Vida monàstica. El camí de la recerca.
El proper divendres dia 11 de març comptarem amb la presència de la Dolors Margalet que ens parlarà de “Vida monàstica, camí de recerca”, com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC . A través de la conferència ben segur que tindrem la possibilitat d’apropar-nos al dia a dia en un monestir i copsar aquesta voluntat de recerca del coneixement i l’espiritualitat. La vida monàstica ve de lluny, es remunta molts anys a la història.
Històricament els monestir van tenir un paper cabdal en l‘estructuració dels territoris no és estrany que al costat d’algun monestir es fundessin poblacions i també van tenir protagonisme en la consolidació de l’imaginari cristià. Els monestir van ésser un dels fonaments de la cultura occidental , a través de les seves biblioteques van expandir la cultura i el missatge de la fe.
Un dels pensadors actuals en Raimon Panikkar diu sobre al vida monàstica.
“Sigui el monaquisme el que sigui, hom diria que presenta una simptomàtica polaritat. Per una banda resulta quelcom d\’especial, estrany, àdhuc a vegades estrafolari, amb tocs d\’inconformisme social i cultural; per l\’altra banda, és tan humà que ha estat decisivament proclamat com a la vocació de tot ésser humà, con allò que tota persona hauria de ser o que està cridada a ser, d\’una manera o d\’una altra, més aviat o més tard.\”
La Dolors Margalet és monja benedictina. Ella mateixa ens descriu la seva trajectòria : Tota la meva vida ha estat al món educatiu.Vaig estudiar Jardí d\’Infància. A l’INEF, vaig estudiar Educació Física. A Blanquerna Magisteri. I ja pensant que volia fer-me monja vaig estudiar Teologia al Seminari de Barcelona.
Els meus llocs de treball han sigut: Acadèmia Almi, (Sr. Escarrà), Escola Especialitzada d\’Educació Especial i Nostra Senyora de Meritxell d\’Andorra.
Quan vaig retornar cap a Vilanova el meu destí va ser l’Institut Manuel de Cabanyes, entre els alumnes hi vaig deixar molt bons amics, van ser uns anys molt gratificants
I ja per acabar els meus darrers anys de mestra, vaig anar a l\’Escola el Margalló, on hi vaig estar 14 anys.
I era el 27 de Novembre del 1994, que deixava Vilanova per començar una nova ruta al Monestir de Sant Benet de Montserrat.
Solament em queda dir que dins del món educatiu, que unes edats com altres, que tant unes condicions ho altres en les que he compartir la meva vida amb infants i nois, m\’he sentit del tot estimada per tots ells, i crec que també els he estimat.
Ara la Dolors, està a la comunitat benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat que és la comunitat benedictina més recent de Catalunya, fundada el 1952 a la muntanya de Montserrat de la unió de dues comunitats preexistents: Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (c. 1236-1952) i Sant Benet de Mataró (1881-1952).
La comunitat avui la formen 29 germanes que segueixen la regla de Sant Benet i tenen com a lema “ Ora et labora” i compaginen la reflexió i l’oració amb treball com la ceràmica o la imatgeria.
Serà interessant conèixer les experiències de les comunitats religioses al segle XXI.