La Marxa Radetzky versus Al bell Danubi blau
Vam començar el curs amb bona música. En Marc Heilbron ens va fer una passejada sonora pel Concert de Cap d’Any de Viena i amb el autors que conformen una bona part del programa com són la família Strauss.
Per contra del que pugui semblar, pel que veiem ara de sofisticació en el concert que la filharmònica de Viena ens ofereix a la Sala Daurada del Musikverein, el vals va començar essent una peça de música de tall popular. Els vals juntament amb les polques, les cuadrilles i el galops, va néixer en els cafès vienesos on els treballadors gaudien del seu oci en plena revolució industrial.
Johann Strauss pare i també el seu fill en Johann estaven al capdavant de les orquestres que amenitzaven les vetllades populars a base de la seva música i en ella destacava el vals; peça musical que va significar el trencament amb l’estil del ball ja que eren només dos ballarins i agafats els que la dansaven. Aquest fet també va ser motiu de crítica potser perquè eren danses massa permissives en un espai com Viena que era la capital del conservadorisme europeu .
Els moviments musicals populars van tenint força empenta a finals del segle XVIII i XIX , a casa nostra és emblemàtic tot el moviment al voltant del Paral·lel on hi ha nombrosos cafès que ofereixen balls i música. En aquest sentit i en aquest moviment d’aproximació de la música a les classes populars, a la nostra terra, cal fer esment a Anselm Clavé i la seva obra en el cant Coral.
La família Strauss va anar guanyant prestigi i pes en el món musical, Johann fill va anar per tot Europa amb al seva orquestra i va popularitzar el vals com a melodia popular però que alhora va anar encarnant els valors més tradicionals de l ‘imperi austrohongarès , donant-li així un paper rellevant.
Però Strauss pare també va composar altres peces musicals i així és prou coneguda la famosa La Marxa Radetzky que és una composició orquestral escrita l\’any 1848. Va ser composada en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Wenzel Radetzky que mitjançant una sèrie de victòries va salvar el poder militar d\’Àustria en el nord d\’Itàlia durant la revolució de 1848-49.
La contraposició a aquesta marxa triomfal hi trobem l’altra peça clau del concert de Cap D’any Al bell Danubi blau de Johann Strauss fill, considerada una de les peces més populars de la música clàssica. Les connotacions sentimentals vieneses l\’han fet convertir en el segon himne nacional austríac i és un dels bisos indiscutibles del Concert d\’Any Nou de la Filharmònica de Viena. És molt tradicional també a l\’Amèrica del Sud .
La peça fou un encàrrec per una agrupació coral el Männergesangverein de Viena que dirigia Johann von Herbeck que volia una peça alegre pels carnavals sobretot per treure el regust amarg de la derrota austríaca davant Prusia. Al bell Danubi blau va esdevenir l\’obra més famosa i popular dels seus quatre-cents valsos. I fins i tot va aixecar controvèrsia pel text de Josef Weyl, qui va ser encarregat de la lletra del vals que no va acabar de convèncer pel seu biaix polític .
Danubi tan blau, tan bell i blau,
a través de la vall i el camp es desplaça encara cap avall,
la nostra Viena et saluda, la seva cinta de plata,
uneix totes les terres i l\’alegria del cor
colpeja la formosa riba.
El concert de Cap d’Any es va començar en una època tèrbola per Àustria ja que va ser a l’any 1939 després de l’annexió a l’Alemanya de Hitler i va ser pensat com un concert benèfic i per distracció dels ferits de guerra. A l’any 1940 no es fa i és a partir del l’any 1941 sota al batuta de Clemens Krauss que el dirigirà fins el final de la Guerra.
Posteriorment el concert fou dirigit pel primer violí de l’orquestra Willi Boskbovsky fins que a l’any 1980 Lori Maazel va dirigir-lo i ja va anar canviant de director fins arribar enguany que va ser dirigit per Roberto Mutti.
El Concert és un conjunt de peces bàsicament de la família Strauss que finalitza de manera tradicional amb les dues peces emblemàtiques que enfronten de manera simbòlica els dos Johann Strauss, pare i fill La Marxa Radetzky i Al bell Danubi blau.
El concert aplega milions d’espectadors a partir de les televisions i tot i tenir un caràcter elitista és una manifestació cultural important i ens mostra com el vals que va néixer amb vocació popular ha esdevingut una música de valor sentimental, referencial i identitari per bona part d’Àustria i sobretot de Viena. En ell s’hi apleguen la tradició harmònica, la facilitat melòdica i el regust del món del folklore.
Una magnífica conferència de Marc Heilbron que va posar de manifest el seu rigor i extens coneixement del món de la música i de la seva història.
Després d’escoltar-lo el Concert de Cap d’anys segur que tindrà una nova perspectiva.
