restitució de l\’entorn.
Reparació de l’espai de l’abocador
Les obres havien de retornar la Vall d’en Joan, on està situat l\’abocador, a un estat ecològic i paisatgístic òptim. També havien de segellar la superfície del terreny per evitar que es colés l\’aigua de la pluja, l\’extracció i tractament dels lixiviats –el líquid que es produeix per la descomposició de deixalles-, i el biogàs que generen els residus. Després d\’una aturada per la crisi econòmica el 2010, el 2018 es van tornar a reiniciar els treballs coincidint amb les fortes pluges que van fer fluir els lixiviats fins al riu subterrani. Una forta pudor va arribar llavors als veïns de la zona, que van urgir que es posés una solució. \”L\’aigua es va contaminar fàcilment corrent per les cavitats fins a arribar al riu de la Falconera, un de molt cabalós per un lloc tan sec\”
El conferenciant Josep Antoni Herrera Sancho té un trajecte acadèmic i professional envejable :
Doctor Enginyer Ambiental (UPC), Màster en Administració i Gestió Ambiental del Territori (UAB), Postgrau en Instruments de Gestió del Territori (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB), Botànic (UB), Ex-Cap del Servei de Medi Ambient (Aj. de Vilanova i la Geltrú), Ex-Coordinador del Parc Natural del Garraf (Aj. de Vilanova i la Geltrú – Diputació de Barcelona), Coordinador del Paisatge (Institut d\’Estudis Penedesencs) i Vicepresident, cofundador i investigador de l\’Institut d\’Estudis Penedesencs (IEP).
Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d\’Olèrdola, Parc Natural de Collserola i de l\’Espai Natural de Les Dous de Sant Quintí de Mediona. I com a especialista en paisatge, també dels equips redactors de l\’Observatori del Paisatge de Catalunya i dels Consells Comarcals, en la Carta del Paisatge de l\’Alt Penedès, la Carta del Paisatge del Garraf, del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona i del Catàleg del Paisatge del Penedès (en elaboració), així com dels equips de l\’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner de la Regió Metropolitana de Catalunya, i del Projecte Garraf: camins, patrimoni, natura. Des del 1986 és el Vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf, representant a les institucions científiques en nom de l\’Institut d\’Estudis Penedesencs.
Tema interessant per recordar allò que no hauria d’haver-se produït mai i com ara hem d’afrontar els conseqüències.
Divendres 25 doncs a les set de la tarda a la Sala d’actes de l’UPC, Josep Antoni Herrera Sancho ens parlarà de “1972-2022, cinquanta anys de l’abocador de brosses del massís del Garraf”.