L’entorn urbà per a persones amb discapacitat visual
Passat el Carnaval seguim amb les conferències setmanals. El proper divendres dia 4 de març i com és habitual a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC comptarem amb l’enginyera industrial Aina Català Cortada que ens parlarà de Disseny d’un sistema per accedir a informació i identificar elements de l’entorn urbà per a persones amb discapacitat visual.
Les ciutats cada cop són més complexes. Han anat apareixent elements de mobiliari urbà, senyalització informativa i també d’atenció però també cada cop hi ha més obstacles que fa necessari que hi hagi codis que es permetin moure’ns per l’ espai públic amb facilitat i seguretat.
Però hi ha també la necessitat de que tothom tingui accessibilitat i en aquest sentit cada cop hi ha més sensibilitat per part de els administracions i més demanda de que l’entorn estigui pensat i adaptat a tothom. L’eliminació de les barreres arquitectòniques cal que vagi acompanyada també dels elements d’informació que facin superar les limitacions dels sistemes d’informació.
En això ha treballat l’Aina Català.
I així hem pogut conèixer alguns detalls sobre el seu treball.
Recollim les informacions que en donen d es de la mateixa UPC:
L’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat, especialment les persones amb discapacitat visual, és un assumpte que no es sol tractar i això fa que aquest col·lectiu es senti discriminat i limitat al fer ús autònom de l’espai públic. Els objectius principals d’aquest projecte són la investigació i l’anàlisi de les limitacions i necessitats dels usuaris al fer ús de l’espai públic de manera autònoma, per posteriorment dissenyar un llistat de requeriments per diferents intervencions i un seguit de característiques d’un sistema per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat visual. Per a definir les fases del desenvolupament d’aquest projecte, s’ha partit de la metodologia Design Thinking. Per investigar les limitacions i necessitats de les persones amb discapacitat visual al fer ús autònom de l’espai públic, s’han fet servir metodologies relacionades amb el disseny centrat en l’usuari. Posteriorment al recull de dades, s’han utilitzat diverses tècniques de síntesi pròpies del disseny centrat en l’usuari, amb l’objectiu de representar visualment les dades qualitatives més rellevants de la investigació dels usuaris. Aquestes tècniques han permès principalment identificar les situacions més crítiques durant l’ús de l’espai públic. Com a proposta final del projecte, una vegada analitzades aquestes situacions crítiques, s’han dissenyat varis requeriments que s’haurien de dur a terme per a diferents tipus d’intervencions, ja siguin més a nivell urbanístiques o arquitectòniques, de manteniment o en el disseny dels elements de mobiliari urbà. Aquestes juntament amb un seguit de característiques que hauria de tenir el sistema, permetran que les persones amb discapacitat visual puguin fer ús de l’espai públic completament autònom. Els resultats obtinguts amb més rellevància han sigut aconseguir dades qualitatives objectives que permetessin reforçar la presa de decisions a l’hora de dissenyar els requeriments i les característiques perquè els usuaris puguin tenir una experiència positiva al fer ús de l’espai públic.
Xerrada doncs molt interessant per conèixer com millorar l’accessibilitat segura a l’espai públic a tothom.