Pintors de VNG, locals i visitants.
El primer divendres del mes de juny, l’historiador de l’art i crític Isidre Roset Juan, ens va voler fer una pinzellada de l’enorme quantitat i qualitat de pintors que han pintat a i sobre Vilanova.
Va ser presentat per la seva pròpia mare, Dolors Juan, sòcia destacada de l’Aula, que va comentar la remarcable sensibilitat artística de l’Isidre des de la infantesa, i el seu ric currículum i trajectòria en el món de l’Art.
Encara que la conferència duia per títol Pintors de Vilanova i la Geltrú, locals i visitants, el conferenciant va aclarir prèviament que aquesta taxonomia s’hauria d’ampliar a locals locals, locals visitants, visitants locals i visitants visitants, perquè entre la gran mostra d’artistes que en certa manera podem considerar vilanovins n’hi ha que són de la nostra ciutat i sempre van pintar aquí, d’altres que van fer el pas a d’altres escenaris, i d’altres que, venint de fora van immortalitzar el nostre paisatge tant en l’àmbit local com a l’exterior.
Isidre Roset va fer un recorregut per moltes de les figures del panorama pictòric, amb un enfocament cronològic i alhora temàtic, començant per Francesc Fontanals i Joan Roig Soler, que pintaren una sèrie de marines i panoràmiques de la platja de Vilanova, amb un estil a cavall entre el Romanticisme i el Realisme.
A continuació es referí als diversos murals que es poden trobar a la casa natal del poeta Cabanyes, obra de Tomàs Solanes i Pau Rigalt, de tema mitològic, i als de la sala de ball de Can Papiol, també realitzats amb grisalla, que van ser obra del segon.
El recorregut ens porta a la Masia d’en Cabanyes, on es dóna la sorprenent circumstància de trobar-hi tres generacions de pintors de la mateixa família: Joaquim de Cabanyes, Alexandre de Cabanyes i Núria de Cabanyes.
Un altre vessant de la pintura que també va donar artistes locals i visitants va ser el del retrat: Lluís Vermell Busquets i Josep Sugranyes Florit fan retrats sobretot de dames de la classe burgesa i el segon dels quals també destaca com a gravador.
Un altre grup que destaca és el d’un grup de pintors no gaire coneguts, però que mereixerien ser-ho: Stanislas Pierre Nolasque Torrents i de Amat, del qual tenim alguns autoretrats, Manuel Cusí Ferret, que va ser retratat per Casas, i Joan Llaverias, conegut sobretot pels seus temes mariners.
Tornant a la plasmació de la marina trobem, també, Joaquim de Miró Argenter, Joan Ferrer Miró i Gaspar Miró i Lleó.
Arribem, finalment, a la figura d’un dels grans: Josquim Mir, que d’ençà del 1912 s’instal·là a Vilanova, després del seu casament. Encara que va morir a Barcelona, les seves restes van ser traslladades al cementiri vilanoví.
Com ja havia anunciat de bon començament, és impossible esmentar tots els pintors, que d’alguna manera o altra, podem considerar vilanovins, però no pot deixar d’esmentar Enric Cristòfor Ricart, que es va creuar retrats amb Joan Miró, J.F. Ràfols, autor del Diccionari Biogràfic dels pintors i autor dels esgrafiats d’una casa de la plaça de les Cols, J. M. Junoy, especialitzat en poesia visual, Manel Amat, miniaturista, i els més actuals: Salvador Massana, Armand Cardona Torrandell, Josquim Budesca, Pau Roig Estradé, Jaume Brichfeus, Pere Brull Carreres, Rosa Altés, J.M. Cabayol, Joan Ill, Carles Arnal i Jordi Santacana.
Com ja s’havia anunciat, el temps de la conferència va quedar curt, davant de la riquesa, varietat i qualitat d’aquests pintors vilanovins de naixença o de vocació.
