Immersió notable en la vida i obra de Marià Fortuny.
El passat divendres vam tenir una autèntica immersió en la vida i obra de Marià Fortuny. Una doble sessió prou interessant.
En primer lloc vam visionar el documental Fortuny l’obra inacabada i després vam tenir la intervenció de Francesc Quilez amb la conferència Fortuny, la modernitat albirada.
‘Fortuny, l’obra inacabada’, és una coproducció de Canal Reus amb el Centre d’Amics de Reus i la Fundació Privada Reddis que posa el focus en l’aspecte més desconegut de l’artista reusenc Marià Fortuny.
La pel·lícula, dirigida per Carles Esporrín i Luz López, arrenca amb el viatge de Fortuny a Granada, un desplaçament que marca un punt d’inflexió en la vida i l’obra del pintor. El documental mostra com el període granadí es converteix en un moment de reflexió profunda per a Fortuny, que aprofita l’estada per trencar amb les dinàmiques creatives i personals que l’havien dominat fins aleshores.
El documental recull l’opinió i la valoració d’ historiadors, catedràtics d’Història de l’Art, i del mateix comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez, i també alguns referents en el món de Fortuny.
El documental ofereix un vessant novedós de Fortuny: el pintor reusenc es trobava lligat de mans ja que treballava molt fent obres d’encàrrec i era presoner de la seva enorme tirada comercial, que era el que el faria triomfar fins al punt de vendre ‘La Vicaria’ per 70.000 francs, una fortuna a l’època.
La seva estada a Granada (1870-72), ve després de no voler triar Madrid per instal·lar-s’hi. A Madrid Fortuny hi té la família de la seva esposa Cecília Madrazo , filla i germana d’artistes també. Granada li permetrà obrir-se al que realment volia crear, fugir dels encàrrecs, plasmar una lluminositat diferent que descobrirà a la ciutat andalusa, fixant un estil arrelat en el costumbrisme i una manera d’expressar-se que avançaran les avantguardes, i especialment l’ impressionisme.
En el documental també descobrim alguna de les seves dades artístiques. Fortuny està considerat un dels pintors més destacats del segle XIX català. Va mostrar un talent precoç pel dibuix, fet que el portà a estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Gràcies a una beca de la Diputació, es traslladà a Roma, on entrà en contacte amb els corrents artístics europeus. La seva obra es caracteritza per la riquesa cromàtica, la lluminositat i l’interès pels detalls, especialment en escenes costumistes i temes d’inspiració orientalista. El seu viatge al Marroc va influir profundament en la seva pintura, aportant-hi exotisme i vitalitat.
Marià Fortuny va viatjar al nord d’Àfrica (principalment el Marroc) entre 1860 i 1862, enviat per la Diputació de Barcelona per documentar la guerra hispanomarroquina. Aquesta experiència va ser decisiva, captivant-lo amb la llum i l’exotisme, la qual cosa va influir profundament en la seva obra posterior, allunyant-lo del academicisme tradicional. Va pintar grans llenços com La Batalla de Tetuan i va realitzar nombrosos esbossos i aquarel·les que capturaven la llum, el color i els paisatges nord-africans.
L’impacte de la llum africana va canviar la seva manera de pintar , aportant una tècnica molt més moderna. Va confeccionar moltes aquarel·les de personatges i paisatges
Fortuny va quedar tan fascinat que va tornar al Marroc en diverses ocasions per continuar pintant escenes costumistes i paisatges.
Francesc Quilez en la seva intervenció va diseccionar diverses obres pictòriques per veure les característiques de l’obra de Fortuny.
Entre les seves obres més conegudes destacà La vicaria, que reflecteix la seva precisió i domini de la composició.
De l’obra, Quilez ens va dir que va ser una obra pintada amb lentitud, molt detallista, fent-ne treballs previs i més d’una versió amb una història al darrera. La vicaria reflecteix una escena d’una cerimònia matrimonial en un interior ricament decorat, plena de detalls i amb un to lleugerament irònic. Però també denota una certa crítica a la pompositat amb la vestimenta dels personatges i decoració alhora que treball els colors càlids que li donen al quadre una lluminositat pròpia de l’estil de Fortuny.
El canvi en la vida de Fortuny el provocà la seva estada a Granada .Va ser a parer de tots els experts, un moment clau en la seva trajectòria artística i va influir profundament en la seva obra. Fortuny va viatjar a Granada cap a l’any 1870, en un moment en què ja era un pintor reconegut a Europa. Buscava nous estímuls visuals i culturals, i Granada li oferia una font d’inspiració única.
Aquesta etapa es relaciona amb l’orientalisme, un corrent artístic que recreava escenes d’inspiració oriental amb gran riquesa visual. Fortuny no només copiava el que veia, sinó que reinterpretava aquests espais amb una sensibilitat molt personal. Experimentar amb la llum i el color .
Ens parlà de l’etapa final de Fortuny a Portici (estiu de 1874) que representa el cim de la maduresa artística de Marià Fortuny, però lamentablement també els seus darrers mesos de vida. Durant aquesta estada a la costa de Nàpols, el pintor va trencar amb les exigències comercials com ja havia començat a fer a Granada tot cercant la llibertat creativa , centrant-se en la captació de la llum i el color pur. Obres i caract
És aquí que pinta Platja de Portici que és considerada la seva darrera gran obra mestra. Es caracteritza per un ús magnífic del color i la llum sobre l’arena volcànica i el mar.
La sessió va ser molt interessant pel contingut i també sobretot per l’enorme coneixement que Francesc Quilez té sobre a la vida i l’obra de Marià de Fortuny. Va acabar la seva xerrada fent una certa especulació de com Fortuny hagués evolucionant. Sigui el que sigui, va considerar a Fortuny un dels gran artistes del segle XIX a Europa i al món.
Fortuny va deixar una empremta important en la pintura espanyola i europea.
