Contemplar el cel
D’ençà que la humanitat existeix ha tingut una certa o molta fascinació pels astres, la lluna i les estrelles.
Les han contemplat
Les han divinitzat
Les han usat per endevinar el futur, o per endevinar el que podria passar de bo i de dolent.
L’observació del cel ve de lluny de temps immemorial. Sembla que el primer que va voler posar ordre mirant el cel va ser Ptolomeu, un astrònom i geògraf egipci que treballava a la Biblioteca d’Alexandria que va sintetitzar tots els coneixements que hi havia fins el moment.
Després l’estudi del cel va anar evolucionant i es van posar noms a les estrelles i als planetes.
Avui coneixem el nostre sistema solar i en son moltes coses però encara en queden moltes per conèixer.
Per les estrelles ens orientem sobretot en els espais en que no hi ha referències ni punts concrets com pot ser el mar o en mig del desert, ens assenyalen els punts cardinals,
Observar el cel una nit ben clara et porta la possibilitat d’observar part del nostre planeta però sembla que pugui assossegar-te, la plaent sensació de la tranquil·litat.
Aquest paràgraf d’Albert Montagut en un article publicat a l’any 2013, Més enllà de l\’infinit a La Vanguardia, dóna alguna pista del que l’observació permet:
Les nits estelades que mirem al cel i davant aquest oceà de punts lluminosos, planetes, estels fugaços i nebuloses increïbles, ens preguntem sobre l\’origen de l\’univers. Mentre s\’observen les constel·lacions, les preguntes solen ser, què és l\’infinit?, on s\’acaba o comença tot?, quin és el veritable origen de l\’immens mantell que envolta el nostre planeta blau, hi ha vida extraterrestre?
Pocs hi ofereixen respostes. Fins i tot els més preparats, els que amenitzen aquestes tertúlies espacials amb apps com Star chart o Stars new, autèntiques guies visuals que situen i identifiquen estels i planetes, no acaben d\’explicar el Big Bang, com es va desenvolupar el cosmos al principi del principi.
Però en l\’observació d\’aquest fosc i misteriós escenari es troben les respostes sobre el que som. A l\’espai, l\’home s\’adona del que representa i en l\’exploració està el camí a l\’enteniment. De segur….
De tot això i més en parlarem divendres a les 7 de la tarda en la xerrada “Lluna, planetes i nits estelades”. La xerra ens la farà en Jordi Minella Cendra , Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, imatge i so i aficionat a L’Astronomia (*) i a mirar el cel amb curiositat.
* Astronomia de la Wiquipèdia : L\’astronomia és la ciència que estudia l’univers els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n\’arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l\’esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica). Etimologia: la paraula astronomia prové del mot grec αστρονομία (\’astronomia\’), combinació dels mots άστρον (astron), que significa \’estrella\’, i νόμος (nomos), \’llei\’.
L\’astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden tenir un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les corbes de llum d\’estrelles variables, el descobriment d\’asteroides i cometes, etc.
No ha de confondre\’s l\’astronomia amb l\’astrologia, pseudociència que afirma que el destí de les persones, i dels assumptes humans en general, es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú,[1] són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentre que els astròlegs no. A més, els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc de Nicea