Ferrer i Guardia i l’ Escola Moderna.
Aquest divendres a les 7 de la tarda i en el lloc habitual, la sala d’actes de la UPC, comptarem amb la presència del Vicenç Molina que ens acostarà a una de les figures més interessants de la Catalunya moderna: Ferrer Guàrdia. La conferència porta per títol “ Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”. Francesc Ferrer i Guàrdia neix a Alella (Maresme) el 1859, en el si d\’una família de pagesos benestants, de marcades conviccions catòliques i conservadores.
Després d\’una breu etapa escolar s\’educa bàsicament com autodidacte i treballa a Barcelona des de ben jovenet, exercint diferents oficis, en contacte amb el món de la menestralia de sensibilitat republicana. Treballarà de revisor de ferrocarril i això li permetrà actuar d\’enllaç amb els corrents insurreccionals del republicanisme, encapçalats per Manuel Ruiz Zorrilla; participant en l\’intent –fracassat– de rebel·lió de 1886. És per això que s\’exiliarà a París, on farà classes de castellà, i entrarà en contacte amb algun dels representants d\’una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada en la defensa de l\’autodeterminació dels individus per mitjà de l\’educació integral. Serà, en aquest sentit, molt significatiu el seu contacte amb Paul Robin autor del Manifest als partidaris de l\’educació integral. A París mantindrà, també, la seva afiliació a la francmaçoneria, en la qual s\’havia iniciat al 1883.Fundà l’Escola Moderna, la figura de Ferrer i Guàrdia és indiscutiblement una figura sinó per reivindicar –també- almenys per recuperar-la i extreure’n aquells aspectes i valors que avui poden ser, salvant la distància, actual sobretot, per la seva trajectòria política que el va portar del republicanisme a l’anarquisme, per la seva implicació en la modernització de l’educació racional. Fundador de l’Escola Moderna i també dissortadament sobresurt a la història pel seu afusellament per part dels militars intentant carregar-li la responsabilitat ideològica i formal de la Setmana Tràgica de Barcelona. Condemnat en judici sumaríssim com correspon a l’exèrcit però judici, també, fraudulent fins l’extrem que l’historiador Virella i Bloda explica hi hagué “acusacions d’una covardia i vilesa increïble” implicant-hi fins i tot a qui havia estat director de l’escola de Ferrer i Guàrdia de Vilanova i la Geltrú. En la pantomima de judici sota la forma tètrica d’un consell de guerra sumaríssim, Ferrer va tenir un defensor vilanoví, el capità Francesc Galzeran que amb honestedat va intentar defensar-lo. Ho va fer amb tant interès que la seva carrera militar va quedar estroncada en no veure’s bé per la jerarquia militar la seva actitud com a defensor. Davant la condemna es promogué la intercessió d’autoritats mundials I també per part d’intel·lectuals nacionals per frenar l’assassinat legal, el paradigma d’aquesta acció humanitària és el magnífic article de Joan Maragall, “La ciutat del perdó”, d’una sensibilitat extraordinària que dissortadament no va ser publicat quan calia. En la seva defensa hi va participar activament la també anarquista vinculada a la nostra ciutat Teresa Mañé. La significació de l’escola moderna és prou important per poder-la considerar com una precursora del que després s’anomenarà l’escola activa. El laïcisme, la coeducació, l’eliminació dels càstigs corporals, l’anti autoritarisme, el pensament racionalista… constitueixen la base dels ensenyaments, això si, fets sempre en castellà.
Dissortadament els esdeveniments del juliol del 1909, van portar a l’empresonament de Ferrer i Guàrdia i de molts del seus col·laboradors a l’Escola Moderna , entre ells qui fou el director de la secció de l’escola de Vilanova i la Geltrú. El nivell d’influència de l’Escola Moderna a Vilanova deuria ser alt que fins i tot va aparèixer un suplement del periòdic “La Defensa” anomenada “El Sentinella vilanoví”, de clara tendència més que conservadora, eclesial i reaccionària per combatre precisament les idees que l’escola Moderna estenia per la ciutat ….. De la lectura de la primera editorials d’aquest “Sentinella” es desprèn amb claredat el doble objectiu de la publicació; per una banda estendre el missatge cristià i per altra banda combatre tota ideologia que fos contrari a la doctrina de l’església. Aquests doble propòsit encara es farà més clar quan a la ciutat de Vilanova arribi l’Escola Moderna; (S\’hi portarà a terme un ensenyament inspirat en el lliure pensament, mitjançant la pràctica de la coeducació de sexes i de classes socials, la insistència en la necessitat de la higiene personal i social, el rebuig a l’ examen i a tot sistema de premis i càstigs i la obertura de l\’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i amb l\’organització d\’activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l\’aire lliure, i un dels eixos de l\’aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d\’aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals. Definició del Web de la Fundació Ferrer Guàrdia inspirador del projecte) l’any 1904, aquest fet generà una actitud de defensa dels privilegis que fins el moment tenia l’escola confessional i s’obri un front de batalla dura entre les dues concepcions de l’educació.
L‘any 1909 hi ha el tancament definitiu de l’escola després d’una visita del governador civil acompanyat de l’Inspector d’Instrucció Púbica que ordenaren el tancament definitiu amb el pretext de que els llibres que s’utilitzaven a les seves aules eren contraris a legislació vigent. L’Escola Moderna a Vilanova tingué una certa importància en el moviment de les escoles. L’any 1907 tingué un patronat amb persones prou notables com el Mateix Francesc Ferrer i Guàrdia com a president honorari. I entre els patrons hi havia entre altres Pau Barber advocat que fou regidor a l’ajuntament de Vilanova, diputat republicà pel districte de Vilanova i fundador del periòdic Democràcia. Eduardo Jalón, Marquès de Castrofuerte que fou vicepresident del patronat. En fi, noms il·lustres.
Per parlar-nos de Ferrer i Guardia i la importància de l’Escola Moderna, comptarem amb Vicenç Molina Oliver Llicenciat en Geografia i Història, mestre de català i diplomat en Economia Política, Literatura i Filosofia. Amb un llarg recorregut en la docència, ha estat professor en diverses escoles des de 1975 fins a 1996. És professor d\’Ètica en la Universitat de Barcelona des de 1996 i Vicepresident de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Col·labora en les revistes Minerva (Barcelona), Alta Direcció (Barcelona), Humanisme (París), La Pensée et els Hommes (Brussel·les), Moralità Provvisoria (Milà). Ha escrit i coeditat diversos llibres sobre laïcisme, democràcia i drets humans.
Ben segur que les seves aportacions ens permetran conèixer millor la figura de Ferrer i Guardia que ha estat amagat injustament i s’ha tergiversat la seva obra a través de la història oficial del nostre país.