Darrera cada sardana hi ha una història.
Aquesta és una de les afirmacions que va fer en Xavier Pinyol en la seva interessant xerrada Introit. Manual d’urgència per entendre la cobla i la música de la sardana. Sí, la sardana conté una història i la història de la sardana és força àmplia i amb elements prou interessants.
En Xavier Pinyol, músic , compositor , intèrpret de tiple i pedagog va fer un interessant recorregut pel món de la cobla i la sardana amb el propòsit de reivindicar-la com un element musical d’alt interès i amb unes possibilitats artístiques notables.
Prestigiar la música de cobla i la mateixa cobla és un objectiu que es proposa i que al final de la xerrada ben segur que ho aconsegueix i ja ens mirarem la sardana d’una altra manera si més no pels coneixements que ens va trametre en Xavier Pinyol.
Va començar explicant els instruments que formen part de la Cobla , terme que prové del llatí i vol dir conjunció, unió.
11 músics i 12 instruments . Hi ha un músic que en toca dos d’instruments, el flabiol i el tamborí ( l’únic instrument de percussió) i després hi trobem a la primera fila el tible (2) i la tenora (2) instruments bàsicament autòctons de vent i però de fusta i a la segona fila els instruments de vent i metall, fiscorns trompetes i trombó de vares per acabar amb el contrabaix , instrument de corda. Un conjunt d‘instruments que ben tocats ens donen una música excel·lent.
No sempre la cobla ha tingut aquets instruments sinó que les formacions han anat evolucionant des de la inicial cobla de tres quartans ( tres músics, quatre instruments fins a l’actualitat. El músic Pep Ventura hi va tenir un paper important en l’evolució i conformació de la formació musical tal i com ara la coneixem.
En Xavier Pinyol va entrar després en com es configura una sardana i per fer-ho entenedor ens va fer escotar la sardana “ Jana , la tercera gràcia” que va composar ell mateix dedicada a una nena acabada de néixer. La melodia s’estructura a base d’una cançó de bressol i la coneguda tonada popular de “la la lluna, la pruna”. Ens va mostrar con la repetició i la barreja de les dues tonades pren forma de sardana. Darrera una sardana, una història.
Totes les sardanes tenen amb més o menys repeticions la mateixa estructura: un Introit, executada pel flabiol i tamborí que és un toc d‘atenció per anunciar l’ inici, unes tirades de curts i de llargs i el cop final. Els curts o llargs van en funció dels compassos que s’interpreten, això s’allarga quan la sardana s’ha de ballar i pot arribar fins a 10 tirades . També hi ha sardanes que estant pensades només per concert.
La Sardana com a dansa es remunta a fa un parell de segles quan l’ anomenat Contrapàs es ballava en un semicercle per les classes nobles i autoritats, El contrapàs acabava en una mena de sardana curta en que ballava tothom en forma de cercle. Aquesta sardana es va acabar ballant al marge del contrapàs. Pep Ventura va estructura el que avui és la sardana que es balla.
Xavier Vinyals va presentar, per acabar la xerrada, els pros i contres de l’actualitat de la sardana i a partir de les seves dades creu que la sardana encara que sembli que va en davallada està en un moment interessant, amb músics molt més ben preparats que han millorat les seves condicions laborals. Tot i així reclama un relleu generacional sobretot en les entitats sardanistes.
En definitiva, una xerrada prou interessant que ens va fer descobrir aspectes de la sardana que potser no havíem conegut, el coneixement musical de Xavier Pinyol i la seva formació pedagògica van ser elements claus per conformar una magnífica xerrada.
