“Un món sense virus duraria 36 hores”
Aquesta contundent afirmació era una de els conclusions a que arribava el Dr. Enric Contreras en la seva xerrada “ Els virus grans enemics i grans aliats” en la segona part d’una conferència que ja havia començat en la seva primera part fa uns mesos.
Va ser una sessió molt clarificadora del paper dels virus en moltes de les malalties i també en com actuen damunt dels nostres cossos i com se’ls pot aturar o combatre.
Va reafirmar la tesis de que sense virus no hi hauria vida.
El ponent va fer una primera part de recordatori dels elements claus amb un seguit de preguntes i les seves corresponents respostes:
Què són els virus : Molècules complexes que no són autònomes
Estructura del virus : som composicions d’àcid nucleic.
Estan vius el virus? El virus només poden viure quan entren en una cèl·lula nova
Com actuen ? Entren en les cèl·lules i introdueixen el seu ADN per què la cèl·lula els repliqui
Quants virus hi ha? tant com un 1 seguit de 31 zeros… incontables
Tots els virus són dolents? No. El 98 % dels virus no són patògens
Coneguts doncs els virus, el Dr. Contreras va parlar sobre com els humans ens defensem dels virus i ho fem a través de la immunitat, que és la resistència de l’organisme davant possibles infeccions.
Els virus quan arriben a les cèl·lules intenten reproduir-se però el propi cos té els sistema de reconeixement d’aquest virus per tant crea instruments per defensar-se. Pot ser que hi hagi ja una memòria de la immunitat adquirida o bé crea les defenses necessàries i adequades per respondre a l’atac víric.
Però al mateix temps també els virus es defensen dels humans i ho fan a través de les mutacions que són petits canvis en els instruccions en el mateix ADN víric per intentar sortejar les defenses dels cossos. En aquets sentit els virus van buscant els petits canvis que afavoreixi la seva expansió i reproducció. Aquesta mutació és el que comporta que algunes vacunes s’hagin d’adaptar també per combatre-les.
És el cas del virus de la grip que cada danya muta i per tant cada any la vacuna també te variacions que la fan més efectiva.
Va fer un repàs dels virus en diversos éssers vius, així va comentar alguns virus de les plantes que sense efectes sobre els éssers humans, si que pot provocar pèrdues econòmiques en fer-se malbé algunes produccions. Hi ha també els virus que afecta a determinades bactèries que tenen com a conseqüència que hi hagi cossos resistents als antibiòtics amb uns índex de mortalitat molts alts fruit d’aquesta resistència. Va parlar del virus animals que poden ser diferents en funció de si afecten a tota els animals o només a algunes espècies o el humans, el pas de virus dels animals al humans es coneix com la zoonosi i algunes de les grans epidèmies són producte de virus animals que s’han introduït en els humans així malalties com l`Ebola, la Sida o el propi COVID-19 són provinents d ’animals que per raons diverses han saltat a les cèl·lules humanes.
El virus són també però gran aliats perquè amb el seu paper ajuden a conformar un equilibri a la natura. Sense virus el món duraria 36 hores ja que el plàncton de que s’alimenten de bactèries que ajuden a la fotosíntesi, desapareixerien automàticament i hi hauria una caiguda de la vida.
També els virus, sobretot en aquells que son capaços de modificar bactèries, poden constituir uns elements cabdals en les cures basades en la genètica i en la modificació dels gens sobretot en casos de malalties greus o de cèl·lules cancerígenes.
Els virus han tingut com a contrapartida la creació de les vacunes que moltes vegades es fonamenten en la modificació del propi virus i segons l’OMS l’esperança de vida ha crescut en vint anys des de que s’administren vacunes.
Una magnífica exposició per apropar-nos més al paper dels virus i conèixer els seus perills però també els seus beneficis
