La fira de novembre : “ La fira multi sectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya”.
Així va definir el conferenciant de divendres passat en Jordi Medina, regidor de Promoció Econòmica Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Vilanova , la Fira de novembre en el marc de la xerrada “ La Fira de novembre, passat, present i futur”.
Jordi Medina va explicar que entre la demanda de la conferència i la seva exposició ha tingut un canvi de rol ja que ara és l’autoritat política del certamen firal i per tant l’exposició que obeïa a una doble reflexió, com a espectador interessat en el tema des de l’òptica històrica, i ineludiblement, com responsable polític del seu funcionament i organització.
Com molts de nosaltres, Medina, va assimilar “Fira amb fred i abric”. Com esdeveniment que es fa en un temps i en un espai concret i a Vilanova és durant el mes de novembre, a les portes de l’hivern i, per tant, el temps de començar a treure l’abric de l’armari.
Les fires però també s’assimilen a altres festes com poden ser les conegudes de Santa Llúcia o bé els espai de fira més adreçat al lleure, sobretot infantil, durant la Festa Major.
També va fer referència al terme “firar-se” com un terme que ja indica que la fira és un espai d’adquisició de productes, bens o manufactures .
Va explicar que les fires venen de temps memorials i es van començar a gestar en moments de gran aglomeracions de gent en que els comerciants veien l’oportunitat de vendre els seus productes.
Ja hi ha fires documentades al segle XI a Bordeus, Flandes, París i altres ciutats d’Europa
La fira : un Privilegi
La fira de Vilanova té 637 anys d’antiguitat ja que va ser al segle XIV quan va començar a organitzar-se.
Jordi Medina va voler assenyalar quatre apartats en la seva exposició . Els orígens i privilegis, l’època de canvis, el Segle XX i l’avui i el futur.
Pel que fa al seu naixement la Fira de novembre és una concessió datada del 3 de juliol de 1381 del Rei Pere III el Cerimoniós que va atorgar al seu cunyat Bernat de Fortià . El rei estava casat amb Sibil·la de Fortià.
Sibil.la de Fortià.
El Rei atorga el privilegi de fer una fira a Vilanova durant quinze dies a partir de Tots Sants. Fortià era el senyor dels castells de Sant Martí Sarroca , Cubelles i La Geltrú. Aquesta fira té un component clarament agrícola i ramader. Vilanova ja tenia mercat setmanal però la concessió de la fira va ser important pel seu desenvolupament econòmic i social.
En una segona època que Medina va definir de la “nova vila a la Vilanova” la ciutat va anar canviant i va evolucionar també la seva producció econòmica i la mateixa fira amb la introducció d’elements tèxtils , quincalla i joguines. La Fira també s’escurçà en dates i acostumava a acabar-se per Sant Martí amb l’arribada del vi novell, fet que tancava l’any agrícola. La Fira va tenir una expansió física i va arribar fins a la Plaça Major i bona part dels carrers del que avui coneixem com el nucli antic de la ciutat. Cap els finals el segle XVII la fira segueix creixent i arriba fins la llavors Plaça Ventosa, actualment Plaça de la Vila.
A finals el segle XVII es fixa la data de la celebració de la fira en el segon cap de setmana de Novembre. També en aquesta època comencen les activitats culturals al voltant del certamen firal
En el segle XX hi ha la primera recuperació de la fira que havia patit una forta decadència i només es celebrava el diumenge de fira. Cap els anys 60 hi ha una profunda reflexió sobre els potencials econòmics de la ciutat i es va veure que en el camp de l’avicultura Vilanova era una ciutat amb gran potencial i d’aquí va sorgir la Fira Avícola a la que s’hi van anar afegint cada any nous elements comercials sobretot els d’automoció i motocicletes amb una forta presència a la ciutat.
També la fira anà eixamplant la seva mostra en matèria ramadera i durant molts anys la presència de bestiar fou important i formà part dels nuclis de més interès del certamen firal vilanoví.
Foto Ramir Horro
La fira va seguir creixent amb diversos espais i comença també a aglutinar bona part de la producció de la comarca.
La Fira Avícola tingué com element destacat des del punt de vista popular els “pollastres a l’ast” que es coïen davant del públic els primers anys amb llenya i ja més endavant en butà. Menjar pollastre fet davant del públic va ser una novetat gastronòmica molt popular.
També en aquets anys la fira de novembre aplegà actes de tipus cultural com Certàmens de cinema i de més prosaics com desfilades de models.
El segle XX comportà una segona represa, a l’any 1991 l’ajuntament de Vilanova i el sector Privat sota l’organització de la Jove Cambra va propiciar de nou el certamen firal que s’havia suspès anys enrere. La fira és concebuda com un motor econòmic i de promoció del territori. S’amplia en venda directa i s’incorporen el Saló del Carnaval i l’espai Enogastronòmic en els darrers anys.
L’entrada e la fira a mitjans dels 70
L’Avui i el futur de al Fira.
Jordi Medina va fer una reflexió sobre l’actual fira amb unes xifres prou interessants:
200 expositors El 50% de Vilanova o comarca
66.000 metres quadrats d’espai firal
200 activitats paral·leles
90.000 visitants
I més de 6 milions d’impacte econòmic, per cada euro que l’ajuntament hi posa la ciutat en rep 100, per tant una inversió prou rendible.
Això el va portar a afirmar que :“ La fira de novembre és la fira multisectorial a l’aire lliure més gran de Catalunya”.
Respecte el futur, Medina afirmà que la fira és i cal que sigui un debat i reflexió permanent que a l’hora ajudi al debat i a la reflexió sobre la ciutat.
Estudiar bé els canvis que cal fer, com ara la concurrència conjunta dels sectors econòmics.
La Fira ha de servir per posar els valors de la ciutat en formació, coneixement i el valor afegir de la innovació per projectar-se cap al país.
Si Vilanova és al ciutat amb més activitat econòmica cal que la seva fira en el futur en sigui un fidel reflex.
La xerrada acompanyada de forces fotografies que ens va fer recordar la fira al llarg de la història, va ser molt interessant. Jordi Medina va mostrar una solvència més que acreditada en tractar el tema del que té responsabilitats polítiques.
