El periodisme a fons.
Amb aquetes paraules Xavier Capdevila acabava la seva conferència “Matar el missatger. Periodisme, una professió qüestionada” :Els mitjans de comunicació seran plurals, independents i lliures, si la gent també vol ser-ho. I està clar que el bon periodisme és fonamental per tenir societats cultes i lliures.
El periodista vilanoví va començar la seva intervenció explicant part del seu títol, el que fa referència a “ Matar el missatger” com la voluntat de culpabilitzar a qui es portador de males notícies, quan en realitat el que fan els missatgers es portar notícies , informació…
Va començar parlant de la concessió fa poc dies a dos periodistes el Premi Nobel de la Pau 2021.La filipina Maria Ressa i el rus Dimitri Muràtov. I va explicar que Els dos periodistes coincideixen en informar de manera crítica sobre la situació que es viu als seus respectius països, els problemes polítics, els problemes socials i sobre tot els abusos de poder dels règims que allà hi governen.
I ens comentava que l’organització del Premi Nobel, en fer públic la concessió, la feia extensiva a “tots els periodistes del món que s’alcen en defensa de la llibertat d’expressió i de premsa, en un moment en que la democràcia i la llibertat de premsa s’enfronten a unes condicions cada cop més adverses”.
Capdevila va fer un repàs de la gran quantitat de periodistes que han mort no sols en indret de guerra sinó també en països en conflicte on les seves denúncies posen en entredit els polítiques dels dictadors.
Va seguir parlant del paper de la informació i va recórrer a un editor que va fer aportacions importants a la professió periodística, Joseph Pulitzer, l’editor jueu-hungarès-americà que dona nom als premis més prestigiosos del món sobre premsa i periodistes i que va dir la següent màxima: “La informació és sagrada, l’opinió és lliure”.
Què vol dir això? Vol dir que els fets s’han d’explicar tan com passen, amb les seves dades, els seus contrastos, si voleu des d’un enfocament concret perquè la realitat sempre té visions diverses; però sense afegir-hi tergiversacions, i ni molt menys, mentides. Això és doncs una informació sagrada, la que es basa en explicar uns fets, una realitat, el que ha passat o està passant.
Però aquest principi també és tergiversat forces vegades i així ho explicava Capdevila : Ens trobem amb la paradoxa que cada vegada més, la frase de Pulitzer es trastoca de tal manera que ja no són els fets, la realitat, el que és sagrat, sinó que el que es vol consagrar és l’opinió de cadascú. Així hi ha qui afirma que “l’opinió és sagrada i els fets poden ser lliures”, per tant partint del que jo opinió puc explicar els fets com em doni la gana, encara que no s’ajustin a la realitat, encara que siguin mentides.
Capdevila va analitzar el moment de la professió i posa damunt la taula els problemes que al seu criteri pateixen avui el professionals com són la manca d’ingressos i la reconversió cap a mitjans digitals i ho explicava així : La publicitat tradicional i la venda de diaris i revistes eren les principals fonts de finançament de les empreses periodístiques. Internet ha trastocat aquest mercat i ara el finançament dels mitjans es basa en sofisticats mecanismes digitals que valoren i quantifiquen visites a les pàgines web o –moltes vegades- simplement als clics o els “m’agrada” que es fan a les informacions o els titulars que ens arriben a l’ordinador o al telèfon mòbil.
O com aquesta crisi i la immediatesa comporten canvis en a professió : La immediatesa que comporta la informació continuada a internet, per ser els primers en donar-la, per guanyar a la competència, … comporta pressa i per tant un rigor menor en el contrast i l’aprofundiment de les notícies. Els redactors d’un diari, a més, avui no només han de saber entrevistar, fer preguntes, buscar les fonts i explicar els fets amb una bona redacció, sinó que també han de fer fotos i filmacions i enviar titulars a Twitter, Instagram o Facebook, mentre preparen una crònica d’urgència per penjar a la web i, amb una mica de sort, al final podrà redactar amb tranquil·litat la notícia per fer-ne la versió definitiva o la que anirà al diari de paper.
Va seguir analitzant les relacions entre el poder i la premsa i com els mitjans públics han de tenir la qualitat informativa com a divisa.
També va fer un repàs de la situació de la premsa al País i a Espanya.
L’auge de digitals amb força qualitat i amb nous sistemes de finançament obren una llum d’esperança.
Va acabar la seva intervenció fent un repàs del que coneixem com les “fake-news” i deia , és un concepte que s’ha posat de moda, per aquesta mania que tenim de dir-ho tot en anglès perquè sembli nou i modern. Però de noticies falses (que és això el que vol dir) n’hi ha hagut tota la vida. Notícies falses que es publiquen per crear determinats estats d’opinió, per crear alarma o per desprestigiar el contrari. ¿Però perquè ara estan més de moda que mai? Doncs perquè les xarxes socials i la immediatesa d’aquesta societat contínuament hiperinformada fa que consumim les notícies de manera superficial.
I per contraposar aquest allau d’informació masses vegades falses o interessades Capdevila va reivindicar el periodisme , el bon periodisme com element clau per la democràcia.
La conferència va ser una bona lliçó de periodisme i dels problemes que avui afecten a una professió vinculada directament amb la preservació de les llibertats i la democràcia.
