Ciutat i seguretat
“Hem de tornar a aprendre a viure de manera col·lectiva.” Josep Maria Lahosa resumia en aquesta frase una de les necessitats bàsiques per tenir ciutats més amables i segures.
Va començar la conferència “Ciutat i seguretat” fent una certa reflexió a l’entorn dels trenta anys en que s’ha anat fent estudis sobre les ciutats i les (in) seguretats al nostre país.
Va fer algunes afirmacions sense les que és impossible entendre el concepte de seguretat a les ciutats com aquells elements que els fa molt més habitables en convivència.
- Les ciutats constituïxen el medi en el que es localitzen les contradiccions i els conflictes.
- Els reptes globals requereixen de solucions locals.
- Les ciutats són estructures social i culturalment polièdriques.
- La ciutat és construeix en funció de la quantitat i qualitat de les relacions socials
- La major part de les relacions socials es produeixen en el barri on vivim.
Ja veiem que en la majoria d’aquestes afirmacions els termes “relacions socials” hi són presents. Lahosa va explicar que la seguretat cal tractar-la des del punt de vista de la prevenció ja que quan s’entra en els procediments policials o judicials vol dir que ja s’han produït delictes i la bona política és intentar evitar-los a través de la prevenció i de ressaltar les conductes positives socialment.
Va parar atenció a l’estructura física de la ciutat com un component que pot generar inseguretat en la ciutat, des d’enllumenat fins a la neteja són factors que fan que actuem a vegades per sensacions. Per tant en la seguretat cal implicar-hi a molta gent amb treball sobre el que és públic diferent.
La mateixa estructura de ciutat que va diferenciar entre ciutat difusa, que és insostenible, que difumina la identitat i genera aïllament, no és un model que generi més seguretat i es dóna el cas de que algunes urbanitzacions ja s’aïllen de la resta de la ciutat constituint una mena de gueto voluntari. Contra això val la pena treballar per mantenir la ciutat compacta que genera molta interrelació, que crea identitat i memòria col·lectiva i té un espai públic de relació que ajuda a cohesionar a al societat.
Josep Maria Lahosa va mostrar algunes gràfiques sobre la victimització (persones que han patit algun delicte) i la percepció de seguretat. Es poden donar algunes situacions com que l’índex de victimització sigui alt i en canvi la percepció de seguretat sigui també alta i a l’inrevés. A través de les estadístiques va desmentir rotundament allò que s’ha volgut explotar de que amb la presència de més nouvinguts s’ha augmentat el delicte.
També va explicar que el nombre més alt de les queixes d’inseguretat es deuen a actes d’incivisme, que sense ser pròpiament delictes, si que generen una situació d‘inseguretat i incertesa. Temes com els sorolls, la tinença d’animals, les baralles veïnes són factors que generen molta sensació d’inseguretat.
I en aquest sentit Lahosa va apostar clarament per treballar en aspectes com la cultura, l’educació, l’ urbanisme amable, és a dir magnificar tot allò que pot servir per enfortir la cohesió social i el pacte de convivència i sobretot el diàleg entre els afectats per trobar els pactes de convivència a les ciutat.
Excel·lent conferència per part d’en Josep Maria Lahosa una de les persones que des de fa anys treballa en aspectes de seguretat, d’afavorir la cohesió social i la prevenció del delicte.