Brexit, un problema encara sense resoldre.
La politòloga i catedràtica de Ciència política en la Universitat Queen Mary de Londres Montserrat Gibernau ens parlà del “Brexit Solució o conflicte”.
Fou una dissertació des de la perspectiva de futur i el preu que ha comportat i que encara comportarà el Brexit i el seu procés de culminació que encara no està prou definit.
Quan el 23 de juny del 2016 el resultat del referendum sobre el Brexit va ser favorable al partidaris de la sortida d’Europa amb un 51,9 de vots i amb un 48,1 a favor dels que volen seguir a la UE s’obria una situació inexplorada.
Amb aquest resultat es començava a posar fi a 43 anys de permanència del Regne Unit a l‘Europa comuna.
Però el Brexit també va significar la fi política del “premier “ David Cameron que havia lligat la seva continuïtat en el govern a la decisió de seguir a Europa
Però la paradoxa és que la seva successora Theresa May, partidària de quedar-se a Europa havia de gestionar la sortida de la Gran Bretanya de la UE.
Tasca complexa i gens fàcil com s’ha demostrat.
Amb el No del referèndum. Amb la negativa de seguir a Europa s’han produït diverses conseqüències no volgudes: caiguda de la lliura, pitjor qualificació de Standard & Poor’s, fugida d\’empreses, fugida dels bancs de Londres, amenaça de secessió d\’Escòcia, problemes amb la frontera irlandesa i també a Gibraltar i també problemes encara no definits pels residents no anglesos al Regne Unit i dels anglesos que estan distribuïts arreu del món ja que la seva condició de residents canviarà segur.
Que va passar perquè el “no” guanyés?
A entendre de Montserrat Guibernau es van donar tot un seguit de circumstàncies que van propiciar la victòria dels partidaris del Brexit.
Per una banda l’ancestral recança del Regne Unit a Europa i la seva també ancestral suposició d’estar, fruit del seu antic imperi colonial i la influència al món, per damunt dels altres països.
El canvi econòmic va ser també un argument dels euroescèptics que consideraven que part del mal de l‘economia anglesa es devia a la seva pertinença a la UE, altre tema és la immigració incontrolada que els britànics creuen que té la Unió Europea i que els pot perjudicar amb allaus de persones que acabin al Regne Unit, fet que augmentaria la precarietat en que es troben molts joves que malviuen amb prestacions socials però sense perspectives, això ha derivat amb temes de seguretat i revoltes. També el fet de la insolidaritat que dóna un tarannà especial a la ciutadania del Regne Unit.
La situació, doncs, és complexa i la negociació entre el Regne Unit i la resta de països europeus no ha estat fàcil i hi ha hagut també un cert “passar comptes” a l’hora de fixar els termes de l’acord de sortida del Regne Unit per part dels altres països europeus.
A partir de l’acord va començar el calvari de Theresa May, molt ben explicat per Montserrat Guibernau.
Un vot contrari a l’acord al Parlament que és l’ humiliació més gran d’un “premier “ anglès d’ençà molts anys, amb vots contraris des del seu propi partit que no estan subjectes a la disciplina de vot, ja que els diputats són escollits en districtes petits i l’electorat és molt més influent i sensible i fa que el vot respongui als interessos de cada districte.
Tot i això May va poder superar una moció de confiança i tornarà a presentar un pla per la renegociació del Brexit amb el seus encara socis europeus.
El Parlament reclama tornar a negociar el tema fronterer sobretot en la zona d’Irlanda i de l’Ulster i alhora va aprovar que la sortida de la UE fos negociada.
Tot i això els mateixos parlamentaris van acordar no dotar-se d’un suplementari per la sortida..
Al parer de Guibernau, el conflicte no està desactivat amb la nova negociació ja que els dirigents europeus ja han manifestat que no es tocarà res de l’acord que ja estava signat, acord que la pròpia May havia definit com “el millor acord possible”, com “ l’únic acord possible”.
Aquesta situació al Parlament es considerada per la ciutadania com un fracàs dels polítics i aquests cal que tornin a recuperar la credibilitat i això podria passar per la convocatòria per un segon referèndum que ratifiqués, o canviés la posició actual. Però de moment ens trobem a pocs dies del 29 de març on caldrà que hi hagi solució o ruptura no negociada.
En cas de ruptura no negociada, es tem que hi hagi una situació difícil al Regne Unit ja que es preveu la manca de medicaments i també el desabastament d’aliments, el col·lapse dels serveis públics com la sanitat i d’educació.
May s’ha proposat trobar els vots que li falten, però ho ha fet temptant amb privilegis al districtes en que el diputat canviï de vot i això ha aixecat una nova polseguera política.
Un entrellat complex i que encara no ha acabat, però amb les explicacions de Montserrat Guibernau, experta coneixedora del Regne Unit i de els vicissituds polítiques a que està sotmès, vam poder clarificar algun dels conceptes. Que no és poc!
