Més sobre l’arròs.
Qui no coneix l’arròs?
L’hem cuinat i menjat de mil i un manera diferents, a la cassola, bullit, a la paella, com acompanyant d’alguna altra vianda o sol.
L’arròs ha constituït des de temps immemorial un aliment de primera magnitud sobretot en els pobles orientals.
La conferència del proper divendres dia 15 de novembre a les 7 de la tarda tractarà sobre l’arròs: L’arròs, beneficis d’una planta mil·lenària a càrrec de Joan Simón Pallisé. Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona
Es defineix l’arròs com una : Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
És conreat en els arrossars, camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs. L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor. Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de 4 000 anys; possiblement foren els qui l’iniciaren. A poc a poc l’arròs fou conegut a totes les regions càlides del món, començant primer per les regions monsòniques d’Àsia (especialment per la vall del Ganges, Indoxina i Japó); acabà esdevenint el segon cereal més important, després del blat. Sembla que foren els àrabs els qui introduïren el conreu de l’arròs a la regió mediterrània aprofitant les terres marjalenques o, simplement, les de fàcil regatge. Als Països Catalans el conreu de l’arròs es localitzà al principi, i durant molt de temps, al País Valencià. Seguint la tècnica dels àrabs hom hi dedicà al començament els marjals, però aviat s’estengué a altres terres.
A l’estricta Catalunya es conrea al delta de l’Ebre, i l’Empordà, de les quals només el delta de l’Ebre té encara una potència econòmica; al Baix Empordà el conreu està en regressió, . En diverses zones de l’Extrem Orient hom fabrica, a partir de l’arròs, diferents begudes alcohòliques (sake, àrac). Mesclat amb d’altres cereals, hom empra també l’arròs, sobretot els mitjans, en la fabricació de la cervesa; midons, farines, etc, són, així mateix, obtinguts de l’arròs.
En la publicació del Departament d’Agricultora de la Generalitat de Catalunya “El Cultiu de l’arròs” hi trobem aquestes dades : El conreu de l’arròs és anual, i els treballs de preparació del terreny comencen aproximadament quan s’acaba l’hivern. Es continua amb la sembra, que es realitza a principis del mes de maig, i s’acaba el cicle amb la recol·lecció, que s’efectua de setembre a octubre. Per finalitzar, s’incorporen les restes vegetals al terreny amb el fangueig. Les tasques de camp durant el cicle coincideixen, a grans trets, amb les d’altres cereals: les diferències les trobem dins de cadascuna de les etapes esmentades, tant per les tasques de conreu, com pels equips i tècniques utilitzats, com pels sistemes de lluita contra plagues i productes químics específics emprats. L’arròs és un dels cereals amb major superfície conreada a nivell mundial i és la base de l’alimentació humana en molts països. A Catalunya l’arròs es localitza a tres províncies, i en destaquen les comarques del Baix Ebre i del Montsià, a Tarragona, on es troba el 95 % de la superfície total de conreu d’arròs de Catalunya.
Per parlar-ne, com hem dit, tindrem al doctor Joan Simón Pallisé ,Doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. Professor titular del Departament de Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient i membre del grup de recerca consolidat de Biosistemàtica Vegetal (GREB). La seva tasca investigadora actual està orientada en la Biologia de la Conservació en plantes endèmiques o amenaçades dins l’ equip del BioC i en Informàtica de la Biodiversitat (CromoCat i GenoCat dins el projecte BioCat de la Generalitat de Catalunya). Fa tasques de gestió com a Delegat del Degà en Comunicació i Innovació dins la Facultat de Farmàcia i és coordinador del Pla d\’Acció Tutorial de Farmàcia.
Interessat en els darrers anys en les tecnologies aplicades a l’aprenentatge, és coordinador des del 2005 del Grup d’Innovació docent consolidat de Botànica Aplicada a les ciències Farmacèutiques (GIBAF) que va estat reconegut el 2009 amb el premi Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i, el mateix premi, també va ser atorgat el 2014, aquest cop a títol personal. Ha obtingut per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el Màster Internacional en e-learning, el Màster oficial en Educació i TIC i el Postgrau en Xarxes Socials i Coneixement compartit, fet que l’ha portat a col·laborar en els darrers anys amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona, així com també en altres universitats de dins i fora del nostre país, en cursos de formació del professorat.
Serà una bona oportunitat per saber més coses de l’arròs un dels aliments més estesos al món i amb més propietats.