Pensions, el debat?
El proper divendres 17 d’abril a dos quarts de set de la tarda parlarem del sistema de pensions al nostre país. Per fer-ho comptarem amb la presència de Joan Coscubiela, que ens oferirà la conferència: Present i futur de les pensions a Espanya. La xerrada com sempre a la sala d’actes de la UPC
El debat sobre les pensions, la seva sostenibilitat i la seva continuïtat és un debat recurrent per la importància econòmica que representen i per la garantia de que els pensionistes puguis seguir percebent els ingressos.
Les pensions són prestacions econòmiques que reben les persones quan deixen de treballar, quan deixen de ser actius professionalment, generalment aquesta situació esdevé per jubilació, incapacitat o viduïtat.
L’objectiu fonamental del sistema de pensions públic és garantir uns ingressos bàsics per mantenir una qualitat de vida digna i l’accés a tots els serveis i prestacions adequades per mantenir un nivell de vida solvent.
Les pensions es financen habitualment a través de les cotitzacions dels treballadors i empreses durant la vida laboral. El sistema de pensions és clau per a la protecció social, però també planteja reptes importants, com l’envelliment de la població i la sostenibilitat econòmica a llarg termini. El sistema de pensions a Espanya és principalment públic i contributiu, gestionat per la Seguretat Social.
Fins ara el sistema es garanteix per les cotitzacions dels treballadors actuals que financen les pensions dels jubilats d’avui. Hi ha qui els complementa amb plans de pensions privats que poden contribuir a augmentar els ingressos un cop els treballadors estan jubilats.
El debat és si el sistema és solvent i es pot garantir de cara al futur en moments en que al demografia porta molta més gent jubilada i això es combina amb que hi ha menys gent reballant, aquesta descompensació és cobreix amb aportacions directes a les pensions en els pressupostos generals de l’estat.
De tant en tant es posa en el tauler del debat com cal procedir per seguir mantenint les pensions i sempre hi ha algunes correccions al sistema. Molts d’aquets debats en mantenen al Congrés en l’anomenada Comissió del Pacte de Toledo. El Pacte de Toledo és un acord polític assolit a Toledo l’any 1995 entre la majoria de forces parlamentàries d’Espanya. El seu objectiu principal és garantir la sostenibilitat i l’estabilitat del sistema públic de pensions, establint recomanacions per separar les fonts de finançament, reforçar el sistema de la Seguretat Social i assegurar el seu futur davant els canvis demogràfics i econòmics.
Ja hi ha hagut algunes modificacions, retard de l’edat de jubilació, càlculs diferents, en funció del temps treballat i cotitzat.
El sistema sembla que seguirà però amb canvis, fins avui les pensions són sistema solidari entre generacions: els treballadors actuals financen els jubilats, amb l’esperança que les generacions futures facin el mateix.
Veurem que passarà , doncs, en el futur.
Per parlar-ne comptarem amb la presència de Joan Coscubiela que ens parlarà sobre Present i futur de les pensions a Espanya.
Coscubiela és sindicalista, polític i advocat (Barcelona, 16 d’agost de 1954). Durant la seva joventut, la seva voluntat per defensar els drets dels treballadors i la llibertat el porten a involucrar-se en diferents moviments socials i estudiantils durant la dictadura, fets pels quals serà empresonat i processat pel TOP el 1972. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, comença la seva carrera al despatx laboralista de Francesc Casares i posteriorment en llicenciar-se, s’incorpora al grup d’advocats que entre el 1977 i el 1978 crearan el Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya. Durant aquesta etapa col·laborarà com a assessor de diferents federacions de CCOO a Catalunya, destacant el seu paper com a advocat a la Federació de la Construcció. Aquests anys s’involucra en diferents processos de negociació col·lectiva i de reestructuració d’empreses així com en el conflicte sorgit per la construcció de la Central Nuclear d’Ascó. A partir de 1984, es converteix en el representant de Comissions Obreres al Consell de Treball, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al Consell de l’Institut Català de la Salut. Després del quart Congrés de CCOO de Catalunya és nomenat Secretari de Relacions i Acció Institucional. Entre el 1995 i el 2008 va ser secretari general de CCOO de Catalunya. Fins al 1995 va compatibilitzar la seva responsabilitat sindical amb el seu treball com a professor associat de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona.